Dues fortaleses perdudes a l’Alt Camp que amaguen més del que sembla
Hi ha carreteres estretes, i després hi ha la que et porta a Selmella i Saburella. Tres metres d’asfalt, una pujada èpica i la sensació que Google Maps t’ha abandonat a la teva sort.
A mesura que avances, et vas trobant masies mig oblidades, barraques de pedra seca i un silenci que només trenca el motor del teu cotxe patint. I encara no saps el que t’espera dalt de tot.
El cor de l’Alt Camp no és només vinyes i calçots: també hi ha pedres amb memòria. I no parlem de qualsevol pedra, sinó de les que un dia van ser murs, torres i defenses. Dos exemples clars són els castells de Selmella i Saburella, dos punts al mapa que avui són excuses perfectes per perdre’t per carreteres secundàries i acabar fent fotos “medievals” per Instagram.
Selmella: un poble sencer que va desaparèixer
Per arribar-hi, el primer pas és arribar al Pont d’Armentera. Allà, entre cartells confusos i restaurants amb més història que TripAdvisor, t’endinses en un camí que cada cop és més estret i costerut. La recompensa? Una vista que et fa oblidar les revolucions del motor i, sobretot, l’accés a les ruïnes del castell de Selmella.
Situat a 826 metres, el castell domina el paisatge del Camp de Tarragona. Però no només hi ha pedres: just sota la fortalesa hi ha les restes d’un antic poble, amb la seva església de Sant Llorenç. Al segle XIX encara hi vivien famílies; avui, només queden cases sense sostre i herba reclamant territori. Una postal melancòlica amb vistes de luxe.
La història de Selmella comença molt abans. Ja al segle X, la família Cervelló en tenia el control i formava part de la xarxa de fortificacions de la Marca Hispànica. En aquells temps, el Gaià era frontera i aquests castells eren la primera línia de defensa davant les ràtzies d’Almansor. Sí, l’ara tranquil riu Gaià va ser fa mil anys un punt calent de la geopolítica medieval.
Quan la Reconquesta ja no calia
Amb el temps, Selmella va passar de ser plaça militar a convertir-se en un nucli de població. Fins a 189 habitants hi vivien el 1830, abans que l’èxode rural i el pas dels anys acabessin buidant-lo. El castell, que ja havia patit setges i disputes feudals, va caure definitivament en l’oblit al segle XIX, quedant reduït a les ruïnes que avui encara s’aixequen amb orgull.
Les seves pedres parlen de batalles, però també de trashumància: la seva ubicació estratègica permetia controlar la ruta ramadera entre Santes Creus, el Pont d’Armentera i Vallespinosa. L’ovella com a geopolítica, qui t'ho havia de dir?
De Selmella a Saburella: canvi de paisatge
Quan deixes Selmella enrere, t’adones que encara et queda un altre repte: el castell de Saburella. No és tan alt (683 metres), però ofereix un perfil inconfusible amb les seves tres torres semicirculars, especialment la de l’homenatge, que encara s’aixeca gairebé intacta com si es resistís al pas dels segles.
A diferència de Selmella, aquí no hi havia poble. Com a molt, una capella dedicada a Sant Miquel que ja ha desaparegut. El castell apareix documentat el 1229, just quan els catalans estaven més preocupats per conquerir Mallorca que per vigilar el Gaià. Per això es considera una fortificació més tardana, menys “de frontera” i més de control local.
Querol o Pont d’Armentera? La confusió dels termes
Curiosament, amb el pas de Selmella a Saburella també canvies de municipi: el primer és al terme del Pont d’Armentera, mentre que el segon ja és dins de Querol. Una línia invisible que, per als excursionistes d’avui, només significa més quilòmetres de camí i més excuses per parar a fer fotos.
Entre ruïnes i natura
El que uneix aquests dos castells no és només la seva proximitat, sinó la combinació de història i paisatge. Des de les seves torres encara es domina bona part del Camp de Tarragona, i la vista és gairebé la mateixa que contemplaven els seus antics senyors. Només han canviat els enemics: ara no són ràtzies andalusines, sinó la falta de cobertura mòbil.
El camí, això sí, no és per a tothom. Si no tens un 4x4, més val que siguis pacient i estimis els revolts estrets. Però l’esforç val la pena: un cop a dalt, l’experiència és la d’un viatge en el temps sense filtres d’Instagram.
Excursió amb gust local
Per cert, no tot són pedres. La ruta fins als castells passa per masies com Can Cagall i després podem fer "parada i fonda" per menjar al restaurant La Sort, al Pont d'Amentera, on podrem degustar gastronomia casolana i els tradicionals calçots quan en sigui temporada.
Per què visitar-los avui
Selmella i Saburella no són castells de postal perfecta: són ruïnes autèntiques. Justament per això tenen encant. Caminar entre les pedres, imaginar les disputes dels Cervelló, veure com la natura recupera el que un dia va ser humà... tot plegat fa d’aquesta excursió una experiència a mig camí entre el trekking i una classe d’història a l’aire lliure.
I si encara et falten motius: les vistes. Perquè en un món on tothom busca el millor “mirador secret” per penjar-lo a TikTok, aquests dos castells t’ofereixen una panoràmica real, sense filtres i sense cues per fer la foto.
Els castells de Selmella i Saburella són dues joies mig oblidades de l’Alt Camp. Potser no tenen les comoditats d’altres monuments més turístics, però justament aquí rau la seva màgia: silenci, autenticitat i història a flor de pell. Si busques un lloc on sentir-te sol entre pedres carregades de passat, aquest és el teu destí. Descobreix la ruta excursionista aquí, per gaudir del paisatge fent senderisme i poder visitar les dues fortificacions d'una tacada.
