El poble mariner on el pop sap millor... i no és a Galícia

Quan busquem un poble mariner autèntic, sovint ens ve al cap el nord: ports galecs, plats de pop a feira i molta festa major amb gaites de fons. Però resulta que, a poques hores de Sevilla, hi ha un altre lloc on el pop té categoria de patrimoni i on el turisme de masses encara no ha posat l’ombrel·la a la sorra.

El secret es diu Santa Luzia, una freguesia de Tavira que sembla treta d’un catàleg retro de viatges. Passejar pels seus carrers és com entrar en un món paral·lel on no hi ha macrohotels ni tiquets amb preus inflats per guiris despistats. Aquí, els ritmes els marca el port i el color el posen les barques de fusta pintades com si fossin de joguina.

El paradís del pop (o del “polvo”)

A Santa Luzia, el pop no és només un plat: és gairebé una identitat. Les tascas que donen al port competeixen en receptes i estils de cuina, des de la versió més clàssica bullida fins a amanides fresques i guisats que et reconcilien amb la vida. Els portuguesos ho tenen clar: “polvo” a la carta i la resta ja és secundari.

Asseure’t en una terrassa amb un vi verd i un plat de pop a la brasa, mentre veus com els pescadors descarreguen les xarxes, és una experiència que difícilment trobaràs en altres racons tan propers i tan tranquils. Aquí, la tradició no ha cedit a la pressa i això es nota al paladar.

Excursions amb encant (i sense cues)

Si encara et queda energia després del festí, Santa Luzia et regala un munt d’escapades. Una de les més singulars és agafar el ferry cap a la platja de Terra Estreita, una llengua de sorra blanca i aigües clares que forma part de l’Illa de Tavira. Res a veure amb les platges massificades: aquí fins i tot a l’agost hi pots estendre la tovallola sense topar amb una horda de turistes alemanys.

I si vols un pla més pintoresc, apunta’t a la platja de Barril. Pots arribar-hi caminant entre dunes i flora autòctona, o pujant a un trenet en miniatura que fa les delícies dels més petits (i també dels grans que dissimulen). Quan hi arribis, a més de la platja, trobaràs el famós cementiri d’àncores, un monument natural i metàl·lic que homenatja els temps de la pesca del tonyí.

Un poble dins d’un parc natural

Santa Luzia no és només gastronomia i postals boniques: forma part del Parc Natural de Ria Formosa, un paradís per a les aus migratòries i un espai protegit que ha impedit que el ciment hi faci acte de presència. Això significa que aquí no trobaràs ressorts amb polsereta, sinó natura en estat pur i caminades amb banda sonora d’ocells.

El fet de ser dins un parc natural també afegeix un punt de misticisme: tens la sensació que tot està més preservat, més silenciós, més pausat. Ideal per a desconnectar del soroll de la N-340 o de la calor enganxosa sevillana.

Com arribar-hi sense perdre el cap

Arribar-hi és més fàcil del que sembla. Des de Sevilla, només has d’enfilar cap a Huelva i, després, travessar la frontera amb Portugal. Recorda que els peatges ja no són excusa: ara l’autopista és lliure i en dues horetes t’hi plantes. En total, uns 176 quilòmetres que passen volant si els acompanya una bona playlist.

Una alternativa al turisme de masses

En temps de “resorts all inclusive” i de platges on és més fàcil trobar un mojito que una sardina, racons com Santa Luzia són or. La seva força és precisament que no volen canviar: mantenir la seva essència marinera, les seves tascas familiars i el ritme lent de qui viu de cara al mar.

I això és el que et fa tornar. No només pel pop (que també), sinó per la sensació d’haver descobert un racó secret en ple Algarve que encara respira autenticitat.

Si vols saber més sobre el Parc Natural de Ria Formosa i els seus atractius, pots consultar la informació oficial al portal de Instituto da Conservação da Natureza e das Florestas.