Un altre aparador rebentat a Valls de matinada i amb un mètode de manual

A Valls hi ha despertadors naturals: galls, campanes i, de tant en tant, una tapa de clavegueram volant contra un aparador. Aquesta matinada, el carrer Avenir n’ha estat testimoni.

El soroll metàl·lic ha despertat mig veïnat, que de seguida ha sortit al balcó amb el pijama de ratlles i el cafè pendent. El que han vist ja no era cap sorpresa: els vidres de la botiga Orange fets miques, per segona vegada en mig any.

aparador.trencat-orange
Aparador de la botiga d'Orange, al carrer Avenir de Valls, amb el vidre de l'aparador trencat.

Els fets han passat a les 04.51h, aquella franja horària en què la ciutat dorm i només circulen repartidors de pa i noctàmbuls de torn. Segons fonts policials, algú –o alguns– han arrencat una tapa del clavegueram i l’han estampat contra l’aparador de la botiga Orange del carrer Avenir. Resultat: vidres trencats, veïns espantats i investigació oberta.

Un mètode massa conegut

No és la primera vegada que passa. Fa sis mesos, el mateix establiment va patir un atac idèntic. La tapa de clavegueram com a ariet improvisat s’ha convertit en una mena de clàssic dels successos locals. Simple, efectiu i amb un soroll capaç de despertar fins i tot els que dormen amb taps.

La Policia Local de Valls va ser la primera en arribar, acordonant la zona i avisant els Mossos d’Esquadra, que ara s’han fet càrrec de la investigació. El dubte és si es tracta d’un robatori en tota regla o d’un acte vandàlic més aviat improvisat. Tot apunta al primer cas, però encara calen les gravacions i la inspecció ocular.

El carrer com a escenari

El carrer Avenir és una de les artèries comercials de Valls, amb trànsit constant de cotxes, gent fent encàrrecs i veïns que es coneixen de vista. De matinada, però, es converteix en un escenari fantasma on qualsevol soroll destaca. I quan el que sona és ferro contra vidre, el resultat és d’alt voltatge.

Molts veïns asseguren que el soroll va ser “com una explosió”. Un cop fort, un silenci incòmode i, a continuació, vidres esquerdant-se i caient a terra. A partir d’aquí, els telèfons al 112 van començar a sonar en cadena.

Robatori o vandalisme?

La pregunta clau continua oberta. Els Mossos investiguen si els autors buscaven endur-se material de la botiga o simplement fer destrossa per diversió. Sigui com sigui, l’afectació és clara: un comerç amb l’aparador destrossat i un barri que es desperta amb la sensació que ja ho han vist abans.

Fonts properes a la investigació han explicat que s’estan revisant les càmeres de seguretat i buscant possibles testimonis. De moment, no hi ha detinguts ni sospitosos clars. Tot queda en mans de la investigació policial.

Segona vegada en sis mesos

Que un aparador pateixi un atac així ja és greu. Que passi dues vegades en mig any és gairebé una tradició no desitjada. Els comerciants de la zona es mostren preocupats i demanen més vigilància, especialment en hores nocturnes. “El carrer queda massa sol, i això convida a aquestes coses”, comenta un botiguer proper.

Un patró recurrent a altres ciutats

L’ús de tapes de clavegueram per rebentar aparadors no és exclusiu de Valls. A ciutats com Barcelona o Tarragona, els Mossos també han registrat casos similars en els darrers anys. Es tracta d’una pràctica perillosa tant per als comerços com per a la seguretat dels vianants i vehicles.

De fet, el cos de Mossos d’Esquadra ha alertat en més d’una ocasió de l’augment de robatoris amb aquest modus operandi, especialment en establiments de telefonia mòbil o electrònica.

Conseqüències per al comerç local

Un aparador trencat no només implica la reparació del vidre, sinó també dies de pèrdua de clients, inseguretat i la sensació que el comerç esdevé un objectiu fàcil. En un moment en què molts negocis locals ja van justos, cada cop així és un cop doble: econòmic i moral.

Els comerciants de Valls reclamen mesures: més rondes nocturnes, més càmeres i, sobretot, més coordinació amb la policia. El que ningú vol és que el carrer Avenir acabi associat a aparadors rebentats com si fos una rutina més.

I ara què?

La investigació segueix oberta i, mentre no hi hagi resultats, els veïns es queden amb el record del soroll i la imatge dels vidres escampats per terra. Una sensació de déjà-vu que deixa la ciutat amb la pregunta flotant: fins quan?