DGT: el nou límit que et trobaràs a l’autovia el 2026

Per què tornen a tocar la velocitat a les autovies (i per què ara)

Hi ha dies que conduir per l’AP-7 sembla un IKEA en dissabte: tothom hi és, ningú sap ben bé per què, i tu només vols sortir viu del pàrquing. I no, no és una metàfora dramàtica: quan una via canvia (com quan deixa de ser de pagament), canvia el trànsit. I també canvien els riscos.

El límit de 120 km/h s’ha convertit en “la norma mental” de molta gent. Però la carretera no té memòria emocional: li és igual si tu fa vint anys que passes pel mateix punt. Si hi ha accessos constants, un traçat complicat o un historial d’accidents, el 120 deixa de ser tan bona idea com sona.

A partir d’aquest 2026, el Govern i la DGT activaran un nou topall en alguns trams: 100 km/h, sempre amb senyalització específica i aplicació selectiva. No és un canvi general per a totes les autopistes i autovies. És més aviat un “aquí, tu, baixa”. I ja.

Si això et recorda la rebaixa temporal a 110 km/h del 2011 (crisi energètica, recordes?), no vas desencaminat. La diferència és que ara no es tracta d’una tijeretada uniforme, sinó d’anar a buscar punts concrets on la velocitat mitjana fa de gasolina per als ensurts.

Segons explicacions de Trànsit difoses el 18/01/2026, la mesura es concentra en segments amb alta densitat de circulació, incorporacions freqüents i zones on la combinació de pressa + pes pesant + imprevistos fa una barreja que no ve de gust tastar.

I aquí entra la protagonista de moltes converses de peatge (que ja no existeix): la AP-7. Des que és gratuïta, ha vist un augment significatiu del trànsit, especialment de vehicles pesants. Més camions, més diferències de velocitat, més canvis de carril. I més possibilitats que un “ja m’hi tiro” acabi en un “ai”.

La norma real: no és el 120, és la senyal

Això és el que costa d’acceptar: el límit “oficial” que t’agrada citar (120) és només el sostre general. Però el límit legal en cada tram és el que diu la senyalització. I punt. Per tant, si en un tram d’autovia hi posa 100, tu vas a 100, encara que el teu cos et demani 125 perquè “sempre s’ha fet així”.

De fet, la DGT ho recorda sovint a la seva informació pública sobre senyalització i normes de circulació. Ho pots consultar a la web oficial de la Direcció General de Trànsit: dgt.es. Sí, és el típic enllaç que ningú obre fins que li arriba una multa.

Velocitat i sinistralitat: el que busquen (i el que insinuen)

L’objectiu declarat és reduir la sinistralitat a vies d’alta capacitat, sobretot en trams amb baixa visibilitat, pendents fortes o característiques que converteixen una autopista en una espècie de N-340 amb complex de superioritat.

En una compareixença pública, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, junt amb el director de la DGT, Pere Navarro, ha defensat que ajustar la velocitat a la realitat del tram és una manera directa de reduir la gravetat dels accidents. No és poesia: menys velocitat, menys energia en un impacte. No hi ha màgia.

També es parla de límits variables, d’aquells que canvien segons el trànsit o la meteorologia. Si un dia vas amb pluja, boira o retencions de les bones (hola, AP-7), el “lliure fins 120” és una fantasia que el panell lluminós et desmunta en dos segons.

On s’aplicarà i com ho notaràs al volant

La pregunta que et surt sola és: “D’acord, però on?”. La resposta és menys sexy del que voldries: trams concrets que compleixin criteris de risc. O sigui, zones amb molts accessos, traçats exigents o un historial d’accidents que fa pensar que el 120 és un luxe.

La DGT parla d’implantació selectiva, sempre degudament senyalitzada. Traducció: no podràs dir que “no ho vaig veure” si la senyal és clara. Una altra cosa és que vagis mirant el mòbil (no ho facis) o que vagis mentalment a la cua del súper.

El patró dels trams “candidats”

• Entrades i sortides molt seguides (canvis de carril constants).
• Trams amb traçat complex o visibilitat limitada.
• Zones amb pendent on el diferencial de velocitat entre vehicles creix.
• Àrees amb molta densitat i episodis habituals de retenció.
• Punts amb alta sinistralitat registrada en anys previs.

I sí: això pot incloure autopistes “de sempre” i autovies urbanes o periurbanes. Si has sortit de Barcelona per l’A-2 en hora punta, saps perfectament de què parlem. Aquell soroll constant de rodes, el fre-toc-fre, i la sensació que un carril s’inventa del no-res. Doncs això.

Full de números (per situar-nos sense discutir al cotxe)

Fixa’t en el detall clau: no canvia el límit general per decret a tot arreu, sinó que es col·loca un topall inferior on la carretera ho demana. És menys titular, però més eficient.

Multes, punts i com evitar el “ja m’han caçat”

La part que realment et fa obrir els ulls: si superes el límit indicat en aquests trams, hi haurà sanció econòmica i pot haver-hi pèrdua de punts. Encara que estiguis en una autovia que abans et deixava córrer més. La carretera no té nostàlgia, recorda.

És fàcil caure en el parany: vas per l’AP-7, et creus que “aquí sempre 120”, i de sobte entres en un tram amb 100 senyalitzat. Si no llegeixes, pagues. I el pitjor és que ho explicaràs al grup de WhatsApp com si t’haguessin fet una injustícia còsmica.

Com detectar el canvi sense convertir-te en el cotxe “erràtic”

1. Mira la senyalització vertical abans de mirar el velocímetre “per costum”.
2. Fes cas dels panells lluminosos (especialment si hi ha límit variable).
3. No et refiïs del ritme del carril esquerre: a vegades és una escola de multes.
4. Adapta’t als accessos: si hi ha incorporacions constants, baixa mig punt el teu “mode pressa”.

Un altre detall: aquests trams solen coincidir amb punts on la circulació és més irregular. I això vol dir frenades, canvis sobtats i aquella olor de pastilla de fre que ningú ha demanat. Baixar la velocitat aquí no és només “complir”: és tenir marge quan l’imprevist apareix.

“Això és el primer pas per baixar el 120?”

Hi ha qui interpreta aquesta política com un pas previ a revisar el límit general de 120 km/h amb el temps. Les administracions, ara com ara, ho presenten com una eina de gestió del risc en trams específics, no com un canvi de filosofia global. Però el debat hi és, i no s’anirà.

El que sí que és clar és el missatge pràctic (i una mica pesat): el límit legal és el que marca la via en aquell moment. Si un tram baixa a 100, baixa. Si el panell canvia per pluja o retenció, canvia amb ell. Et pots enfadar, sí. Però el radar no s’ofèn.

La realitat és que el 2026 no et traurà el 120 de cop, però sí que et posarà nous 100 km/h en trams concrets d’autovies i autopistes —amb la DGT mirant de reduir accidents en punts calents com els que han guanyat trànsit després dels peatges, especialment a l’AP-7. Llegir la senyal, ajustar el peu i seguir el ritme correcte (no el del més valent) serà la diferència entre arribar i arribar amb recàrrec.