Pals i el seu secret mariner: el poble medieval on l’arròs amb llamàntol sap a Mediterrani antic
A València fan paella, a Màlaga presumeixen de espetos, i mentrestant a l’Empordà hi ha un poble que ha decidit jugar en una altra lliga. Entre muralles medievals i aromes de mar, el seu arròs amb llamàntol ha esdevingut gairebé una religió de cap de setmana.
Potser ja hi has estat i no ho saps. Un poble de pedra daurada, amb carrers estrets i terrasses on el temps s’ha aturat. Hi arriba gent de Barcelona amb ganes de “desconnectar”, però acaba connectant amb una altra cosa: el gust profund del mar en un plat fumejant. El nom? Encara no. Deixa que el misteri faci xup-xup...
Un poble que fa olor de sofregit i història
Quan el GPS et diu que ja has arribat, el primer que notes és l’olor de sofregit i la pedra calenta. Les torres medievals, les buganvíl·lies i els sons de plats i coberts al migdia et deixen clar que aquí el temps no corre, es cou a foc lent. És el poble de Pals, al Baix Empordà, on la cuina i la calma es donen la mà.
Des de dalt del seu nucli antic es veu tot: els arrossars que arriben fins al mar, el Montgrí a l’horitzó i algun turista intentant fer una foto “autèntica”. Tot plegat sembla un anunci de cervesa amb massa llum, però el millor encara no ha arribat: el plat que fa que aquest poble sigui una destinació gastronòmica amb majúscules.
L’arròs amb llamàntol que no vol comparacions
Ni paella, ni caldereta, ni excuses: l’arròs amb llamàntol de Pals juga una altra lliga. El secret? Producte de proximitat, paciència i un punt de sal marina que no surt a les receptes però sí al vent de l’Empordà. El mar i la terra literalment es barregen al plat: l’arròs ve dels camps de Pals, el llamàntol del port de l’Escala o Palamós.
Com diu un dels cuiners locals, “l’arròs no s’ha d’impressionar, s’ha de seduir”. I aquest ho aconsegueix. Ni massa sec ni massa caldós, amb aquell punt melós que et fa oblidar la dieta i qualsevol intenció de compartir.
El Pedró de Pals: on cada gra té accent mariner
📍 Ubicació: Carrer Major, 1 – Pals (Girona)
💶 Preu mitjà: 40 € per persona
🍚 Plat estrella: Arròs amb llamàntol – 28 €
🌿 Altres plats: Suquet de rap i gambes, canelons casolans, paletilla al forn
🔗 Ajuntament de Pals
Al cor del nucli antic, El Pedró de Pals sembla tret d’una pel·lícula de cuina francesa, però amb accent empordanès. Voltes de pedra, taules petites i una olor a fumet que et fa venir ganes de quedar-t’hi a viure. L’arròs amb llamàntol és el seu orgull i la seva perdició. Cuinat amb caldo potent i un punt de cocció mil·limètric, aconsegueix allò que pocs plats aconsegueixen: silenci a taula.
El servei és proper però sense “postureo”. Et serveixen el plat, et deixen menjar i, si tens sort, el cuiner surt a preguntar si ha agradat. No cal respondre: el plat buit parla per tu.
Altres plats que també fan parlar
Per si algú encara té dubtes, el menú del Pedró inclou plats clàssics que respecten la tradició catalana. El suquet de rap i gambes és d’aquells que t’obliga a mullar-hi pa, els canelons de l’àvia amb foie semblen sortits d’un Nadal dels anys 80, i la paletilla al forn recorda que no tot és mar. Tot això, en un ambient que barreja veïns de tota la vida amb barcelonins amb ulleres de sol cares.
Pals: més que un plat, una postal viva
Després del dinar, el cos demana passeig. I Pals hi ajuda. Les muralles, la Torre de les Hores i el mirador Josep Pla són d’aquells llocs que et reconcilien amb el concepte “slow travel”. Diuen que Pla definia Pals com “el poble que resumeix tota la bellesa de l’Empordà”. I no exagerava. Aquí cada pedra té història i cada finestra té flors.
I si encara queda temps, la platja de Pals és a cinc minuts en cotxe. Arena daurada, vistes a les illes Medes i olor de mar. Ideal per tancar el dia amb un bany o un cafè amb gel observant com el sol s’apaga rere el Montgrí.
Una escapada que val la pena repetir
En definitiva, Pals és la síntesi del que fa gran la cuina catalana: tradició, producte i una mica de sorna. Ni cal volar a València ni esperar una paella turística: aquí l’arròs parla català i té gust d’Empordà. Potser és l’aire, potser és la mà dels cuiners del Pedró, però qui el prova… repeteix.
Si encara no hi has anat, guarda aquest nom. I recorda: no tot l’arròs és paella, però tot bon arròs té una història. La de Pals, sens dubte, val la pena tastar-la.
