Els dièsel de més de 10 anys entren en el punt de mira a més de 30 ciutats espanyoles

Un cafè amb gel, una rotonda mal feta i el sempitern soroll d’un dièsel vell arrencant en fred. Escena clàssica de qualsevol matí a ciutat que, en qüestió d’anys, podria passar a ser arqueologia urbana.

Perquè el mapa de les ciutats amb restriccions al trànsit comença a semblar el de les festes majors: cada setmana se n’afegeix una nova. Però el que aquí es balla no és pas la sardana, sinó la dansa d’horaris prohibits, sancions i zones de baixes emissions.

Restriccions a cotxes dièsel antics a ciutats d’Espanya
Restriccions a cotxes dièsel antics a ciutats d’Espanya
  1. Una tercera part del parc mòbil, sota lupa
  2. Més ciutats, més restriccions
  3. Bilbao, Madrid i les altres capitals
  4. Catalunya: campiona del veto
  5. La realitat del conductor
  6. Cap a un futur amb menys soroll (i més silenci forçat)
  7. Conclusions sense happy end

La situació és clara: els cotxes dièsel de més de 10 anys s’han convertit en l’espècie més perseguida de l’asfalt espanyol. I no és un rumor de barra de bar: més de 30 ciutats ja tenen confirmades restriccions que afecten de ple els vehicles amb etiqueta B de la DGT. I això és només el principi.

Una tercera part del parc mòbil, sota lupa

El drama col·lectiu té xifres: gairebé un de cada tres cotxes en circulació porta la famosa etiqueta groga B. És a dir, prop de 10 milions de vehicles. Cotxes que fins ara feien el trajecte Tarragona – N-340 sense problemes, ara es poden trobar amb barreres invisibles però molt reals: prohibido pasar.

Més ciutats, més restriccions

San Fernando (Cadis) ha estat de les últimes a afegir-se a la festa, estrenant horaris de veto a partir de 2026. Les Palmas vol apujar l’aposta encara més: a la seva ZBE només hi podran circular vehicles ECO i 0. Adéu als dièsel de tota la vida i als gasolina que encara sonaven com un Walkman dels 90.

Multes que piquen

I aquí no hi ha broma: saltar-se la norma ja no és “a veure si cola”. La DGT recorda que es tracta d’una infracció greu, i això són 200 euros de multa. Una quantitat que equival a tres ITV, quatre plens de dipòsit o vint croquetes de luxe al Born.

Bilbao, Madrid i les altres capitals

Aquest estiu, Bilbao s’ha guanyat la medalla de pionera estenent les limitacions a tota la seva ZBE. Madrid ja fa temps que juga amb avantatge amb el seu districte Centre. Getafe i Estepona, pioneres en sancionar. I a la cua de la llista, ciutats com Màlaga, Palma o Donosti, que ja tenen data d’entrada a la pista de les restriccions.

Catalunya: campiona del veto

Però si parlem d’entusiasme regulador, Catalunya és la guanyadora. A partir de 2028, el pla de la Generalitat és clar: adéu als vehicles amb etiqueta B en totes les seves ZBE. I no parlem només de Barcelona. Seran 25 ciutats en total. I ja des del 2026, si la qualitat de l’aire baixa, les restriccions es podran activar automàticament.

La realitat del conductor

Tot plegat planteja un escenari incòmode: què fas amb el teu cotxe si tens una etiqueta B? El mercat de segona mà ja comença a veure el que molts anomenen “el patac del dièsel”. Cotxes que fa quatre dies costaven 6.000 euros ara s’ofereixen per 3.000... i amb sort.

Transport públic o invenció?

El govern central, per la seva banda, pressiona els ajuntaments amb l’amenaça de retirar ajudes al transport públic si no compleixen. I la paradoxa és deliciosa: mentre es penalitzen els cotxes vells, els combois de Renfe continuen acumulant retards com cromos de la Lliga.

Cap a un futur amb menys soroll (i més silenci forçat)

Les ZBE no són pas una moda passatgera. Formen part de la llei de canvi climàtic, vigent des de 2023. És a dir, el calendari de restriccions només pot créixer. I amb ell, la sensació que conduir un dièsel antic per ciutat s’assemblarà cada vegada més a portar un Nokia 3310 a una reunió d’startups.

Conclusions sense happy end

El futur immediat pinta clar: els cotxes dièsel de més de 10 anys estan condemnats a desaparèixer del centre de les ciutats. Primer seran horaris, després zones completes i, al final, tot el mapa urbà. I encara que soni a exageració, potser la cançó de “Carretera i manta” acabarà sent només això: una cançó.