Quan la boira mana: escapada secreta al cor d'uns avencs
Hi ha llocs on la natura sembla haver-se posat d’acord per muntar un escape room a l’aire lliure. I no, no cal volar a Islàndia ni perdre’s pels Alps: la Serra de la Mussara ja et té preparat un escenari digne d’un videojoc.
I la cosa no va només de pedres i arbres. Aquí la boira fa de DJ resident, posant banda sonora i visuals a un territori que, segons qui hi puja, pot ser màgic o directament inquietant. Però el que és segur és que no et deixarà indiferent.
Si parlem de misteris a la província de Tarragona, la Mussara sempre surt al podi. A dalt de les Muntanyes de Prades, aquest altiplà es passeja entre llegendes de pobles abandonats, senderistes desorientats i una boira que sembla tenir horari fix. No en va, la gent del Camp l'anomenem “la peluda”, i els poetes ja en feien rimes abans que existís el Google Maps.
El punt fort d’aquesta escapada és la combinació de natura i atmosfera. Els Avencs de la Febró i els Avencs dels Motllats de la Pona són, per entendre’ns, el “laberint de Creta” en versió Baix Camp. Grans escletxes obertes a la roca que et fan dubtar de si estàs a Tarragona o en un episodi de Stranger Things. Tot plegat amb el plus de la boira, que pot aparèixer de cop i deixar-te amb una visibilitat de tres pams.
Com arribar i no perdre’s (gaire)
Per començar la ruta, el més fàcil és agafar la TV-704 que uneix Vilaplana amb La Mussara i aparcar al Pla de la Mata (km 22). Des d’allà arrenca el PR-C 87, un sender que et porta directe cap als Avencs de la Febró. Si tens GPS, porta’l. Si no, fes cas dels consells clàssics: mapa, aigua i amics que no tinguin pressa.
El recorregut, circular i d’uns 10 km, et durarà unes 4 hores si comptes parades i fotos de postureo a Instagram. El desnivell no és per professionals del Kilian Jornet, però l’orientació sí que et farà suar. I no, la boira no ajuda a aclarir res.
Els Avencs: un laberint de pedra
Quan arribes a les escletxes, el paisatge canvia de cop. Parets de roca altes i humides, vegetació enganxada als racons i un silenci que només trenquen els ocells (o el teu col·lega preguntant si realment cal seguir endavant). Si t’hi endinses, la sensació és d’estar en un món paral·lel: passadissos estrets, girs inesperats i aquella adrenalina de no saber si sortiràs pel mateix lloc per on has entrat.
Els Avencs dels Motllats de la Pona són encara més complexos. Aquí la memòria és clau: recorda per on has passat si no vols acabar fent voltes com un hamster. I ull amb les roques humides, que el terreny pot ser més relliscós que un terra de festa major després de la coca amb moscatell.
La boira, la gran protagonista
La boira de la Mussara no és un rumor: és gairebé un habitant més. Segons dades meteorològiques, acumula més de 1.100 hores de boira a l’any, amb pics entre agost i octubre. Això vol dir que, si hi puges, tens moltes més probabilitats de topar-te amb un núvol a mida XL que amb un selfie perfecte de postal.
Però és precisament aquesta boira la que dóna personalitat a la ruta. El contrast entre la foscor de les escletxes i la llum difusa de la boira crea una estampa que sembla dissenyada per un director de cinema. I sí, també és la mateixa boira que ha alimentat llegendes sobre desaparicions i pobles fantasmes. Però no cal exagerar: si portes bon calçat i GPS, el pitjor que et pot passar és que acabis al bar una mica més tard.
On menjar després de la ruta
Després de tanta boira, el cos et demanarà un bon plat calent. Per sort, pels voltants tens opcions de sobres. A Vilaplana, el restaurant Ca la Peirona ofereix cuina casolana amb productes locals, ideal per recuperar energies. Si prefereixes alguna cosa més contundent, a Arbolí trobaràs el Refugi, perfecte per excursionistes amb gana i ganes de cervesa freda.
Allotjaments per fer nit
Si vols allargar l’escapada, pots allotjar-te al Refugi de La Mussara (truca-hi abans que ha estat temporalment tancat), on l’ambient muntanyenc i les vistes fan que et sentis protagonista d’una pel·li d’aventures. També hi ha opcions rurals més còmodes a La Febró i a Capafonts, amb cases rurals que et permeten gaudir del silenci i, amb sort, d’una nit estrellada (si la boira decideix descansar).
Consells pràctics
- Porta roba d’abric, fins i tot a l’estiu: a la Mussara refresca ràpid.
- GPS o track de la ruta al mòbil: no et refiïs només de la intuïció.
- Evita dies de pluja intensa: la roca pot ser un autèntic perill.
- No oblidis aigua i algun snack: no trobaràs llocs d'avituallament enmig de la boira.
Una escapada diferent
Visitar els Avencs de la Febró i la Mussara no és només una excursió: és una experiència sensorial. La boira, les roques i la història d’aquest territori et posen davant un escenari que no té res a envejar a altres destins de muntanya. Però amb un plus: aquí tens la combinació perfecta de natura, misteri i proximitat. Tot plegat, a menys d’una hora de Tarragona ciutat.
Per a més informació sobre rutes i seguretat al medi natural, pots consultar el web dels Amics de les Muntanyes de Prades.
