El poble on va créixer la cantant Aitana que a la primavera sembla un videoclip

Hi ha pobles que semblen trets d’un conte, i d’altres que semblen trets d’un videoclip de primavera. Aquest és un d’ells. Entre muntanyes, rieres i arbres florits, el paisatge es transforma com si algú hagués posat un filtre d’Instagram a mida natural.

I si et diem que aquí va créixer una de les estrelles més conegudes del pop català? La coincidència no és casual. La mateixa energia que avui omple estadis sembla haver nascut d’aquestes terres tranquil·les, on cada primavera tot floreix —literalment i metafòricament.

sant-climent-llobregat-llumeureka
Sant Climent de Llobregat, Barcelona. Foto de Llumeureka, de Wikimedia Commons.

Quan la primavera es desperta i els camps s’omplen de cirerers en flor, aquest poble del Baix Llobregat es vesteix de gala sense demanar permís. Tot i ser a només 20 quilòmetres de Barcelona, aquí la pressa es queda a la capital i el temps corre al ritme dels pedals de bicicleta, les caminades familiars i les històries de veïns que encara es troben a la plaça.

El poble no només té natura. Té també un element "pop" inesperat: Aitana Ocaña, la cantant que va passar de menjar llibrets de llom (o "sanjacobos") a OT a compartir escenari amb Sam Smith. El seu docu “Metamorfosis”, estrenat a Netflix, mostra el viatge personal d’una artista que, per entendre-la del tot, cal tornar als seus orígens. I aquests orígens tenen nom propi: Sant Climent de Llobregat.

Un paisatge que floreix amb ritme propi

Envoltada per les serres de Sant Ramon, Pedres Blanques i Coll de la Creu, la vila conserva aquell aire de terra pagesa que va saber reinventar-se quan la fil·loxera va arrasar els vinyes. Els pagesos van apostar pels cirerers, i avui la comarca produeix la meitat de les cireres de Catalunya. Una dada que, si t’agrada fer postres casolanes, ja justifica la visita.

Quan arriba el maig, el poble organitza la seva tradicional Fira de la Cirera. Una festa que barreja mercat, cultura i aquella mena de competència subtil entre veïns per veure qui té la cirera més lluent. El contrast amb el fred hivernal és tan gran que passejar pels carrers florits és com obrir un “timelapse” natural.

Història amb campanar

No tot són flors i maduixes (o cireres). El campanar de la primera església, datada el 1085, encara s’aixeca com a record del passat medieval. Es tracta de l’únic campanar romànic de torre que queda a tota la comarca. Durant la Guerra Civil, l’altar barroc va ser destruït, però la rectoria actual acull el Museu d’eines del Pagès, un viatge a través del temps on descobriràs com treballaven els avantpassats.

Diu la llegenda que fins i tot Pere el Gran hi va descansar abans de baixar cap a Salou per iniciar les seves conquestes. Un detall històric que fa gràcia imaginar quan avui els visitants hi arriben amb cotxe per l’N-340 o en tren de rodalies.

Camins antics i menjars nous

Si ets dels que necessiten fer gana abans d’anar a taula, el Camí Ral és parada obligada. Aquesta antiga ruta medieval connectava el Llobregat amb el Penedès i encara avui conserva el seu aire de “camí que sap històries”. Senderisme amb bonus track cultural.

I quan el cos et demani aliment, la solució és clara: El Racó. Aquest restaurant familiar, inclòs a la Guia Michelin, converteix la cirera en protagonista d’una tarta Sacher amb sorbet de cirera que podria fer plorar d’emoció a qualsevol foodie de l’Àrea Metropolitana. Tot plegat, maridat amb plats tradicionals com el pollastre de pota blava o la butifarra a la brasa.

Un viatge proper però transformador

Visitar Sant Climent de Llobregat és entendre que a vegades no cal travessar oceans per trobar llocs que et canvien la mirada. Aquí, entre cirerers florits i records musicals, conviuen la calma d’un poble de muntanya i l’eco d’una veu que ha conquerit mig món.

Per això, si vius a Tarragona o al Camp de Tarragona i busques una escapada ràpida sense haver de patir pel vol low cost, aquest és el teu destí. Guarda't un lloc al calendari del mes de maig. Un lloc on la primavera arriba amb banda sonora pròpia i on la natura sembla dir: “relaxa’t, aquí el temps va al seu ritme”.