Vespa 50 Special de Simone Tonoli: la clàssica de Piaggio que fa suar a més d’una RR (i no és broma)

1. Què ha fet exactament Simone Tonoli a la seva Vespa 50 Special
   • Per què funciona? Relació potència–pes i geometria menuda
   • Què s’ha canviat: del carburador a la forquilla
   • Quick facts (per si tens pressa)
   • Com es compara amb una RR “de debò” en un port
   • Legalitat, seguretat i sentit comú (sí, també existeixen)
   • Specs de sèrie i context històric (per situar-nos)
   • Preu, polèmica i la pregunta final
   • Fonts i enllaços

Què ha fet exactament Simone Tonoli a la seva Vespa 50 Special

El protagonista és Simone Tonoli, aka Siw_993, creador de contingut italià que viu entre garatges, ports de muntanya i bancs de potència. La moto: una Vespa 50 Special dels anys setanta, aquella petita de tres marxes que a molts ens recorda aparcaments d’escola i olor de benzina dolça. L’objectiu? Fer-la córrer com si li anés la vida —i les RR modernes— al darrere.

El xassís metàl·lic parla el llenguatge Piaggio de tota la vida, però ara el vestit és una passarel·la de carboni. Entre la rumorologia i els clips de YouTube, la seva presència a carretera estreta deixa més preguntes que respostes. I sí, Polini hi surt en pantalla, però encara no direm amb quin paper.

A partir d’aquí, entrem a la xitxa: el motor original ha passat de “vintage simpàtic” a petit míssil. Tonoli, en col·laboració amb Polini, ha convertit l’escúter en un 154 cc amb dades que fan enrogir més d’una esportiva: fins a 33 CV a 11.200 rpm i una punta que frega els 140 km/h en carreteres de muntanya. Tot plegat, documentat al seu canal i celebrat/criticat a parts iguals. Fonts apunten que la broma ja passa dels 17.000 € entre peces i hores, i ell mateix admet que “se li aixeca en 1a, 2a i 3a”, com si fos un kart. (Vegeu el seu canal i peces Polini oficials.)

Per què funciona? Relació potència–pes i geometria menuda

La clau és la relació potència–pes. Una Vespa 50 Special pot pesar entre 66 i 75,5 kg en origen, segons la versió i l’equipament, i aquí a sobre hi afegim que bona part de la carrosseria ara és fibra de carboni. Amb una dieta així, 33 CV es converteixen en una patacada d’acceleració que en trams revirats posa contra les cordes RR molt més potents però també més pesades i llargues. (Fitxes històriques i catàlegs de models apunten aquests pesos de sèrie.)

“En ports de muntanya, una moto petita i nerviosa, amb geometria curta, pot ‘pintxar’ motos grosses si el pilot coneix el tram”, resumeix un preparador veterà consultat en fòrums clàssics. No és màgia: és tracció primerenca, passos per corba ràpids i menys inèrcia per canviar de direcció. El soroll metàl·lic de l’expansió, el tacte sec de la forquilla dura i aquella vibració que et puja pels braços fan la resta.

Què s’ha canviat: del carburador a la forquilla

La llista d’ingredients és tan llarga com específica. A destacar: cilindre i parts Polini, un carburador de 34 mm, tub d’escapament d’alt rendiment, nova forquilla, fren de disc davanter i suspensions reforçades. L’equipament original, sincerament, no estava pensat per 11.200 rpm i frenades de final de revolt amb asfalt bachejat de carretera comarcal.

• Alimentació: carburador 34 mm i ajust fi per dalt de 10.000 rpm.
• Escapament: expansió específica per a smallframe, so ple i resposta alta.
• Ciclística: forquilla i amortidors reforçats, disc davant per tenir mordent real.
• Transmissió: canvi curt i ràpid, embragatge vitaminat.

Un tècnic de Polini resumiria així la filosofia —segons catàleg i historial de la marca—: “peça bona + prova en pista + peça millor”. El seu catàleg és literalment un parc temàtic per a scooters clàssics i moderns: carburadors, cilindres, forquilles i electrònica per rascar dècimes on abans només hi havia soroll i encant vintage.

Quick facts (per si tens pressa)

Com es compara amb una RR “de debò” en un port

El secret no és “córrer més en línia recta”. En retorçats de muntanya, una màquina ultra-lleugera que surt amb nervi de cada revolt i frena tard pot “fer perdre temps” a una superbike de 1.000 cc si aquesta no pot desplegar cavalls per falta d’espai. Aquí la Vespa vitaminada guanya metres a cada canvi de direcció i s’escapa com un mosquit obstinat. És la típica situació d’AP-7 versus carretera comarcal: a l’autopista manen els cavalls; a la comarcal, mana el ritme.

Tonoli ho diu a la seva manera en un vídeo recent: “sembla un kart”. Traducció lliure: nervis, rodes petites, fre curt i una resposta al gas que aixeca roda. Els clips ensenyen avançaments en corba que et fan suar les mans, i que han obert polèmica entre seguidors que li demanen més seny. Ell respon que és prudent… tot i que les imatges a vegades diguin una altra cosa.

Legalitat, seguretat i sentit comú (sí, també existeixen)

És obvi, però cal dir-ho: aquest tipus de preparacions són per a circuit o esdeveniments controlats. Portar una Vespa 154 cc que supera els 140 km/h per carretera oberta és demanar al destí que et faci una review. I no, el fre de disc i la forquilla “pro” no converteixen cap smallframe en una RR homologada. El nostre “no ho proveu a casa” va amb tota la serietat del món.

Si el que t’agrada és la cultura Vespa, hi ha una altra manera de gaudir-la: trobades, curses de resistència, o fins i tot el plaer d’una GTS tranquil·la pujant colls amb amistats. El romanticisme també existeix sense 11.200 rpm.

Specs de sèrie i context històric (per situar-nos)

Per valorar l’exageració del projecte, recorda que la Vespa 50 Special de fàbrica declarava aproximadament 1,45 CV i 40 km/h, amb pesos secs entre 66 i 75,5 kg segons versions i anys. És a dir, passem d’un mopet simpàtic a un artefacte amb la potència d’algunes 125 “racing” d’època… en un xassís d’abans que existissin els tallats “to go”.

Polini, per la seva banda, porta dècades oferint kits, carburadors i forquilles per a Vespa i scooters, amb filosofia d’assaig a pista abans de vendre. No és una marca qualsevol: en el món scooter és gairebé una institució. I aquí és on la col·laboració amb Siw_993 té tot el sentit: un catàleg infinit i algú disposat a provar-ho amb humor i risc.

Preu, polèmica i la pregunta final

La factura supera els 17.000 €. És una “bogeria” per a pocs, sí, però també és un laboratori en rodes que posa sobre la taula una veritat incòmoda: la tecnologia i el pes importen tant com els cavalls. La polèmica? Previsible: a les xarxes li demanen més cap, tot i que ell insisteix que mai no ha caigut i que sap on s’endinsa. Entretant, els clips de Simone Tonoli i el segell Polini continuen fent visites.

Al final, aquesta Vespa 50 Special no vol ser una RR: vol ser ella mateixa al límit. I sí, en un tram de muntanya, potser et farà aixecar la cella… i la bandera blanca.

Fonts i enllaços

• Perfil i vídeos de Siw_993 (Simone Tonoli) amb la Vespa i altres projectes: YouTube oficial.
• Catàleg i productes Polini per a Vespa i scooters: web oficial Polini.

Notes: Dades de pes i especificacions històriques de la Vespa 50 Special consultades en bases de models i catàlegs de referència; cobertura periodística recent sobre el projecte i xifres de 154 cc, 33 CV i 140 km/h atribuïdes al creador.