El restaurant de Barcelona on Pérez-Reverte “penja el barret” (i sí, hi ha dansa del ventre)

Un tuit amb més gust que moltes crítiques gastronòmiques

“Sempre que viatjo a Barcelona, penjo el meu barret al restaurant libanès Al Jaima d’Abou Khalil”. Així, literal, ho va dir Arturo Pérez-Reverte a X (abans Twitter), on té més de 2,5 milions de seguidors. I amb això, va activar la màquina de fer viral un lloc que porta funcionant des del 1983 sense necessitat de reels ni menús amb QR.

La frase va anar acompanyada d’un menú digne d’un banquet amb orientació editorial: warak enab (fulles de parra farcides), hummus, tabulé, chich kafta i mitja ampolla de vi libanès. Un sopar que, segons l’autor de El club Dumas, no necessita cap adjectiu afegit.

Abou Khalil, 40 anys de cuina libanesa sense postureig

Tot comença amb Mahmaoud Katib, un libanès de Beirut que va arribar a Barcelona amb bata de metge i va acabar obrint un restaurant. El primer establiment, Abou Khalil, va ser pioner a la ciutat i es va convertir en refugi gastronòmic per a l’exili libanès, curiosos i gourmets improvisats.

Amb els anys, va obrir Al Jaima, el segon local, pensat per a un públic més ampli i actual. Però sense perdre l'essència: cuina fidel a l’origen, adaptada amb tacte al paladar local. Sense abusar de les espècies, però sense convertir-ho en cuina “fussion” de sobretaula. Aquí es respecta la tradició. I això, en ple Eixample, és gairebé revolucionari.

Menjar bé amb extra de dansa del ventre

El que fa d’Al Jaima un lloc diferent no és només el menjar. Els caps de setmana hi ha dansa del ventre, decoració àrab densa (però càlida), sofàs baixos i un ambient entre teatre, saló i casa d’amics. És més un viatge que un sopar. I no cal ni passaport ni filtrar fotos amb valors de contrast estranys.

El menú és ampli però clàssic: mutabal, falàfel, shawarma, kebab, sucs de fruita natural i una carta de vins que inclou opcions libaneses amb caràcter. Ideal per qui vol sortir del “bravas + brie arrebossat + coulant” de cada dissabte a la nit.

On és i per què val la pena?

Al Jaima està al carrer Roger de Llúria, al cor de l’Eixample. A prop de tot però prou discret perquè no hi topis per casualitat. Hi va gent gran, joves alternatius, turistes que s’informen i, sí, escriptors que porten barret i llegenda.

El servei és proper, el menjar surt ràpid i el preu és just (entre 20 i 35 € segons la gana i la sed). Pots anar-hi en parella, en grup o sol, com Reverte. I ningú et mira malament si llegeixes mentre esperes el plat.

La màgia de no voler ser viral... i acabar sent-ho

El més bonic d’aquesta història és que ni Al Jaima ni Abou Khalil han buscat mai ser llocs “de moda”. No tenen decoració minimalista, ni playlist de Spotify, ni còctels amb espuma de mango fermentat. Tenen cuina, història i caràcter.

Potser per això agraden a gent com Pérez-Reverte. Perquè són coherents, saborosos i no necessiten inventar-se res. I perquè, en un món de restaurants que canvien de carta més ràpid que tu de mòbil, aquest local continua allà, com sempre, amb fulles de parra i vi negre esperant que algú entri i pengi el barret.

Si ets a Barcelona i tens gana de veritat (i no només de likes), ja saps on sopar. I si no tens barret, no pateixis: segur que et deixen entrar igual.