Les palomes de Reus i els trens de Tarragona: la curiosa teoria de Viñuales
A Tarragona hi ha dos temes recurrents de conversa de cafè: les palomes i els trens. Dos clàssics de queixa ciutadana que ja formen part del paisatge urbà com el Serrallo o la Rambla Nova.
El que ningú esperava era que l’alcalde Rubén Viñuales els ajuntés en un mateix pack, amb teoria inclosa sobre l’origen de les aus i una confessió poc habitual sobre els combois ferroviaris. El resultat: un còctel polític amb més plomes i rails que mai.
Quan un alcalde puja a un escenari davant del seu públic, normalment s’espera que parli de pressupostos, projectes de ciutat o grans obres. Però Rubén Viñuales va decidir començar la temporada radiofònica de RAC1 amb una confessió que ha fet història: a Tarragona, el problema no són només les palomes, sinó també els trens. I, per acabar-ho d’adobar, les primeres venen, segons ell, des de Reus.
La seva teoria és gairebé un gag d’humor urbà: les palomes reusenques creuen el cel fins a Tarragona per menjar, fer les seves necessitats i tornar a casa. Un turisme d’anada i tornada amb el port com a bufet lliure. Segons Viñuales, només les que tenen problemes físics es queden a Reus, convertint la ciutat veïna en una mena de geriàtric palomil.
El pacte contra les plomes
La cosa, però, no es queda en la metàfora. L’Ajuntament ha encarregat un informe a un expert que qualifica la situació de plaga. La solució no és fàcil: encara que s’eliminin les actuals, n’arriben més. Per això, el consistori ha signat un acord amb el Port de Tarragona per reduir la població en un 75%. Un objectiu ambiciós que passa per dues línies d’acció: impedir que les aus puguin anidar i eliminar les fonts d’aliment al port, especialment el cereal.
Les empreses estibadores, que ja han de llençar producte quan les aus hi fan festa, també s’hi han sumat. I a la via pública, l’Ajuntament instal·la xarxes i pren mesures, però Viñuales reconeix que és una lluita desigual: “Netejem al matí i a la tarda torna a estar ple de cagades”. Una batalla diària amb resultat previsible: guanya la natura.
De les palomes als trens
Però Viñuales no només té problemes amb les ales. També amb els rails. I aquí la cosa no té res d’anecdòtica. L’alcalde va ser clar: la gent està farta dels trens. Especialment dels de mitja distància, que, paradoxalment, no paren a Tarragona. Un contrasentit majúscul: dues milions de persones fan servir l’estació del Camp de Tarragona, però la ciutat es queda sense servei digne al seu propi cor urbà.
La confessió més sorprenent? Que ell mateix reconeix que la queixa és justa, malgrat que el govern central és del seu partit. Una autocrítica poc habitual que reflecteix la pressió social. Segons Viñuales, la paciència està esgotada: els ciutadans agafen el tren cada dia pensant “a veure què passa avui” i tornen amb el mateix dubte. Una ruleta russa ferroviària.
Santa Tecla, UNESCO i Amparito Roca
No tot van ser queixes. L’alcalde també va voler posar en valor les festes de Santa Tecla, l’aniversari dels 25 anys de Tarragona com a Patrimoni Mundial de la UNESCO i la necessitat de promocionar millor la ciutat. Però fins i tot en un acte tan institucional, l’escena més recordada va ser la seva arrencada improvisada del pasdoble Amparito Roca, corejat per un Teatre de Tarragona ple a vessar.
Entre la ironia i la realitat
Les declaracions de Viñuales deixen un missatge clar: Tarragona té dues guerres obertes, una contra les palomes i una altra contra els trens. La primera fa riure, la segona desespera. Entre plomes i rails, la ciutat busca solucions a problemes que, de tan quotidians, ja semblen eterns.
Però també hi ha un missatge implícit: Tarragona no vol ser només ciutat de patrimoni i festes, sinó també de serveis dignes. I potser, per aconseguir-ho, caldrà que els trens parin i que les palomes, per una vegada, decideixin emigrar cap a un altre lloc.
Fonts oficials com el Port de Tarragona ja detallen mesures concretes per reduir la presència d’aus al recinte portuari. Però el debat social segueix viu i, sobretot, amb molt de material per a memes i sobretaules.
Al final, entre queixes de trens i cagades de paloma, el que queda clar és que a Tarragona mai falta tema de conversa. Ni a la Rambla, ni a RAC1, ni al cafè del matí.
