La Mussara: el poble abandonat on les llegendes fan més soroll que les campanes
Hi ha pobles on el temps s’ha aturat, i després hi ha La Mussara. No té forn de pa ni wifi, però té més històries estranyes que la barra d’un after de diumenge al matí.
Entre ruïnes i boira espessa, aquest indret del Baix Camp no és només una excursió amb vistes: és un catàleg de llegendes que barregen desaparicions, portes a altres mons i aquella sensació inquietant que t’estan mirant... encara que estiguis sol.
La Mussara, situada al terme de Vilaplana (Baix Camp), a 1.071 metres sobre el nivell del mar, és un d’aquells llocs que et posen la pell de gallina sense necessitat de veure cap pel·lícula de terror. Un poble abandonat, cases enrunades, una església mig dreta i molta boira. La combinació perfecta per alimentar històries, mites i llegendes que, encara avui, atrauen curiosos, excursionistes i amants del misteri.
Un poble desert amb molta veu
Abandonat definitivament als anys 50, La Mussara va passar de ser un petit nucli agrícola a convertir-se en un escenari de pel·lícula postapocalíptica. Sense veïns ni vida quotidiana, el silenci del lloc va ser ràpidament ocupat per tota mena de relats: des de lligams amb el més enllà fins a suposades desaparicions sense explicació.
L’escenari perfecte per a llegendes
Quan la boira puja per les muntanyes de Prades, el paisatge es transforma. I és llavors quan surten les històries: joves que haurien desaparegut en circumstàncies estranyes, gent que parla de "portes dimensionals" i testimonis que asseguren sentir veus i llums entre les ruïnes. El cert és que cap d’aquests relats té una confirmació oficial, però això no ha impedit que el mite creixi any rere any.
Excursionistes, misteri i selfies
Avui dia, La Mussara és un destí popular d’excursionisme. El mirador ofereix una panoràmica espectacular del Camp de Tarragona i, si tens sort, pots veure fins al Delta de l’Ebre. Però la major part dels i les visitants hi va també buscant aquella sensació de misteri. No és casualitat que Instagram estigui ple de selfies entre pedres i boira amb etiquetes com #Mussara o #pobleabandonat.
Entre la història i la ficció
Segons els historiadors, l’origen del poble es remunta al segle XII, tot i que anteriorment hi havia hagut un assentament sarraí. Al segle XIX també fou escenari de fets luctuosos durant les Guerres Carlines. Però la seva despoblació, més que amb fenòmens paranormals, té més a veure amb la duresa de la vida a la muntanya, falta d'aigua, la fil·loxera (entre finals del s. XIX i principis del s. XX) i l’emigració cap a zones més pròsperes. A més, durant la Guerra Civil espanyola molts habitants van haver d'abandonar les seves llars accelerant aquest despoblament. Al 1900 havia tingut quasi 300 habitants, però al 1960 només n'hi havia 12. Tal com passa sovint, la realitat prosaica no ven tant com un bon relat de misteri. I així és com La Mussara ha passat de ser un record de la vida rural a un símbol d’allò inquietant.
Un punt de trobada per a l’ocultisme
La fama del poble ha fet que grups d’aficionats a l’esoterisme o caçafantasmes hi organitzin trobades. També ha estat escenari de reportatges, llibres i fins i tot investigacions periodístiques que intenten separar el gra de la palla. Fins i tot se n'ha fet alguna cobertura mediàtica per part d'alguns mitjans de comunicació estatal, recollint la fascinació col·lectiva pel lloc. Un exemple n'és quan el programa televisiu Cuarto Milenio, dirigit i presentat pel periodista Iker Jiménez, en va fer un reportatge. Podeu veure'l aquí.
El turisme del misteri
Sigui per la història real o per la mítica, La Mussara s’ha convertit en un destí turístic peculiar. No té hotels de cinc estrelles ni spas, però ofereix una experiència difícil de replicar: caminar entre pedres plenes d’història, sentir el vent fred i preguntar-se si realment hi ha alguna cosa més allà darrere de les boires.
Consells pràctics per visitar-la
- Pren-te un bon calçat: el terreny és irregular i pedregós.
- Compte amb la boira: pot aparèixer de cop i desorientar fàcilment.
- No hi ha serveis: porta aigua, menjar i tot el que necessitis.
- Respecta les ruïnes: són patrimoni i formen part de la història local.
Més que un poble fantasma
Visitar La Mussara és més que fer una excursió: és submergir-se en un univers de misteri, història i natura. Siguis escèptic o creient, l’experiència és única. Potser no trobaràs cap "porta dimensional", però sí un record inesborrable d’un indret que, malgrat estar buit, segueix ple d’històries.
I si després de la visita et queda mal cos... sempre pots baixar a Vilaplana i curar l’ensurt amb un bon tros de coca de rovellons (només en temporada de bolets) regada amb una copeta de vi.
