Gelateria Gianduia i la febre del pistatxo: el gelat més ‘trendy’... i el més ruïnós
Barcelona viu una segona “movida” gastronòmica: menys croquetes creatives i més gelats amb títol universitari. A cada cantonada hi ha una gelateria que sembla un coworking. Però només una, la Gianduia de Maurizio Bogliolo, ha tingut la gosadia de dir-ho alt i clar: la moda del pistatxo és un luxe que no ens podem permetre.
Perquè sí, estimat foodie: allò verd que penja del teu cucurutxo no és “healthy”, és caríssim. I tot i que l’hype del pistatxo sembla etern —com la cua del Brunch in the Park—, darrere hi ha un drama econòmic amb gust de crema gelada.
El gelat més car del món (sense or comestible)
El pistatxo és el nou avocado toast del món del gelat. I com tot el que triomfa a Instagram, surt car de collons. “La moda es quedarà per desgràcia per a nosaltres”, explica Maurizio Bogliolo, el piemontès que ha convertit la seva Gelateria Gianduia en un petit temple d’artesania dolça a Gràcia.
El drama? La pasta de pistatxo de qualitat pot costar fins a 70 € el quilo. No és una dada random: és el que separa una gelateria “artesana” d’un supermercat amb màquina de granissats. “Ens encanta el sabor, però és el més car de produir”, lamenta Bogliolo mentre remena la geladora com qui revisa la factura de la llum.
• Preu de la pasta de pistatxo: 50–70 €/kg
• Tipus de pistatxo: Bronte (Sicília)
• Producció setmanal: 30 kg de gelat
• Venda mitjana estiu: 400 racions/dia
• Localitzacions: Gràcia i Eixample, Barcelona
De la fàbrica al cucurutxo: el piemontès que va fer carrera a Gràcia
Abans de tenir dues gelateries a Barcelona, Bogliolo va ser corporate: treballava en una multinacional alimentària. Fins que un dia, a una fira del gelat (sí, existeixen), va descobrir que la seva veritable vocació feia soroll de compressor i olorava a nata fresca.
Va començar amb una furgoneta-refrigerador a Itàlia, i avui reparteix cremositat piemontesa pels carrers de Gràcia. “A Itàlia tenim el Gianduia, la barreja d’avellana i xocolata que va inspirar la Nutella”, diu orgullós. I sí, és un d’aquells sabors que podrien fer-te oblidar el Tinder durant un mes.
Vermut, vi negre i altres idees boges que funcionen
A banda del pistatxo, Maurizio ha decidit que si no pot abaixar costos, almenys que la gent es diverteixi menjant. Al seu obrador s’han creat gelats de vermut amb pell de taronja, de spritz, de vi negre… fins i tot d’oli d’oliva i mostassa. Sí, un pairing perfecte per a aquell amic que diu “jo no menjo sucre” però després demana dos gintònics.
| Pas | Procés creatiu |
|---|---|
| Pas 1 | Provar amb vermut i pell de taronja: “Un èxit, literalment embriagador.” |
| Pas 2 | Afegir vi negre al mix. “El resultat? Com un Ribera del Duero amb textura de núvol.” |
| Pas 3 | Experimentar amb gelat de mostassa per a carns: “Els clients pensaven que era un error de codi QR.” |
El pistatxo: amor etern (i factura també)
La gent en demana, els influencers en parlen i els proveïdors en riuen. A la Gianduia, el gelat de pistatxo és la estrella que arruïna la banda. “El fem amb producte 100 % natural, res de colorants”, diu Maurizio. El problema és que el pistatxo de Sicília val més que el bitllet d’avió per anar-lo a buscar.
A Itàlia, assegura, la clientela encara és fidel als sabors clàssics: ou, fior di latte, llimona. Aquí, en canvi, el pistatxo s’ha convertit en símbol d’status. “A Barcelona es ven tot l’any; a Itàlia l’hivern és més dur”, explica. O sigui: el nostre clima ajuda, però el compte corrent no tant.
Quan el gelat explica una història
Al final, el projecte de Bogliolo no és només una gelateria, sinó un pont entre el Piemont i Barcelona. Cada sabor és una traducció gastronòmica: el fior di latte parla d’infància, el Gianduia d’orgull local, i el pistatxo… de la tragèdia de ser massa cool.
“Molts clients demanen dolç de llet, però deixem que el facin els argentins”, diu rient. “Nosaltres ens centrem en Itàlia.” I ho fa amb un accent que barreja nata, ironia i resistència de petit comerç. Perquè ser gelater avui és, literalment, mantenir el fred quan tot puja de preu.
Per conèixer més sobre la cultura gastronòmica italiana, es pot consultar la guia oficial del Piemont.
El pistatxo és el nou bitcoin del gelat
Com passa amb la moda, les xarxes i les dietes “clean”, el pistatxo té data de caducitat estètica però no econòmica. Fins llavors, cada cucurutxo serà un petit acte de luxe diari. A la Gelateria Gianduia de Maurizio Bogliolo, la revolució és clara: menys topping i més autenticitat.
El futur del gelat? Potser no sigui verd pistatxo, però sens dubte serà artesanal, honest i, amb sort, una mica més assequible. Fins llavors, cada ració és una petita inversió... amb gust de Piemont i humor barceloní.
