Boscos de Tarragona on encara hi ha bolets (i la cerveseta esperant-te a baix)
Quan arriba la tardor tarragonina, el feed d’Instagram s’omple de cistelles plenes de rovellons, somriures satisfets i filtres càlids. Però, darrere de cada foto hi ha una ruta secreta que ningú vol revelar ni sota tortura amb una barra de pa amb tomàquet.
La veritat és que la febre micològica esclata amb les primeres pluges i el descens de temperatures. I si no tens l’oncle que en sap o la paciència per remenar sotabosc, Tarragona amaga alguns dels millors boscos del país per omplir la cistella i després, evidentment, el plat.
On i quan surten els bolets a Tarragona
Els més veterans diuen que el moment clau és una o dues setmanes després de la pluja. No abans, perquè només trobaràs fang i promeses buides. No després, perquè els bolets ja els haurà vist mig Instagram. El secret? Temperatures baixes, humitat i paciència.A la província de Tarragona hi ha cinc zones clàssiques on la micologia és gairebé religió: Prades, Montsant, Poblet, Llaberia i els Ports. Cada una amb el seu tipus de terreny, el seu silenci i la seva competència directa amb jubilats que coneixen el bosc millor que Google Maps.
Els bolets més buscats (i els més traïdors)
Al Baix Camp i al Priorat, el rei indiscutible és el rovelló (Lactarius deliciosus). Però no és l’únic protagonista del drama micològic. Entre pins i roures hi pots trobar llenegues blanques, fredolics, ceps i alguna múrgola o algun apagallums despistat que sembla sortit d’un conte.
A les zones més altes del Montsant i Poblet, els ceps i les llenegues (o mucoses) regnen en silenci, mentre que als boscos de Llaberia pots topar amb carlets (o bolets d'alzina), que sempre tenen aquell aire d’“a mi no em mengen prou”. I compte amb els bolets massa perfectes: si sembla de plàstic... podria no és bo.
| Zona | Tipus més habitual | Altitud mitjana |
|---|---|---|
| Prades | Rovellons, llenegues (o mucoses) | 950 m |
| Montsant | Ceps, apagallums | 1.100 m |
| Poblet | Fredolics, rovellons, camagrocs | 700 m |
| Llaberia | Carlets (o bolets d'alzina), llenegues | 800 m |
On menjar-los (sense embrutar la cuina de casa)
Després d’un matí remenant molsa i fent veure que controles, el millor premi és un bon àpat de muntanya. I a Tarragona n’hi ha uns quants que ho tenen tot: llenegues saltejades, truites de fredolics i vins del Priorat que et reconcilien amb la vida.
- Restaurant La Cuineta (Prades): cuina tradicional amb plats de temporada. La truita de bolets és clàssic de tardor.
- Hostal Sport (Falset): vins propis i plats de caça amb ceps o rovellons, segons mercat.
- Fonda Bolet (Vimbodí): menú micològic complet durant octubre i novembre, a tocar del bosc de Poblet.
També pots fer parada al Mercat Central de Reus, on els paradistes ja t’expliquen com cuinar-los millor que qualsevol influencer gastronòmic.
📍 Millor època: Setembre – novembre
🌧️ Després de: 7-10 dies de pluja
🧺 Indispensable: Cistella d’espart, navalla, roba fosca i discreta
🚫 Evita: Bosses de plàstic i zones sense permís
🔗 Consulta permisos als Parcs Naturals
Idees per cuinar els bolets (sense fer un drama)
El rovelló vol senzillesa, el cep demana respecte i el fredolic agraeix paciència. No cal ser Chicote per gaudir-ne: amb tres idees tens mitja tardor resolta.
- Rovellons a la planxa: oli d’oliva, sal i all picat. Punt.
- Truita de fredolics: textura suau i gust intens; ideal per esmorzar de forquilla.
- Risotto de ceps: arròs arborio, brou de verdures i un pessic de parmesà.
Si tens dubtes, consulta la guia oficial de bolets de la Generalitat — perquè confondre un cep amb un “fals amic” pot convertir el dinar en una experiència menys gastronòmica i més hospitalària.
Una tradició amb gust de tardor
Sortir a buscar bolets no és només una excusa per estirar les cames: és una litúrgia familiar, un “anem a veure si n’hi ha” que acaba sempre amb un vermut a Prades o un cafè a Falset. I encara que tornis amb la cistella mig buida, la sensació de bosc humit i l’olor de pi ja valen el viatge.
Com diu tot bon boletaire: “Si no n’has trobat cap, és que algú ja hi ha passat abans”. Però tranquils: la temporada és llarga, i el bosc és pacient.
