Mulhacén (3.482 m): la guia irònica per pujar-lo per primer cop sense perdre la dignitat
Pujar el Mulhacén de 3.482 metres sona molt bé quan ho expliques al bar, però quan tens la motxilla low-cost pleníssima i el rellotge marca les 04:57 del matí, el romanticisme s’esvaeix més ràpid que un cafè amb gel a la Rambla Nova. I encara no has sortit de Capileira.
Diuen que és una ascensió “fàcil”, però aquesta paraula té el mateix significat que “ràpid” quan esperes que et portin el menjar en un "slow food". Tothom ho repeteix, ningú t’explica el matís i tothom confia que ja sabràs què fer quan arribi el moment de la veritat.
Què has de saber abans de posar un peu a Sierra Nevada
El primer que convé entendre és que el Mulhacén no és una excursió estàndard. No és la Mola, no és el Caro, i no és aquell “passeig llarg” que vas fer un diumenge a Prades abans de l'aperitiu del migdia. Aquí el paisatge és ampli, l’alçada et recorda qui mana i el vent té personalitat de funcionari de finestreta: et pararà els peus quan menys t’ho esperes.
Això sí, tothom que hi va coincideix en una cosa: els primers metres són un “què bé que vaig” i els últims metres un “no sé si això era bona idea”. Aquí és on arriba el detall que molts novells descobreixen massa tard: el Mulhacén no és tècnic, però és llarg. Molt llarg.
La sorpresa, la que tothom descobreix en el tercer paràgraf de la vida (és a dir, quan ja hi ets), és que l’ascens és psicològic abans que físic. La muntanya puja suaument, sí, però no deixa de pujar mai. És l’“escaleta d’emergència” d’un hotel, però de 1.300 metres de desnivell.
Rutes principals per a gent que puja per primer cop
La via més clàssica és la que surt de Capileira, passant pel Refugi del Poqueira. Aquí el camí és amable, ben senyalitzat i pensat perquè ningú faci experiments. És la ruta recomanada per a tothom que no tingui experiència prèvia o que vingui amb aquella energia de “avui sí, avui comencem a fer muntanya de debò”.
Una alternativa habitual a l’hivern és sortir des de la Central de la Cebadilla, més directa però amb més desnivell. Si és la teva primera vegada, aquesta opció és una mica com començar a veure sèries per l’últim capítol: possible, però no cal complicar-se la vida.
La ruta més assequible: Capileira – Refugi del Poqueira – Mulhacén
• Distància total: 18–20 km (segons variant)
• Desnivell acumulat: 1.300–1.400 m
• Millor època: juny – octubre
• Temps total: 7–9 h (anada i tornada)
• Moneda: Euros, però el que realment vols és tenir prou barritas energètiques
Sortir de Capileira implica començar amb un paisatge que ja val l’excursió. Aquí el sender serpenteja entre pedres, marges i algun rierol que a l’estiu passa més set que un turista a Salou buscant gel a les tres de la tarda. En poques hores arribem al Refugi del Poqueira, que és com trobar un oasi amb calefacció i menjar calent.
El Poqueira és el punt on molta gent s’ho repensa. No per por, sinó perquè el llit té una forma molt convincent. Però si segueixes endavant, la ruta cap al Collado de la Caldera et porta a un paisatge una mica lunar, amb la Laguna de la Caldera al costat i el Mulhacén mirant-te amb cara de “encara et queda”.
Taula de rutes comparades (nivell iniciació)
| Ruta | Distància | Desnivell | Dificultat |
|---|---|---|---|
| Capileira – Poqueira – Mulhacén | 18–20 km | 1.300 m | Moderada |
| Cebadilla – Poqueira – Mulhacén | 16–17 km | 1.450 m | Moderada-alta |
| Hoya del Portillo – Loma Sur | 14–16 km | 1.100 m | Moderada |
Com preparar-se perquè la muntanya no et passi factura
Si és la teva primera vegada, la regla d’or és senzilla: no improvisis. L’alçada es nota; no és exageració, és fisiologia pura. Quan passes dels 3.000 metres, el cos decideix que els teus plans no són els seus plans. Camina a ritme constant, beu aigua abans de tenir set i menja encara que no tinguis gana.
Pel que fa al material, no cal portar una botiga sencera d’outdoor, però tampoc sortir amb la mateixa roba amb què vas al Decathlon un dissabte a la tarda. Unes botes resistents, capa tèrmica, tallavents i mitjons que no siguin del súper són la clau per no patir.
El moment màgic: el cim del Mulhacén
L’arribada al cim és una d’aquelles experiències que no s’obliden. Dalt de tot, l’aire és fi, les pedres tenen un altre color i el silenci té textura pròpia. Molta gent coincideix que el primer que pensa és “ja està, ho he aconseguit”, i el segon és “ara toca baixar…”.
Els dies clars, les vistes arriben fins a Africa, un d’aquells moments en què l’horitzó sembla trucar-te per dir-te que la geografia no l’has inventada tu. A l’hivern, el panorama és encara més impressionant, sempre que sàpigues on poses els peus.
Consells finals per a principiants
El millor consell? Comença d’hora, molt d’hora. Sortir abans de la sortida del sol és pràcticament obligatori si vols evitar la calor —i la marxa zombi del final. Porta menjar suficient, consulta la previsió meteorològica i avisa d’on vas. I si tens dubtes, el web oficial del Parque Nacional de Sierra Nevada té informació actualitzada.
I sobretot, recorda una cosa: el Mulhacén és una muntanya pacient. No necessita que corris, només que avancis. I quan arribis al cim i miris enrere, entendràs perfectament per què tothom vol pujar-lo almenys un cop. I per què molta gent repeteix.
