Tarragona tanca l’estiu amb una dada inquietant a les seves platges i piscines
Un estiu que havia de ser només sorra calenta, gelats que es desfan massa ràpid i festes majors amb orquestres que desafinen, ha acabat amb una estadística que ningú vol llegir a les notícies. Les onades no sempre tornen el que s’emporten, i aquest any la Costa Daurada ho ha recordat de la pitjor manera.
Quan penses en Tarragona a l’agost, imagines cues a l’N-340, sombrilles clavades mil·limètricament i crits d’infants jugant a pilota a la vora de l’aigua. Però darrere d’aquesta postal turística s’amaga una realitat molt menys idíl·lica, que no apareix als catàlegs de viatges.
Aquest estiu, la província de Tarragona ha sumat vuit víctimes per ofegament en espais aquàtics. Sis han estat a platges, una en piscina privada i una altra al riu Ebre. Una dada que contrasta amb la imatge alegre de les vacances, i que situa el territori com un dels punts negres de Catalunya pel que fa a aquest tipus de successos.
El dia que Tarragona va quedar glaçada
El 29 de juliol ha quedat marcat com un dimarts negre a la Costa Daurada. Tres persones van perdre la vida, entre elles dos menors britànics de 11 i 13 anys a la platja Llarga de Salou. Un record massa amarg per a un municipi que normalment només fa minuts de silenci pels gols anul·lats del Nàstic. Aquell mateix dia, un home alemany de 54 anys també moria a Cambrils després d’entrar a l’aigua amb bandera groga.
Quan la bandera groga no és un simple complement estiuenc
Moltes de les víctimes havien entrat a l’aigua amb condicions advertides: bandera groga. Però sembla que encara hi ha qui pensa que és un detall decoratiu més, com la pulsereta del xiringuito o el tatuatge de henna. La bandera groga vol dir "compte", i aquest any massa gent ha confós la prudència amb la valentia.
El perfil de les víctimes: homes grans i confiats
La majoria de morts per ofegament a Tarragona —i a tot Catalunya— responen al mateix patró: homes majors de 65 anys. Persones que han viscut prou estius per saber que el mar no perdona, però que encara així decideixen desafiar-lo. Potser perquè pensen que la jubilació també els ha jubilat del perill.
El riu i la piscina, tampoc lliures
No tot passa a la sorra. A Xerta, un home jove de 30 anys va perdre la vida al riu Ebre, arrossegat per la corrent. I a Cunit, una dona de 62 anys va morir en una piscina particular. El recordatori perfecte que l’aigua és traïdora fins i tot quan no hi ha bandera que t’avisi.
Catalunya: un estiu que no millora
A tot el territori català, el balanç és de 28 víctimes mortals per ofegament fins a finals d’agost. Les dades no són millors que els darrers anys: 20 d’elles han estat a les platges, una xifra superior a la de l’any passat. Fonts oficials de Protecció Civil ja han advertit en repetides ocasions sobre la necessitat de reforçar la prevenció i l’atenció a col·lectius vulnerables (Generalitat de Catalunya).
El contrast amb la postal turística
Mentre els cartells promocionals venen Tarragona com "la destinació ideal per gaudir del Mediterrani", les estadístiques mostren una altra cara. El contrast és tan bèstia com el d’un cafè amb gel a 2,80€ a un xiringuito de Salou. La Costa Daurada pot ser sinònim de vacances, però també de tragèdies silencioses.
I ara què?
A mesura que el 15 de setembre —final oficial de la temporada de bany— s’acosta, les xifres serveixen com un toc d’alerta. Els ajuntaments reforcen els missatges de prevenció, els socorristes continuen fent miracles a peu de platja, i la gent... bé, la gent segueix fent veure que la bandera groga és merament decorativa.
Potser l’estiu que ve no calgui sumar noms a la llista negra. O potser seguirem escrivint cròniques que barregen crema solar amb llagrimes. El mar té memòria llarga, i Tarragona, aquest estiu, n’ha rebut un recordatori dolorós.
