Sembla Mart però és Tarragona: la ruta curta i familiar que acaba en una cova prehistòrica
Al Baix Camp no tot és platja i fideuà. Hi ha un tros de paisatge que sembla tret directament d’una pel·li de ciència-ficció, amb roques vermelles i formes impossibles. Però no, no és Mart ni un decorat de Netflix.
El millor del cas? Està tan a prop que podries anar-hi un matí, tornar per dinar i encara fer la migdiada. El camí és curt, té història i fins i tot un punt de llegenda. Però no avancem esdeveniments…
Quan parlem de senderisme a Tarragona, la majoria pensa en camins de ronda, pobles de postal i vinyes fins on arriba la vista. Però hi ha un racó al Baix Camp que trenca totes les expectatives: un paisatge vermell intens, gairebé "marciano", i una ruta curta que acaba en una cova prehistòrica.
Un paisatge que enganya els sentits
El Pla de l’Areny, a Mont-roig del Camp, és un d’aquells llocs que et fan dubtar de si estàs a Catalunya o a un planeta desconegut. Les roques, formades fa uns 250 milions d’anys durant el Triàsic, tenen un color vermell que contrasta brutalment amb els verds dels pins i les alzines. A la primavera, el groc de les flors d’albada completa el quadre, com si algú hagués passat el filtre “saturació màxima”.
A més, no és només natura: la zona va ser explotada als anys 40 per extreure’n sorra vermella per a la fabricació de vidre. Això va deixar algunes cicatrius visibles, que avui conviuen amb la bellesa del paisatge i amb la seva protecció oficial com a Espai d’Interès Natural (PEIN).
La ruta: curta, fàcil i amb premi final
El recorregut més popular comença a l’ermita de la Mare de Déu de la Roca, encastada a la muntanya i amb unes vistes que ja et deixen sense paraules abans d’arrencar. Des d’allà, el sender puja suaument fins a la petita ermita de Sant Ramon, i després s’endinsa en el cor del Pla de l’Areny.
El punt àlgid és la Cova Foradada, una formació natural que amaga una cova habitada a la prehistòria. Allà s’han trobat restes de ceràmica i eines de sílex, però el que més impressiona avui és la sensació d’estar trepitjant un espai que porta mil·lennis observant el mateix horitzó: la plana del Baix Camp amb el mar al fons.
Les “Escales del Diable” i altres sorpreses
Per arribar a la cova, el camí passa per les famoses Escales del Diable, uns graons tallats directament a la roca que posen un punt d’aventura al trajecte. Res de complicat, però suficient per fer sentir als més petits que estan vivint una expedició èpica.
El sender té trams interpretatius amb panells sobre la flora i la geologia, cosa que converteix la passejada en una excursió educativa sense necessitat de PowerPoint ni guia turístic amb megàfon.
Apte per a totes les edats
La ruta més curta fa només 2,14 quilòmetres i es pot fer des de l’àrea de pícnic de la Cova del Patou. Ideal per famílies que volen un pla actiu però sense acabar destrossats com després d’una marató de serials de Star Wars. És recomanable portar aigua, gorra i calçat decent —no valen les sandàlies de la platja, que ens coneixem.
Alguns trams tenen desnivells, així que cal vigilar si vas amb criatures, però en general és una excursió assequible i amb recompensa: fotos espectaculars i la sensació d’haver estat a un altre planeta sense haver agafat cap coet.
Com arribar-hi sense perdre’s
Per arribar al Pla de l’Areny cal anar fins a Mont-roig del Camp. Si surts de Barcelona, el trajecte en cotxe dura aproximadament una hora i mitja per l’AP-7 fins a Cambrils, i després continuar per la T-310 fins a la senyalització de l’ermita de la Mare de Déu de la Roca. Des de Tarragona ciutat, encara més fàcil: en menys d’una hora hi ets, sempre que no et quedis encallat darrere d’un camió a l’N-340.
Per què val la pena
Aquesta ruta no és només una excursió: és un viatge curt però intens a la història geològica i humana del territori. És perfecte per famílies, per qui busca un pla diferent a prop de la costa, o per qui vol pujar una mica el nivell d’Instagram amb fons vermell (sense haver d’anar a Capadòcia).
Al final, el que sorprèn més és com un indret tan exòtic pot estar tan a prop del Mediterrani i de la vida quotidiana. Un recordatori que, de vegades, no cal creuar mig món per sentir-se lluny de tot.

