Per què la paella i les tapes encara són l’ham infal·lible a Tarragona?
Hi ha coses que no canvien ni amb el canvi climàtic: els tarragonins continuem entregats a la paella i a les tapes. Si et pensaves que això era només cosa de turistes amb samarreta de tirants, et direm que miris al teu voltant un diumenge qualsevol. Spoiler: està tot reservat.
I el més curiós? Que molts locals ho venen com a “tradició” quan en realitat és una coreografia calculada al mil·límetre per fer caixa. Però, vaja, qui som nosaltres per renegar d’un bon arròs a banda mentre et cau el vermut damunt les espardenyes?
Quan la paella es converteix en excusa social
A Tarragona, la paella fa temps que ha deixat de ser només un plat. És una cita. Una cita amb la colla, amb el solet o amb aquell familiar que només et truca quan vol paella gratis. Els restaurants ho saben i organitzen “diumenges de paella” com si fossin processons gastronòmiques. Resultat? Taules plenes, Instagram a rebentar i el cambrer que ja et coneix més que la teva tieta.
Les tapes: el clickbait dels bars
Podrien dir-ne “racions petites” i quedar-se tan amples. Però no, les anomenen tapes i ho emboliquen amb aquell aire de folklore que tant ven. Qui es pot resistir a un pop a la gallega servit en una taula de fusta amb cerveseta? Ningú. I si a sobre t’ho cobren com un menú de degustació d’estrella Michelin, encara millor per la caixa del local.
Festes majors i paelles populars: la fórmula màgica
Ni els castells ni la pólvora poden competir amb una paella gegant feta enmig del carrer. A la festa major del teu poble o al barri de Tarragona més random, segur que algun any hi ha hagut una paella popular. I és que poques coses uneixen tant com veure’s amb la cullera clavada, buscant el gra d’arròs socarrat com si fos or.
Turistes o locals: qui manté el negoci?
Els puristes culinaris sovint critiquen aquests espectacles de paella per “turistada”. Però siguem sincers: els primers que reservem taula a les 13:30 som nosaltres. L’Ajuntament de Tarragona fa temps que promociona la gastronomia com a motor turístic, però també és veritat que sense el públic local, molts negocis no s’aguantarien ni un trimestre.
I què passa amb la qualitat?
Pregunta compromesa. Si et fan pagar 18 € per una paella “per compartir” que sembla feta amb caldo de tetrabrik, potser sí que te la foten. Però de tant en tant, n’hi ha que et reconcilien amb el gènere: arròs al punt, marisc fresc i aquell gustet a fum que et recorda que Tarragona té mar… encara que tu només el vegis els diumenges.
Les tapes que arriben en forma de “fushion”
Per donar-hi un toc modern, alguns locals es treuen de la màniga tapes amb wasabi, tonyina flamejada o quinoa amb allioli. Que si això és mediterrani? Qui sap. Però fa bonic a Instagram i a la carta hi surt “creació del xef”.
El ritual post-paella: cafè amb gel i migdiada
Perquè sí, la paella i les tapes són només el principi. Després ve el cafè amb gel, aquell glopet de licor dubtós que et regala la casa i, finalment, la migdiada que et fot el diumenge enlaire. I així, Tarragona es converteix cada cap de setmana en un gran menjador amb vistes al Mediterrani.
Conclusió: qui som per criticar?
Podríem riure’ns dels guiris amb gorra, però la veritat és que també nosaltres som addictes a aquest ritual. I Tarragona, amb les seves terrasses, les seves places i el seu sol descarat, és el lloc perfecte per caure una i altra vegada en la mateixa temptació. Bon profit.
