L’AP-7 a Tarragona ja no és una autopista: és una partida de Tetris en hora punta
Amb el peatge fora, tothom ha entrat dins. L’AP-7 ja no és una autopista: és una cua gegant amb sortides opcionals al caos. Accidents, radars, conductors amb ganes de platja i camions amb son comparteixen espai i nervis.
El trànsit s’ha disparat un 44% des de 2019, i ningú sap cap on mirar: ni el Govern, ni els transportistes, ni els usuaris que només volen arribar a casa abans de sopar fred.
Quan s'acaben els peatges, comencen les retencions
Des que els peatges van desaparèixer, la AP-7 ha passat de ser un luxe a ser una trampa. El tram entre Tarragona i Barcelona concentra cada dia més vehicles, especialment a l’estiu. Només entre juny i agost de 2025, han passat 5,8 milions de vehicles, gairebé 2 milions més que el 2019.
El 82% de l’increment l’han provocat cotxes lleugers. Però els camions s’emporten sempre la culpa. “Estem treballant, no passejant-nos”, diu Josep Lluís Aymat de la FEAT. I no li falta raó.
Camions, culpables de tot? No exactament
Els transportistes, que ja no poden circular per les nacionals com la N-340 o la N-240, estan atrapats a l’AP-7 sense alternatives. I a sobre, no tenen lloc on parar a descansar. “A la tarda i a la nit tot està ple”, diu Pedro Sousa, de 25 anys, amb 3 al volant del seu camió.
Mentrestant, la congestió creix. L’economista Agustí Segarra ho diu clar: “No té cap sentit que la AP-7 estigui col·lapsada de camions i la A-7 buida”. Però clar, la realitat és tossuda, i la planificació viària més encara.
Trànsit busca solucions amb IA i velocitat variable
El Servei Català de Trànsit ha posat en marxa mesures per reduir el caos:
- Un sistema intel·ligent que inspeccionarà camions (rodes, pes, tacògraf... i Mossos a la recambra).
- Velocitat variable amb IA en 150 km entre Maçanet i El Vendrell.
- Prohibició d’avançar per part dels camions en certs trams (com si això ho arreglés tot).
Però la tecnologia no multiplica els carrils, ni inventa àrees de descans. I, de moment, les cues continuen igual.
Ni més carrils, ni trens: només més problemes
La solució de “fer més carrils” sona bé... fins que ho mires fredament. “Si els afegim, vindran més cotxes. I al cap de poc, tornarem a estar igual”, diu l’economista Josep Maria Arauzo. Un clàssic de la teoria del trànsit.
Altres diuen “doncs que vagi tot pel tren”. I aquí els experts es posen les mans al cap. “El tren no arriba ni al 4% del transport de mercaderies”, recorda Aymat. “I això no canviarà ni ara ni en vint anys.”
El maldecap no és puntual, és estructural
Segarra aposta per una gestió intel·ligent: bonificacions als camions que circulin de nit, sistemes predictius, gestió d’intensitat per hores… I, sobretot, deixar de confiar només en l’asfalt com a solució.
Ara mateix, l’AP-7 és un embut permanent. I el problema és que ningú no ha volgut obrir vies reals, ni per carretera ni per ferrocarril. I això, mentre la població creix, la mobilitat augmenta i el turisme explota.
La realitat a peu d’asfalt: cues, nervis i robatoris
El caos no només és lent. També és insegur. El 97% dels conductors reclamen més vigilància a les àrees de servei. Els robatoris a camioners i viatgers han crescut, i les zones de descans són escasses i mal mantingudes.
Els camions es queden sense lloc on dormir, i els cotxes sense paciència per circular. Així és la nova normalitat a la Mediterrània viària.
