El racó tarragoní on jubilar-se costa menys que un cafè amb gel a la Barceloneta
Quan penses en jubilar-te a Tarragona, segurament et venen al cap imatges de calçots, vermuts al sol i partides eternes de dòmino a la plaça. Però la realitat és que hi ha pobles on això et surt molt més a compte que en altres.
El contrast és brutal: mentre a Barcelona un pis val com tres vides treballant de becari, hi ha un racó de Tarragona on el metre quadrat és més barat que una cervesa a PortAventura. I no, no és el que et penses.
A Espanya, la jubilació fa temps que és sinònim de sol, platja i un ritme de vida que fa riure els nòrdics. Tant és així que, segons la web Live and Invest Overseas, el nostre país ha estat escollit dues vegades seguides com el millor lloc del món per retirar-se. I no només pels espanyols: també alemanys i francesos hi han fet cua històricament per agafar lloc a primera línia de mar.
Però l’idil·li amb Espanya té un petit detall que espanta més que la declaració de la renda: el preu dels pisos. A Barcelona, comprar un pis ja s’enfila fins als 4.920 €/m2, i això converteix la idea de jubilar-se tranquil·lament al centre en una fantasia més cara que una birra al Primavera Sound. L’alternativa? Buscar municipis on encara és possible viure bé sense hipotecar l’ànima.
La sorpresa del sud
I és aquí on entra la màgia de certs pobles tarragonins. Lluny de la pressió immobiliària de les capitals, hi ha racons on encara pots tenir un pis amb balcó i vida de poble per quatre duros. La combinació de natura, calma i preus baixos sembla impossible, però al Montsià hi ha un cas especialment sorprenent.
El municipi en qüestió és Ulldecona. Amb poc més de 6.500 habitants, és el paradís low-cost per a jubilats amb esperit tranquil i ganes d’aire lliure. El poble ofereix una vida pausada, envoltat de paisatges que criden a passejades eternes i migdiades sense remordiments.
El preu de la calma
Segons l’últim informe d’Idealista (juny 2025), Ulldecona té el metre quadrat més barat de tota la província: només 447 €/m2. Per si fos poc, ha caigut un 17,2% respecte a l’any passat. Traduït: un pis allà et surt més barat que renovar el carnet de conduir, fer un sopar de grup i pagar el pàrquing del centre de Tarragona tot junt.
La comparació és encara més bèstia si mires el preu mitjà a la resta de la província, que ja està en 1.677 €/m2. La diferència és tan gran que gairebé sembla que Ulldecona jugui en una altra lliga, una on els jubilats no han de viure d’arròs i fideuà de sobre.
Ni tan lluny ni tan a prop
Un altre punt fort és la ubicació: Ulldecona no està perduda enmig del no-res. Està prou a prop de centres urbans com Tarragona o Barcelona per fer escapades de teatre o metge, però lluny del soroll constant. És el que vindria a ser “tenir el pastís i menjar-se’l”, versió jubilació.
Altres opcions al mapa
Però Ulldecona no és l’única candidata. A Tarragona també hi ha altres pobles amb preus de somni: Santa Bàrbara (660 €/m2), Móra d’Ebre (685 €/m2) o la Sénia (523 €/m2). Tots comparteixen la mateixa fórmula: vida de poble, tranquil·litat i preus que fan que et tornis a creure en la possibilitat de tenir un pis sense fer-te TikToker.
Qualitat de vida a preu reduït
Al final, jubilar-se no és només deixar de treballar: és tenir temps per gaudir. I aquests municipis tarragonins combinen tot el que busquen molts jubilats: bons veïns, natura, història i cafès a preu humà. No és estrany que cada cop més gent, local o estrangera, posi els ulls en aquestes zones per passar els últims anys amb dignitat… i amb més diners per gastar en vermuts.
Tarragona no només és calçots, castells i correfocs. També és un refugi immobiliari per a jubilats que no volen hipotecar-se la pensió. I entre tots els seus pobles, Ulldecona brilla com el destí ideal per viure bé, barat i tranquil, lluny del caos urbà i a tocar del Mediterrani.
