El millor pa de pagès de Catalunya no surt del Montseny ni de Vic, sinó d’una ciutat amb olor a vermut
Reus fa olor a vermuts, pastissets i pa de veritat. Però aquest any, entre el fum dels forns i les cues del dissabte, ha passat una cosa grossa: un pa de pagès ha fet història sense sortir de la ciutat.
Al principi semblava una d’aquelles històries locals que només emocionen a la tieta que compra al mercat. Però no. El jurat del Concurs al Millor Pa de Pagès Català IGP 2025 ha parlat. I ha decidit que el millor pa del país no es cou ni a Vic ni a la Cerdanya, sinó a Reus, la ciutat on fins el gluten sembla portar camisa de quadres.
El Forn Sistaré: sis generacions i cap pressa
Ubicació: Reus (Baix Camp)
Fundació: Més de 100 anys d’història
Elaboració: Fermentació lenta i forn de solera refractària
Família: Tomàs, Xavier i Xavier Jr. Pàmies Sistaré
El Forn Sistaré és d’aquells llocs on entres a comprar un pa i surts amb ganes de fer-te una foto amb el forner. Sis generacions de gent que ha vist passar la moda del pa sense crosta, del pa sense gluten i del pa sense gust… i ha resistit amb la mateixa recepta de sempre: paciència, farina i una mica de mala llet quan algú demana “baguette”.
Durant la final celebrada a Sant Vicenç dels Horts, el seu pa va convèncer el jurat pel que no es veu a Instagram: aroma intensa, molla esponjosa i crosta que fa “crac” de veritat. En un tast a cegues (literalment, sense stories), el pa de Reus va guanyar pel que molts ja sospitaven: que la tradició, si està ben feta, encara pot ser viral.
Com s’aconsegueix un pa que fa parlar tot Catalunya?
No hi ha secret, diuen els Sistaré. Només hi ha farines seleccionades, fermentacions lentes i un forn que no s’apaga ni per error elèctric. Però a Reus tothom sap que hi ha alguna cosa més: el caràcter. El d’un pa que aguanta tres dies fresc, com si sabés que ha de competir amb els croissants del diumenge.
Segons el jurat, presidit per Miguel Comino i integrat per mestres del sector com Antoni Vila (IGP Pa de Pagès Català) i Marc Casamitjana, el pa de Sistaré “reflecteix el compromís amb la identitat del producte”. Traduït: té gust a pa de veritat, no a souvenir de forn modern.
Perquè aquí no hi ha llavors exòtiques ni noms inventats com “artesà urbà”. Hi ha un pa amb crosta torradeta i olor a diumenge. I això, amics, és el que realment enamora un jurat.
Taula de fermentació lenta (versió irònica)
| Pas 1 | Seleccionar farines bones, d’aquelles que fan olor només d’obrir el sac. |
|---|---|
| Pas 2 | Fermentar amb calma. Si tens pressa, ves al súper. |
| Pas 3 | Coure en forn de solera refractària. No val forn d’aire ni mode pizza. |
| Pas 4 | Deixar refredar. Sí, refredar. No tallis el pa calent, pecador. |
Un premi amb gust a segle XIX i orgull reusenc
El reconeixement consolida el Forn Sistaré com a referent del pa artesà català. No només per la tècnica, sinó per la filosofia: fer pa com abans, però amb consciència d’ara. Sostenibilitat, producte local i zero postureig.
Xavier Pàmies Sistaré ho va dir clar després del premi: “Això és fruit de l’esperit crític dels nostres clients”. Traduït al llenguatge gastronòmic-hipster: si el pa no convenç ni a l’àvia, no és pa de veritat.
Amb aquest guardó, Reus pot afegir una nova medalla al seu CV gastronòmic, al costat dels seus vermuts llegendaris i pastissets que no surten a dieta. I Catalunya, una lliçó: a vegades el millor pa no surt del camp, sinó del centre d’una ciutat amb esperit de poble.
Consulta més sobre la IGP Pa de Pagès Català.
