El misteri del gotet d’aigua amb el cafè: abans o després?

El cafè té rituals, i un dels més misteriosos és aquell gotet d’aigua que et planten al costat sense demanar-lo. Alguns se’l beuen abans, altres després… i molts ni el toquen, com si fos decoració minimalista.

Però què se n’ha de fer, realment? És un detall de cortesia? Un sistema antic de neteja bucal? O potser una conspiració barista per fer-te dubtar de cada glop? La resposta és més subtil del que sembla.

Un cafè amb un gotet d’aigua al costat
Un cafè amb un gotet d’aigua al costat

Si has entrat mai en una cafeteria que es vol fer dir “de qualitat”, segur que t’han servit un espresso amb un gotet d’aigua. Mineral, d’osmosi, o –si es posen creatius– amb gas. I aquí comença el dilema existencial: quan coi toca beure’l?

El mite del “després”

El costum més popular diu que el gotet és per prendre després del cafè. La lògica és clara: el cafè et deixa un regust intens, sec i amarg, i l’aigua et serveix d’esbandida final. No només per alè, també per suavitzar la gola després d’un robusta potent, que té més astringència que una discussió al grup de veïns.

A Itàlia, on la cultura de l’espresso és quasi religió, el got d’aigua va lligat a aquesta tradició. El cafè és fort, amarg i contundent, i una mica d’aigua després fa que no surtis de la cafeteria amb la boca més seca que la N-340 a l’agost.

L’altra versió: el “primer”

Però hi ha qui defensa just el contrari. Els baristes de cafè d’especialitat diuen que l’aigua s’ha de beure abans, per preparar el paladar i deixar-lo net. Així pots assaborir tots els matisos del cafè aràbiga 100%, menys torrat i amb notes més àcides i brillants. Si després t’ho passes per aigua, literalment, estàs malgastant aquell regust deliciós que tant han cuidat.

Això seria com anar a un tast de vins i acabar cada copa amb un xarrup de Fanta. No té sentit.

Cafè bo vs cafè regular

L’expert Raúl Pérez, formador de l’Escuela de Café de Cafés Baqué, ho resumeix amb una metàfora gastronòmica: no és el mateix menjar carn de qualitat a la brasa que una peça de segona amb molta salsa. Si el cafè és d’alta gamma, l’aigua és per abans. Si és comercial i amarg, millor després, per treure’t aquella sensació de cendra i resina cremada.

El dilema, doncs, no té una resposta única: depèn del cafè que tens a la tassa. La clau és saber llegir el context: si el bar és de disseny, amb discs de jazz sonant i un barista amb barba mesurant grams i segons, beu l’aigua abans. Si el bar és el de la cantonada, amb màquina de tota la vida i el diari del dia tacat de cafè, guarda’t l’aigua per després.

I què passa amb l’aigua amb gas?

Alguns locals serveixen el cafè amb aigua amb gas, perquè queda més “gourmet”. Però diversos especialistes alerten que pot provocar acidesa i, a més, pot alterar el gust del cafè. Això ja és jugar amb foc: per molt que sembli “elegant”, és com afegir un Red Bull a la paella –una mala idea.

Un detall cultural (i de màrqueting)

Al marge de si és abans o després, el gotet d’aigua és també un signe de distinció. Et diu que aquell bar vol marcar la diferència, que no només et venen un cafè sinó una experiència. I sí, també és una manera subtil de justificar que el cafè costi un euro més que a la competència.

A més, és un ritual que genera conversa. Qui no ha tingut la típica discussió amb amics sobre “què s’ha de fer” amb el got d’aigua? De fet, només aquest dubte ja fa que el detall funcioni: et fa pensar, et fa parlar i, sobretot, et fa recordar el lloc.

Conclusió: depèn (com sempre)

No hi ha un manual universal. El gotet d’aigua és com la salsa de calçots: cada família té la seva manera i totes et diran que és l’autèntica. Si el cafè és d’especialitat, fes reset amb l’aigua abans. Si és un cafè regular, fes neteja després. I si no en tens ganes, deixa’l al costat i fes veure que ja saps el que fas. Ningú no et jutjarà… gaire.

Per cert, si vols aprofundir en el tema del cafè d’especialitat, pots donar un cop d’ull a la Specialty Coffee Association, que en sap més que tots nosaltres junts.

Al final, el gotet d’aigua és això: un petit detall que converteix un cafè en un ritual. I si alguna vegada dubtes, recorda la norma més senzilla de totes: beu-lo quan et vingui de gust. Que, al cap i a la fi, el cafè és teu.