Perú i les motos: la norma que torna i encén la PNP

A la sortida de l’AP-7 ja t’has barallat amb un cotxe que no posa l’intermitent. Però hi ha un altre tipus de tensió: la que et puja quan una moto s’enganxa al teu costat i no saps si ve a avançar-te o a complicar-te el dia. A Perú, aquest nervi s’ha convertit en política pública. I no, no és una metàfora.

El president José Jerí i la Policia Nacional del Perú (PNP) han tornat a posar una restricció sobre la taula, amb el general Óscar Arriola fent de veu seriosa. El sector moter, mentrestant, escalfa motors i parla de protesta. Dues paraules: impacte social.

El detall que ho canvia tot és aquest: el govern del Perú ha reactivat la prohibició que dues persones adultes circulin a la mateixa motocicleta en zones declarades en emergència. Ja s’havia provat el 2025, però es va derogar per la pressió del col·lectiu moter. Ara torna, empesa pels atacs a conductors de transport públic i una nova amenaça de vaga del sector.

Què diu la prohibició i on s’aplica

No és una norma “de manual”. És una resposta directa a un context d’inseguretat i a un patró que les autoritats associen a delictes urbans. La mesura es desplega amb operatius policials i fiscalització al carrer, i busca donar a la PNP un marc legal per intervenir i sancionar quan detectin situacions considerades de risc.

Zones en emergència i controls al carrer

La prohibició entra en vigor en àrees declarades en emergència (això és clau), i ja s’han vist operatius amb agents de la PNP i fiscalitzadors municipals. A Los Olivos, per exemple, s’han reportat controls d’identitat i intervencions vinculades a l’aplicació de la norma. És el tipus d’escena que et recorda l’aparcament d’IKEA en dissabte… però amb placa i xiulet.

• Objectiu operatiu: intervenir de manera més ràpida quan hi hagi indicis de risc.
• Àmbit: zones amb declaració d’emergència (no “tot el país” automàticament).
• Aplicació: controls d’identitat, sancions econòmiques i punts.

Multes i punts: el càstig comença a la primera

El missatge institucional és clar: no és una “recomanació”. A la primera intervenció, la falta ja es considera molt greu. Hi ha multa, hi ha pèrdua de punts i fins i tot l’opció de pagament ràpid (el mecanisme que redueix import si pagues aviat). Però a la segona… s’acaba la broma. Punt.

Les autoritats de Transport defensen que aquest esquema està pensat perquè tingui un efecte dissuasiu real, no per quedar bé en un titular. I sí: això afecta gent que només vol anar a treballar. Benvinguts al xoc entre seguretat i vida real.

Per què la PNP hi dona suport (i què temen al volant)

Aquí la PNP no s’amaga: consideren que la motocicleta s’ha convertit en una peça molt útil per a certes dinàmiques criminals. No perquè la moto sigui “dolenta”, sinó perquè és ràpida, s’esmuny entre cotxes i s’escapa en carrers estrets quan el trànsit està encallat. A Lima, això pot ser més valuós que un bon navegador. (Ups: millor dit, que un bon GPS.)

La moto com a eina de fugida, segons el general Arriola

El general Óscar Arriola, comandant general de la Policia Nacional del Perú, va explicar el 20 de gener de 2026 que les motos ofereixen avantatges operatius a grups criminals: desplaçament ràpid, escapada immediata i facilitat per evitar controls, embussos i bloquejos. El tipus de vehicle que, en mans equivocades, et converteix un carrer col·lapsat en una porta de sortida.

També va descriure una pràctica que sona a guió de sèrie, però que les forces de seguretat tenen molt present: atac amb cotxe i fuga amb moto, o un agressor que actua sol mentre un còmplice l’espera en un passatge proper. Coordinació, velocitat, i poca exposició a la zona del crim. I això, per a la policia, pesa.

Quan la percepció de risc va asseguda darrere

Arriola també va posar el focus en una cosa més humana (i més incòmoda): la por. Segons el seu argument, quan la gent veu una moto amb dos ocupants, i en un context marcat per extorsió i sicaris, es dispara la tensió. Va venir a dir que n’hi ha prou que una moto es posi al costat perquè algú al volant “es posi nerviós”. I sí, això s’entén sense manual d’instruccions.

El president José Jerí, en la mateixa línia i també el 20 de gener de 2026, va defensar que cal prendre mesures encara que siguin temporalment restrictives per a un sector, amb l’objectiu de reduir els índexs d’inseguretat i recuperar “a poc a poc” la tranquil·litat. Traducció: el govern prefereix assumir el cost polític ara abans que explicar després per què no va fer res.

Protesta motera, economia del dia a dia i el forat del “servei”

Però al carrer no tot és teoria. La comunitat motera ha respost amb rebuig, i no és precisament discret. Parlem de gent que viu del repartiment, del transport lleuger, de fer encàrrecs, de moure’s quan el trànsit col·lapsa. I de cop els canvien les regles. Normal que s’encengui.

Marxes, reunió pendent i l’amenaça de vaga

En les últimes hores, s’han mobilitzat al voltant de 400 motociclistes a Lima, recorrent l’avinguda Salaverry i avançant cap a la Plaça San Martín i el Congrés, segons reportos periodístics locals. Els gremis avisen que, si no hi ha acord en una reunió prevista amb l’Executiu, podrien activar una vaga nacional. I quan un sector que mou repartiments i consum de combustible s’atura, l’efecte es nota en cadena.

El punt cec: viatges barats, sense assegurança i amb pressa

A tot això s’hi suma un altre element que incomoda: la normalització de viatges en moto a preus baixos, a vegades sense garanties. En informació difosa per mitjans peruans, s’ha arribat a parlar d’usuaris que paguen entre S/ 5 i S/ 10 per trajectes en motos sense SOAT ni cobertures clares. Econòmic? Sí. Segur? Aquí és on el silenci fa soroll.

La PNP, per la seva banda, ha intentat abaixar l’angoixa en alguns supòsits quotidians: s’ha difós que pares que portin els fills a l’escola en moto no serien “detinguts” automàticament en aquests controls, en un context on la prohibició apunta sobretot a dues persones adultes. Ara bé: el matís legal i com s’aplica al carrer és el que acabarà marcant la diferència. I això, ja ho saps, no sempre surt perfecte.

Si vols contrastar informació institucional i comunicats, el canal més net és anar a la font: el portal oficial del Ministeri de Transports i Comunicacions (MTC) a gob.pe/mtc, i la publicació normativa quan correspongui als canals oficials de l’Estat. Menys soroll. Més paper.

La realitat és que el Perú ha triat una mesura ràpida i controvertida: limitar dos adults en una motocicleta en zones d’emergència, amb el suport explícit de la PNP, de Óscar Arriola i l’impuls polític de José Jerí. Entre la por a l’extorsió i el dret a treballar, el marge és estret. I el debat, inevitable.