Catalunya mou fitxa amb l’electricitat: el que amaga el nou pla 2025-2030

El Govern català assegura que, aquesta vegada, la connexió elèctrica no es queda en “ja ho estudiarem”. Segons la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, el pla estatal 2025-2030 inclou el que fins ara semblava missió impossible: donar cobertura energètica al pol petroquímic de Tarragona i a les desaladores de Tordera i Foix. Tot plegat, amb un objectiu doble: descarbonització i aigua garantida. Una mica com el “2x1” del supermercat, però a escala industrial.

Una injecció de milions (i de cables)

El Ministeri per a la Transició Ecològica ha posat sobre la taula una inversió de 13.590 milions d’euros fins al 2030 per reforçar les xarxes d’alta tensió. D’aquesta xifra, una part encara per concretar aterrarà a Catalunya. Paneque ho ven així: “és important”. Traduït: no tenim encara els números exactes, però la foto és positiva.

Entre els beneficiats, a banda de la petroquímica i les desaladores, hi ha projectes com el hub audiovisual de les Tres Xemeneies i millores en ports i ferrocarrils. O sigui, un mix entre Hollywood del Llobregat i el tren que mai arriba puntual.

El que queda fora (de moment)

No tot són flors i violes: Lleida, Montblanc i La Baells s’han quedat a la cua.

Una consulta pública imminent

En dues setmanes, el pla es posarà a consulta pública. Traduït: qui tingui interessos (empreses, ajuntaments, veïns amb temps lliure) podrà fer alegacions. Un cop recollides, el document passarà per la seva digestió tècnica i mediambiental fins a arribar al Congrés dels Diputats. Si tot va bé, acabarà aprovat al Consell de Ministres. Si no, es quedarà en un altre “estem treballant en això”.

El gran dèficit: renovables

Però el veritable drama català no és tant la petroquímica com la vergonya energètica. A finals de 2024, Catalunya només tenia 5.017 MW renovables instal·lats: hidroelèctrica, eòlica i fotovoltaica sumant un trist 39,2% del total. El pla Proencat 2050 diu que al 2030 hauríem d’arribar a 12.000 MW. O sigui, cal multiplicar gairebé per tres en menys d’una dècada. I ja sabem com va això de la burocràcia catalana...

Un “reset” energètic?

Paneque assegura que el pla permetrà un salt endavant i, sobretot, posar Catalunya al dia en renovables. La idea és agilitzar els tràmits parlamentaris i fer possible el desplegament de parcs eòlics i fotovoltaics. Però, com sempre, el paper ho aguanta tot. La prova de foc serà veure si ajuntaments, veïns i tribunals accepten tenir molins i plaques a tocar.

Industrial vs mediambiental

El gran dilema és el de sempre: creixement econòmic vs sostenibilitat. La petroquímica de Tarragona és clau per l’economia, però també un dels pols més contaminants. Les desaladores prometen garantir aigua, però són devoradores d’energia. El “hub” audiovisual sona bé, però també vol la seva dosi de watts. Tot plegat ens deixa una pregunta incòmoda: realment estem reduint emissions o només canviant la factura?

Mirant al 2030

D’aquí cinc anys sabrem si aquest pla era el “reset” que Catalunya necessitava o un altre document que dorm als calaixos. L’únic segur és que la transició energètica ja no és opció, sinó obligació. I que si no s’accelera, Catalunya seguirà a la cua mentre altres comunitats despleguen renovables sense tanta paràlisi.

Per cert, si vols revisar les dades oficials de planificació elèctrica, pots consultar directament el portal de Red Eléctrica.

En resum: Catalunya té ara un full de ruta energètic que combina petroquímiques, desaladores, audiovisual i renovables. Un còctel estrany però necessari. La gran pregunta és si tindrem prou temps (i voluntat política) per convertir-lo en realitat abans del 2030.