Hansi Flick i el restaurant que l’ha “fitxat” a Barcelona: ni Messi tenia tanta química amb una tapa
Entre un entrenament del Barça i una roda de premsa sobre “la intensitat”, Hansi Flick ha trobat un altre terreny de joc: una taverna de Sarrià-Sant Gervasi on la pilota és una croqueta i el 4-3-3 es converteix en un trio de tapes.
El lloc es diu Fleming Ultramarinos, però podria anomenar-se “Camp Nou Gastronòmic”. I sí, sembla que el tècnic alemany s’hi sent tan còmode que ja hi ha qui diu que el seu “tiki-taka” preferit és entre una mortadel·la trufada i una copa de vi del Penedès.
Un entrenador que juga amb gana
Després d’una sessió intensa a la Ciutat Esportiva Joan Gamper, Hansi Flick canvia el GPS de la tàctica per un altre molt més humà: el de la gana. Fonts del barri diuen que se’l veu sovint caminant discretament cap al Fleming Ultramarinos, una taverna que sembla més un decorat de pel·li italiana dels 60 que un restaurant de l’Upper Diagonal.
“No demana menú del dia, però tampoc vol que li guardin taula”, expliquen des del local. Flick arriba, saluda, i somriu amb la mateixa disciplina amb què ordenaria la defensa del Bayern. I després, s’abandona a una cosa que a Alemanya potser no existeix: la tapa feta amb amor, oli d’oliva i un punt d’ironia mediterrània.
Entre la tàctica i la mortadel·la trufada
El lloc, segons descriu Barcelona Secreta, és “una barreja entre un restaurant clàssic i els ultramarins de tota la vida”. O sigui, allò que passa quan un dissenyador foodie decideix posar taules entre pots de conserva i mortadel·la premium. Una mica com si la dieta mediterrània hagués fitxat per un club de disseny nòrdic.
A la carta, Flick troba el seu 11 ideal: ensaladilla de ventresca a la porteria, tortilla de bacallà al mig del camp, i costelles de cabrit a la brasa per rematar. Tot entre 12,90 i 24 euros, o sigui, menys del que val una cervesa al Camp Nou (sense ironies).
El local que juga sense egos
El Fleming Ultramarinos és una d’aquelles joies gastronòmiques discretes que es camuflen entre les façanes del carrer Fleming. Cap neó, cap selfie obligat, cap menú degustació de 100 passes. Només una barra, quatre plats honestos i un ambient de postpartit sense derrotats.
Segons XCat, “els veïns del barri ja el consideren un més”. I és que Flick, diuen, és “discret, amable i molt generós”. No demana taula VIP, no fa servir assistent, i si el reconeixen, ell respon amb un “Guten Appetit” que ja s’ha convertit en un clàssic de la casa.
El secret millor guardat del seu 4-4-2
La cuina del Fleming és el laboratori d’un equip culinari que juga amb producte de proximitat i un sentit de l’humor gairebé català. La mortadel·la trufada, el wagyu amb flors de Tête de Moine i els formatges de proximitat són les seves alineacions estrella.
“Aquí tot és senzill, però ben fet”, assegura un dels cambrers, que diu haver après a servir el vi amb la mateixa precisió amb què Flick col·loca un lateral. “No hi ha VAR, però sí molt criteri”, afegeix amb un somriure.
Fitxatge gastronòmic del mes
Amb el Barça encara en construcció, Flick sembla haver trobat a Fleming Ultramarinos la seva pausa de mig temps. Una mena de “tiempo muerto” per a l’ànima, on no hi ha periodistes, ni estadístiques, ni jugadors lesionats. Només pa, vi i silenci amable.
Els del local ho saben: “Quan entra, el silenci canvia. No és reverència, és respecte”, diu una cambrera veterana. I potser és per això que el lloc ha passat de ser una taverna tranquil·la a un punt de pelegrinatge foodie per fans de la bona cuina... i del bon futbol.
Taula de dades ràpides
| Dades | Fleming Ultramarinos |
|---|---|
| Ubicació | Carrer Fleming, Sarrià-Sant Gervasi (Barcelona) |
| Preu mitjà | 12,90 € – 24 € |
| Especialitat | Mortadel·la trufada, wagyu amb flors de Tête de Moine |
| Ambient | Clàssic però relaxat, amb tocs d’ultramarins vintage |
| Freqüència de Flick | 2-3 cops per setmana, segons veïns |
La postdata que no surt a la roda de premsa
Abans d’acabar, una dada que cap periodista ha preguntat encara: Flick mai demana postres. “Només un tall de formatge”, diu el personal. “Diu que és la seva manera d’acabar el partit”.
I potser això explica el misteri: el tècnic que busca l’equilibri al mig del camp també l’ha trobat al mig del plat. Sense presses, sense VAR i amb un raig d’oli verge extra. Un 1-0 a favor del bon gust.
