La façana més ignorada de Porto que amaga més història que dos temples gegants
Porto té moltes postals que es repeteixen a Instagram: els tramvies grocs, el vi de Porto i les façanes enrajolades. Però hi ha un racó tan petit que, si badem, el podem passar de llarg sense ni adonar-nos-en.
És una façana discreta, amb només una porta i dues finestres, que conviu amb dues de les esglésies més imponents de la ciutat. Els turistes fan cua per fer-se selfies amb els murals ceràmics gegants... i, mentrestant, ignoren el detall més curiós del carrer.
Quan viatgem a Porto solem anar directes a les icones: la Ribeira amb el seu aire decadent, els ponts de ferro que semblen trets d’un còmic de Tintín, o la famosa llibreria Lello que Harry Potter va convertir en mite global. Però hi ha històries que no surten a les guies, i que només descobreixes si pares atenció als marges de la postal.
Una d’aquestes històries s’amaga entre la Igreja do Carmo i la Igreja das Carmelitas, dues obres mestres que competeixen en grandesa i en quantitat de selfies. Els murs carregats de rajoles blaves a l'advocació de Nostra Senyora do Carmo són obra de Silvestre Silvestri i daten de 1912, mentre que el campanar de les Carmelitas, del segle XVII, es fa notar des de qualsevol racó del barri. Tot plegat tan espectacular... que costa veure què hi ha al mig.
I al mig hi ha la sorpresa: una de les cases més estretes de Portugal, coneguda popularment com A Casa Escondida. Una façana mínima, quasi com una caricatura arquitectònica, que durant dècades va ser molt més que un simple separador d’edificis. De fet, el seu origen no és tan misteriós com sembla: els carmelites volien que la seva església continués rebent llum, i no estaven disposats a quedar encaixonats. Solució? Construir una casa al mig.
Un habitatge amb més història que metres quadrats
A dins, l’espai s’aprofitava fins a l’últim racó. Habitacions diminutes, cuines que amb prou feines permetien girar-se i banys més estrets que una cabina telefònica. Tot i així, la casa va tenir residents molt il·lustres. El capellà de la parròquia hi va viure durant anys, així com campaners, metges de l’ordre i fins i tot alguns artesans que treballaven en la construcció i decoració de les esglésies.
Però el més fascinant és que l’edifici va ser testimoni d’episodis històrics que poca gent relacionaria amb aquell raconet. Durant les invasions franceses i també en períodes de convulsió política, s’hi van celebrar reunions discretes, gairebé clandestines. Des del Liberalismo fins a la proclamació de la República de 1910, aquella caseta anònima va ser escenari de decisions arriscades i, segurament, converses a mitja veu.
No és un truc de màrqueting
Molts turistes pensen que és una mena d’atracció muntada “per fer bonic”, com un decorat urbà. Però no: la casa va estar habitada fins als anys vuitanta, i forma part de la història real de la ciutat. Fins i tot avui, quan entres a la Igreja do Carmo, pots acabar recorrent escales que connecten amb aquest antic immoble i entendre com de present estava en la vida religiosa i quotidiana de l’època.
Un detall fàcil de perdre
A Porto hi ha monuments que no necessiten esforç per ser vistos: el pont Dom Luís I, la Catedral, la Torre dels Clérigos... Però aquesta petita casa entre dues esglésies és l’exemple perfecte de com la història es pot camuflar darrere la grandesa. Una lliçó per a viatgers: a vegades cal mirar just on ningú mira.
Per cert, si t’animes a visitar-la, la trobaràs al cor de la ciutat, molt a prop de la Universitat i del Jardí de Cordoaria. I si després d’aquesta descoberta et queda gana, no pateixis: sempre hi ha temps per una francesinha, aquest plat "bomba" que només a Porto té sentit. Un consell: demana-la amb cervesa, no amb vi, o acabaràs fent la migdiada més llarga de la teva vida.
Un consell per viatgers de Tarragona
Des de Reus, Tarragona o qualsevol punt del Camp, el vol fins a Porto és ràpid i assequible. La ciutat portuguesa és ideal per una escapada de cap de setmana, amb prou contrast per desconnectar i prou proximitat per no haver de demanar vacances. I, sobretot, amb aquell toc atlàntic que la fa diferent de Lisboa. Si t’agrada descobrir racons insòlits, apunta’t aquesta façana amagada a la llista.
Per més informació pràctica sobre visites, horaris, rutes, allotjament, restauració... pots consultar la web oficial de turisme de Portugal.
Perquè viatjar també és això: no només veure el que surt a la portada de les guies, sinó trobar la història que s’amaga darrere una porta petita i dues finestres que ningú mira.
