Un poble fortificat al mar amb un secret gastronòmic irresistible
Hi ha pobles que semblen postals i després hi ha els que et deixen amb la sensació d’haver viatjat en el temps. Entre muralles, pedres gastades i vistes al Mediterrani, aquest racó té un aire tan èpic que sembla tret d’una pel·lícula èpica, però amb menys drama i més peix fresc.
I el millor és que no només viu de façana medieval. A més de carrers que et fan caminar amb sabates planes per no deixar-hi els turmells, aquí hi ha un llegat gastronòmic que ha sobreviscut segles i que continua sorprenent a tothom que s’hi asseu a taula.
Però comencem pel principi: Tossa de Mar, coneguda també com el “Paradís Blau”, és l’únic municipi del litoral català que conserva una vila fortificada. I no, no és un decorat de PortAventura, sinó un recinte real del segle XII declarat Monument Històric-Artístic Nacional. Caminant per la Vila Vella, amb les seves muralles i torres de defensa, és impossible no imaginar-se pirates del segle XV intentant assaltar-la, mentre els veïns miraven des de dalt amb un “ni ho proveu, xavals”.
Les pedres conserven històries de pescadors, comerciants i pagesos, amb restes romans com la Villa Romana dels Ametllers, que deixen clar que aquí ja hi havia negoci fa dos mil anys. Però la veritable icona és la torre d’en Joanàs, que vigila des de la muralla com si fos el dron medieval més antic de la Costa Brava. Les vistes? Brutals. Instagram ho sap i els turistes encara més.
Un passeig per dins les muralles
El conjunt emmurallat conserva gairebé íntegra la seva estructura, amb torres cilíndriques i muralles coronades d’almenys. És un dels pocs llocs on passejar pel recinte fortificat no és pagar una entrada a un parc temàtic, sinó directament caminar per la història. El portal dovellat, que dóna accés a la Vila Vella, té aquell aire solemne de “aquí entres a una altra època”.
Les cases empedrades i els carrerons laberíntics són tan fotogènics que costa creure que encara hi visqui gent. Però sí, entre botigues de records i terrasses, la vida quotidiana continua: roba estesa, olors de sofregit i algun gat que sembla l'alcalde del barri.
Platges i cales de postal
Sortint de les muralles, la realitat és encara millor: la Platja Gran amb la vila al fons és la definició visual de “Costa Brava”. Però si vols fugir del postureig de tumbones, tens cales com la Pola o Giverola, amagades entre pins i roques. Aquí l’aigua és tan clara que et ve de gust banyar-te amb ulleres de busseig per veure si encara hi ha sirenes.
I si ets dels que prefereix caminar abans que fer la croqueta a la sorra, el Camí de Ronda és l’excusa perfecta. A cada revolt, un penya-segat, una cala secreta o una vista que et fa oblidar el mòbil (almenys uns minuts).
El secret millor guardat: la cuina
Però anem al gra. Si Tossa és un “must” turístic, la seva cuina és el que fa que hi vulguis tornar. Aquí el plat estrella és el Cim i Tomba, un guisat mariner de peix fresc, patates i allioli que va néixer a les barques de pescadors. Era el que es menjava a bord després de la jornada, però avui és un símbol gastronòmic del poble i, segons molts, un dels plats més autèntics de Catalunya.
I no és només folklore culinari. Restaurants com La Cuina Can Simón, amb estrella Michelin, l’han elevat a categoria gourmet sense perdre l’essència. Però també hi ha tavernes familiars que el serveixen amb aquella contundència de “menja i calla”. Sigui amb tocs moderns o a l’estil de tota la vida, el Cim i Tomba és una experiència que et recorda que no sempre cal inventar per emocionar.
Una oferta gastronòmica que va més enllà
Evidentment, no tot és Cim i Tomba. A Tossa trobes des de peix i marisc acabat de treure del mar fins a carns i verdures que venen del darrere de la muntanya. Aquesta combinació de mar i terra és el que fa que la gastronomia sigui tan rica. I si vols maridar-ho bé, res millor que un vi de l’Empordà, que aquí juga a casa.
El poble ha sabut adaptar-se: té restaurants sofisticats per a foodies que volen fotos de plats impossibles, però també fondes tradicionals on el menú del dia encara és un tros de pa amb tomàquet i una graellada de peix que et deixa migdia feliç.
Tossa: història, mar i sabor
En definitiva, Tossa de Mar no és només un escenari bonic per a fotos d’estiu. És un punt de trobada entre història, paisatge i gastronomia. Passejar per la Vila Vella, perdre’s pel Camí de Ronda i acabar el dia amb un plat de Cim i Tomba és una experiència que combina tot el que fa única la Costa Brava.
Potser no caldria dir-ho massa fort, perquè encara correm el risc que el poble es converteixi en un “resort” sense ànima. Però de moment, Tossa continua sent un d’aquells llocs que demostren que a Catalunya hi ha racons que superen la ficció.
