Una caminada que amaga coves, ermites i altres històries
Hi ha caminades i caminades. Algunes acaben en un bar de poble amb un refresc i una tapa de truita de patata; d’altres et porten per senders que semblen sortits d’un llibre d’història. La del Massís de Prades és, segurament, de les segones.
Perquè no es tracta només de posar un peu davant de l’altre, sinó de travessar boscos que amaguen gravats prehistòrics, fonts que mai s’assequen i ermites que semblen saber més secrets que el Google. I tot plegat amb el Monestir de Poblet vigilant des del fons, com si fos l’sponsor oficial del silenci.
Enguany arriba la XXVI Caminada pel Massís de les Muntanyes de Prades, una cita que ja s’ha convertit en clàssic de tardor. I no, no cal ser Kilian Jornet per apuntar-s’hi: la caminada és no competitiva, pensada perquè cadascú triï el seu ritme i la seva ruta. La gràcia és gaudir del trajecte, no batre rècords.
26 anys, 26 camins
La història es repeteix cada setembre, però mai és igual. Aquesta edició ofereix tres itineraris, adaptats a la condició física de cadascú: la curta, la mitjana i la llarga. Totes comparteixen un escenari comú: el Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet, un espai que no només és pulmó verd del Camp de Tarragona, sinó també un compendi d’història, espiritualitat i natura en majúscules.
Un museu a l’aire lliure
El recorregut és com una bona novel·la de la natura: tens capítols de roures, de pi roig i de vegetació protegida, però també aparicions especials com el Pou de Gel de la Pena, les cases forestals o els gravats prehistòrics de Cogullons. I si això no fos prou, el camí et porta a ermites amagades i a punts de vista que farien enveja a qualsevol influencer de dron.
Entre espiritualitat i carboneres
El sender travessa indrets emblemàtics: el GR 171, la Mola dels Quatre Termes, el Coll de la Mola o el Mirador de la Pena. També hi ha fonts d’aigua fresca com la de Deport, perquè ningú tingui excusa per defallir. Fins i tot s’hi amaguen històries més terrenals: antics camins ramaders i restes de carboneres que recorden altres temps, quan el bosc no era paisatge per contemplar sinó feina dura.
Poblet com a escenari final
La caminada comença i acaba al Monestir de Poblet, Patrimoni de la Humanitat i epicentre espiritual d’aquestes muntanyes. Allà, després de quilòmetres de natura i història, els participants hi arriben amb la satisfacció de qui ha fet més que caminar: ha recorregut segles en un matí.
Avituallaments i logística
Perquè ningú es quedi sense forces, hi ha punts d’avituallament repartits estratègicament: des de l’ermita de la Mare de Déu dels Torrents fins al Coll de la Mola o Sant Antoni, depenent de la ruta escollida. I sí, hi ha versió reduïda per als que volen fer la caminada curta i tornar a temps per la paella familiar.
Samarreta inclosa (si arribes a temps)
El preu de la inscripció varia segons la ruta i si ets federat o no. Hi ha descomptes fins al 21 de setembre i, com a record, tothom rep una samarreta. L’únic “però”: si no t’inscrius abans de l’1 de setembre, la talla serà una loteria. La caminada pot ser sostenible, però el tema samarretes no admet miracles.
Caminar amb consciència
Aquesta edició insisteix en el concepte de caminada sostenible. Res d’ampolles de plàstic ni cintes d’un sol ús: tot està pensat perquè el recorregut sigui tan net com quan hi vas arribar. Es demana compartir cotxe, portar el teu propi got i reciclar. Sí, fins i tot al mig del bosc pots ser "ecofriendly".
Per què hi ha cua per apuntar-s’hi?
Potser perquè no és només un repte físic, sinó una experiència que combina paisatge, història i cultura. Potser perquè, a diferència d’altres rutes, aquí tens un final de luxe amb el Monestir de Poblet. O potser perquè, després de 26 edicions, la gent ja sap que aquesta caminada no és un “cop de bastó”: és un ritual compartit.
En definitiva, la Caminada pel Massís de les Muntanyes de Prades és molt més que esport. És paisatge, patrimoni i tradició en una sola experiència.
Inscripcions obertes
Les inscripcions es fan a través de la plataforma de la FEEC. Si vols plaça (i samarreta decent), més val que no t’adormis.
