Una rampa de caragol de Vila-seca deixa bocabadat el jurat a Màlaga

El barri del Palo, a Màlaga, s’ha convertit un setembre més en l’escenari d’una tradició que sona a soroll de mall i olor de ciment: el concurs nacional de paletes de la Peña El Palustre. Una mena de “Champions League” de l’albañileria on les batalles no es juguen amb pilotes, sinó amb maons.

Allà, entre 28 equips vinguts de tot l’Estat, hi havia una parella ja coneguda pels habituals: Aleix Plana (oficial) i Vasile Safta (ajudant), una quadrilla de Vila-seca que sap que aixecar parets pot ser tan artístic com un castell de focs. I no van decebre: primer premi i 6.000 euros per la butxaca.

Una prova que desafia la gravetat

Aquest any, el repte no era apte per a qui es mareja fàcilment. La figura a executar: una rampa de caragol feta amb maons en voladís, sense cap punt de suport més enllà d’un cilindre central. Un d’aquells dissenys que fa pensar: “Això no aguantarà ni un telenotícies”... però que, en mans dels bons, es converteix en escultura sòlida.

El president del jurat, Demófilo Peláez Postigo, ho va descriure com una obra de concepció tradicional. Traduït: feina de les de sempre, però amb un nivell de detall que només els més finets poden resoldre sense deixar una junta torta o un llaguejat lamentable.

Repartiment de premis

La quadrilla tarragonina va compartir podi amb altres equips que també van suar de valent. Segon lloc per Jacobo Cerón i Yutii Kokodynskyi, de Villanueva del Rosario (Màlaga), amb 2.500 euros de premi. Tercer, la parella de Bienvenida (Badajoz), amb 1.500 euros. I en quarta posició, els de Riolobos (Càceres), que es van endur 1.000 euros. Però el que tothom recorda és la rampa, la maldita rampa que va deixar mig barri mirant i comentant.

Cinc victòries i empat històric

No és el primer cop que Aleix i Vasile pugen al graó més alt. Amb aquesta ja són cinc victòries, igualant així el rècord dels paletes més premiats en tota la història del concurs. Que no és poca cosa: de la N-340 a la Costa del Sol, aquests tarragonins ja tenen un peu al hall of fame de la construcció.

D’un concurs local a fenomen nacional

El concurs va néixer el 1967, gairebé com una broma entre socis de la Peña El Palustre. “A veure qui fa la paret més recta”, podrien haver dit. Des d’aleshores, l’acte ha anat creixent fins a convertir-se en una cita respectada, amb suport institucional i empresarial, i amb paletes que arriben des de Badajoz fins a Tarragona per lluir mans i esquena.

El mateix Manuel Peláez Santiago, cofundador del certamen i avui nom oficial del premi, ho té clar: “Sense els paletes, això no tindria sentit”. Una frase que podria gravar-se a la façana de qualsevol ajuntament. O, millor encara, a una de les rampes guanyadores.

Quan la construcció és art

És fàcil menystenir la feina de paleta com una cosa mecànica. Però quan veus una rampa de caragol feta amb rasilla i ciment, sense suports visibles, i que no cau ni amb un bon terratrèmol de festa major... t’adones que hi ha més art aquí que en moltes instal·lacions d’un museu contemporani.

I per això aquest concurs té tanta màgia: barreja la suor del treball amb la bellesa de la geometria. Una combinació que, quan funciona, fa que uns nois de Vila-seca es converteixin en llegenda cada cop que pugen al camió direcció Màlaga.

Un futur amb més rampes?

Després d’aquesta cinquena victòria, la pregunta és obligada: fins on arribarà aquesta quadrilla? Quina serà la propera bogeria arquitectònica que els faran construir? Potser una escala infinita, potser una plaça sencera feta només amb rajoles rectes. Sigui el que sigui, el jurat ja pot començar a preparar-se.

Mentrestant, a Tarragona, segur que algú ja prepara el brindis: “Per molts anys i moltes rampes més!”.