Mont-ral, el poble de 185 habitants que ha acabat sent trending topic per unes magdalenes
Mont-ral no té McDonald’s, ni Zara, ni tan sols un semàfor. Però té una cosa que mou més gent que un concert d’Els Catarres a la Festa Major: unes magdalenes. De les bones, d’aquelles que fan olor a forn antic i diumenge al matí. I no és exageració: aquest poble de 185 habitants viu un fenomen que ni els del turisme rural veien venir.
Tot va començar com una tradició de poble, quatre veïns fent cua al forn amb bata i safata metàl·lica. Ara, cada cap de setmana, centenars de cotxes pugen entre corbes i pins només per endur-se una dotzena de magdalenes. A Instagram, el hashtag #FornDeMontral ja rivalitza amb #brunch. I això, en un poble on encara s’apaga la tele amb el botó del comandament, té mèrit.
El Forn de Mont-ral és d’aquells llocs que sembla tret d’un anunci de mantega dels 90. Una façana discreta, olor a massa mare i una cua de gent amb ulleres de sol de marca esperant la seva ració de felicitat ensucrada. Segons fonts municipals (i la tieta del poble), cada cap de setmana passen més de mil persones pel forn. Ni el bar del poble ha vist mai tanta vida.
“Nosaltres només volíem fer magdalenes bones, no un parc temàtic”, comenta un dels forners entre somriures resignats. Però ja és tard: Mont-ral s’ha convertit en el Disneyland del carbohidrat. Hi ha qui hi puja en bici, qui en moto, i qui en Tesla. I tots coincideixen: són les millors magdalenes del país. O almenys, les més ‘instagramejables’.
| Tipus | Descripció |
|---|---|
| Clàssica | La de tota la vida, com les de l’àvia però amb menys drama familiar. |
| Xocolata | La preferida dels nens i dels adults que dissimulen ser-ho. |
| Mató amb gerds | L’opció ‘healthy’, tot i que ningú hi creu realment. |
| Pinya i coco | Per a qui vol sentir que és al Carib sense sortir de l’Alt Camp. |
El poble és tan petit que si t’hi perds, t’acabes trobant tu mateix. Enclavat entre les Muntanyes de Prades, Mont-ral és un lloc on encara s’escolta el silenci, literalment. No hi ha cobertura, i això agrada. Els visitants arriben amb pressa i marxen amb glucosa i pau interior. Diuen que fins i tot els excursionistes del Brugent fan una parada “espiritual” al forn abans de seguir el camí.
Els forners asseguren que la clau és la farina d’espelta ecològica i la paciència. “Això no va de produir més, sinó de fer-ho amb ànima”, expliquen des del taulell. I si l’ànima es pot menjar, aquí la serveixen embolicada en paper de forn i sucre glas.
| Dades | Informació |
|---|---|
| Adreça | Carrer Major, 15, Mont-ral (Alt Camp) |
| Horari | Dijous a dilluns, de 9h a 14h (dimarts i dimecres tancat) |
| Punt alternatiu | Carrer de la Muralla, Prades (caps de setmana) |
| Font oficial | Ajuntament de Mont-ral |
Des de Tarragona, l’A-27 et deixa a 40 km del paradís ensucrat. El tram final és una carretera d’aquelles que et recorden que tens vertigen i embragatge. Però cada revolt val la pena: quan arribes i sents l’olor a forn, tot té sentit. Els veïns diuen que és l’únic poble on Google Maps et felicita per haver-hi arribat viu.
Mont-ral no vol ser famós, però ja ho és. Els influencers gastronòmics el tenen al radar i les famílies en fan excursió de diumenge. Un forn petit, un poble mínim i una fama gegant. La màgia del territori? Potser. O simplement, el poder d’una magdalena ben feta.
