Una marca francesa vol tornar a Tarragona i podria canviar (literalment) el gust de la ciutat
Hi ha idees que tornen quan menys t’ho esperes. Tarragona, ciutat de romans, castells humans i cafè amb gel, podria sumar un altre element a la seva identitat: un licor francès amb nom de monestir i gust d’herbes màgiques.
Una proposta secreta està sobre la taula d’alts despatxos catalans. I si tot va com hauria d’anar, pot ser que l’antiga fàbrica del Port deixi de ser un record en blanc i negre per convertir-se en un lloc on el passat, literalment, es torni a embotellar.
Quan el Chartreuse es feia a Tarragona (i ningú ho sabia del tot)
Entre el 1903 i el 1989, a tocar del Port de Tarragona, els monjos cartoixans elaboraven en silenci un licor verd (i també groc) amb una recepta que només coneixien dos humans a la vegada. I no, no és cap metàfora.
Aquella fàbrica, que havia estat una tèxtil del segle XIX, va ser rescatada pels cartoixans exiliats de França. No van venir a fer turisme, sinó a continuar destil·lant la seva poció secreta en terres catalanes, aprofitant la connexió logística amb el vi de l’empresa August de Muller.
Però la història no va acabar allà. Encara que la producció va tornar a França el 1989, el vincle emocional entre Tarragona i el Chartreuse no s’ha esvaït mai. De fet, és més viu que mai.
El retorn: una proposta a la Generalitat amb gust de misteri
La firma francesa ha proposat oficialment tornar a Tarragona per envelar-hi el licor i crear un museu dins la fàbrica històrica.
L’Ajuntament ho veu amb bons ulls. La Generalitat ho està estudiant. I la ciutadania, entre brindis de mamadeta i nostàlgia embotellada, ja fa volar la imaginació. El que proposa Chartreuse no és només tornar: és fer-ho amb memòria, amb cultura i amb impacte directe.
Però... què guanya Tarragona amb això?
Per començar, diners. Molts. Recuperar un edifici catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local pot obrir la porta a inversió, turisme i llocs de treball. Però també és una qüestió d'identitat: convertir un tros de passat en experiència viva.
Un museu no és només vitrines. Pot ser una ruta sensorial amb olors, tasts, còctels, tallers d’herbes i espectacles en època de Santa Tecla. Imagina’t un bar immersiu on puguis veure com es feia el Chartreuse mentre el tastes amb gel i granissat de llimona. Només faltaria l’àvia dient: “això abans era un magatzem!”
De Tarragona al món: edicions especials i col·leccionistes bojos
Les ampolles de Chartreuse de Tarragona són avui objectes de culte. A la borsa underground del licor, n’hi ha que es venen per més de 2.000 euros. El segell “Chartreuse Tarragona” té valor. I molt.
Recuperar-lo com a edició limitada, amb envelliment local i etiqueta pròpia, seria una operació de màrqueting perfecta. Edicions per col·leccionistes, per someliers i per modernets amb set de relats autèntics. Una mamadeta amb DO?
Un museu que podria ser més que un museu
No estem parlant només de recuperar parets. Estem parlant de recuperar un relat. Un storytelling que ho té tot: monjos exiliats, focs, receptes secretes, resiliència i una ciutat que no oblida.
És una oportunitat per connectar el turisme romà amb el gastronòmic, l’industrial i el religiós. Fer de Tarragona un lloc on no només mires pedres: les tastes. I t’emborratxes (amb moderació, eh) d’història líquida.
El futur? Potser ja s’està macerant
Encara no hi ha dates, ni declaracions oficials de Chartreuse, però el silenci –en aquest cas– no és mala senyal. Els grans licors, com els grans projectes, necessiten temps i foscor per madurar. Potser quan sortim al carrer amb la pròxima mamadeta, el licor que hi ha dins haurà tornat a néixer aquí. I ho haurà fet per quedar-s’hi.
