Els boscos catalans on els boletaires fan cua (i no és per comprar pa)
Arriba la tardor i amb ella, la migració més estranya del país: la dels boletaires. Aquells éssers que desapareixen en silenci un diumenge a les 6 del matí amb una navalla, un cistell i un GPS mental impossible d’entendre. El ritual és tan català com el pa amb tomàquet: pluja, bosc i el so humit de les fulles trepitjades.
Hi ha qui busca pau espiritual, i hi ha qui busca rovellons. Els primers tornen renovats; els segons, amb un sopar de luxe. Però tots comparteixen una cosa: el secretisme absolut. En el món boletaire, revelar el teu bosc és més greu que filtrar el PIN del mòbil. I encara que a Instagram tot sembli “natural”, la veritat és que aquests llocs tenen més estratègia que un escape room.
I per als que encara no heu trobat el vostre “bosc secret”, us portem un mapa discrecional —aprovat per veterans i micòlegs de confiança— amb els millors boscos de Catalunya per omplir el cistell sense perdre la dignitat ni el dorsal del GPS.
@marcfelez21 Ja era hora d’omplir el cistell!!! 🍄🟫 #bolets #boletus #estiktokat #tiktokencatalà #rovellons ♬ sonido original - Marc Felez
Cerdanya: el regne del cep
🌲 Espècies: Ceps, rovellons, llenegues
🕐 Millor moment: finals de setembre a novembre
💡 Consell boletaire: “Si arribes tard, només trobes petjades.” — veterà de Bellver (2023)
Els ceps aquí surten com els likes a una foto amb neu: abundants i en silenci. Els boscos de pino roig i el clima humit fan d’aquesta comarca el paradís boletaire per excel·lència. A més, els camins de Bellver o Guils semblen fets per a aquells que volen caminar sense veure ningú durant hores (només alguna vaca amb opinió pròpia).
Els locals recomanen arribar abans que claregi, perquè a la Cerdanya el concepte “primer” és literal: si arribes a les 9, ja només trobaràs ceps... fotogràfics.
Ripollès: humitat i tradició boletaire
🌲 Espècies: Pinetells, ceps, trompetes de la mort
🕐 Millor moment: octubre
💬 Diu la gent: “Aquí els bolets tenen paciència, però no tanta com tu.”
El Ripollès és com un spa natural per als bolets: humitat, boira i silenci. Els boscos de pi i avet amaguen els exemplars més carnosos, i si tens sort, et toparàs amb algun boletaire jubilat que sap exactament on mirar (però mai t’ho dirà). Entre boira i pi, hi ha qui troba més pau que al ioga de dilluns.
Berguedà: la meca del rovelló
Si a algun lloc es viu la temporada amb devoció, és al Berguedà. A Castellar del Riu celebren fins i tot la “Festa dels Bolets”, una mena de romeria micològica amb paradetes, música i molta olor de fregit.
| Lloc | Tipus de bolet | Curiositat |
|---|---|---|
| Campllong | Rovelló | Els surten on toca el sol del matí |
| Pi de les Tres Branques | Rovelló, llenega | Ideal per qui creu en els símbols… i en el bolet perfecte |
Després de tanta recerca, el ritual acaba amb pa amb tomàquet i vi del país en un bar amb calendaris del 2003 i un cambrer que sap més de micologia que molts manuals. Forma part del procés curatiu postboletaire.
Solsonès: tranquil·litat i sorpresa
El Solsonès no surt a les guies, però és justament això el que el fa especial. A la serra de Busa o Pratformiu, entre pinedes joves, pots trobar níscalos i llenegues blanques que semblen fets amb impressora 3D. Els boscos són silenciosos, ideals per a qui vol fugir del postureig boletaire.
Després dels incendis dels últims anys, la natura s’hi ha regenerat amb força i ara, amb les pluges d’octubre, la zona torna a ser un petit paradís discret. Aquí la norma és clara: qui troba, calla.
Garrotxa: bolets entre volcans
Els que volen combinar paisatge i micologia tenen a la Garrotxa el seu escenari ideal. Els boscos del Parc Natural de la Zona Volcànica semblen dissenyats per a una portada d’Instagram, amb la boira just al lloc correcte i la molsa com a filtre natural.
A Olot, Santa Pau o Sant Feliu de Pallerols surten ceps, rossinyols i ous de reig, en un entorn tan fotogènic que fins i tot el boletaire més discret acaba fent una story. I si la sort no acompanya, sempre queda el consol gastronòmic: menús de temporada amb bolets locals, maridats amb vins de la DO Empordà (font oficial).
Mapa boletaire: resum ràpid per despistats
| Comarca | Bolets estrella | Nivell d'afluència |
|---|---|---|
| Cerdanya | Cep, rovelló | Altíssim (reservar plaça al bosc) |
| Ripollès | Cep, pinetell | Mitjà |
| Berguedà | Rovelló | Alt (amb esmorzar inclòs) |
| Solsonès | Llenegues, níscalos | Baix (poca gent, molta pau) |
| Garrotxa | Rossinyol, ous de reig | Mitjà-alt |
Conclusió: el boletaire no es jubila, es transforma
Potser els bolets no canvien cada any, però els boletaires sí. Ara porten GPS, càmeres 4K i bosses compostables, però continuen seguint la mateixa norma ancestral: mai dir on. La temporada d’enguany promet, les pluges han arribat a temps i el bosc està més viu que mai.
Siguis del bàndol del rovelló o del cep, recorda: el millor bolet és el que no s’explica. I el segon millor, el que es menja a la brasa amb una mica d’all i julivert. La resta, postureig boletaire.
