El Port de Tarragona mou fitxa sobre un antic misteri grec a Salou
Salou és sinònim de sol, platja i guiris amb crema solar factor 50. Però sota la sorra que trepitgem cada estiu, hi ha una altra història que no surt als catàlegs de TUI ni a les fotos d’Instagram.
Resulta que el Port de Tarragona s’ha posat seriós amb un tros de passat que encara fa suar als arqueòlegs. Un relat que barreja grecs, ibers i cartaginesos en un escenari que avui dia té més xiringuitos que àmfores.
Quan penses en Salou, et venen al cap tres coses: la N-340 embussada a l’agost, un mojito massa car a la font lluminosa i la festa major amb reggaeton tronant fins a les tres de la matinada. El que no imagines és que a pocs metres hi hagi un tros de Grècia antiga enterrat i mig oblidat.
Aquest lloc té nom propi: Kal·lípolis. Un poblat grec que, segons els experts, podria haver estat un dels punts clau de comerç del Mediterrani entre els segles IV i III abans de Crist. O sigui, abans que existissin els apartaments turístics i els happy hours, aquí hi passaven vaixells carregats de vi, oli i, probablement, algun drama comercial digne de Netflix.
Un 60% ja de museu
L’Ajuntament de Salou, que controla el 60% del jaciment, ja fa mesos que va treure pit anunciant que aquesta part està museïtzada. El treball va començar el 2010 amb la Universitat Rovira i Virgili, i ara la ciutadania pot veure de prop què amagava la seva pròpia terra. L’alcalde, Pere Granados, ho va vendre com un orgull col·lectiu i, sobretot, com una eina per allargar la temporada turística. Perquè, siguem sincers: si el turista alemany baixa del vaixell i li ofereixes història grega en comptes de sangria, potser et compra igualment la samarreta de “Salou is different”.
El 40% encara sota terra
El 40% restant depèn del Port de Tarragona. Fins ara, la seva part estava en “stand by”, però aquesta setmana el president del Port, Santiago Castellà, i l’alcalde han dit prou i han pactat donar-li un impuls. Traducció: més excavacions, més pols i, esperem, més descobriments que no acabin guardats en un magatzem fosc.
La visita que es farà al jaciment amb la URV promet ser el punt de partida. El vicerector Jordi Diloli Fons acompanyarà les autoritats i probablement recordarà a tothom que el patrimoni no és només per posar-lo en PowerPoints institucionals, sinó per entendre d’on venim.
Kal·lípolis: mite o realitat?
Aquí arriba la part romàntica. Diversos investigadors creuen que aquest assentament podria ser la mateixa Kal·lípolis que surt en textos antics. Una ciutat on haurien coincidit grecs, cartaginesos i ibers, cadascú amb les seves manies i els seus negocis. Tot plegat, un melting pot avant la lettre que fa pensar que la Costa Daurada ja era cosmopolita molt abans de l’invent del low cost.
El problema? No hi ha consens absolut. Alguns arqueòlegs diuen que sí, que és Kal·lípolis. D’altres es mosseguen el llavi i responen amb un “potser”. Però el dubte és precisament el que li dóna salsa a la història: aquest indret podria ser la peça que falta per entendre com funcionava el puzzle mediterrani fa més de 2.300 anys.
De patrimoni a turisme
A Salou, parlar de patrimoni sempre té una segona lectura: turisme. La museïtzació del 60% ja consolidat és una aposta clara per “desestacionalitzar” la temporada. Dit d’una altra manera: que els hotels no tanquin al setembre i que la gent vingui a veure pedres gregues al novembre. Un repte majúscul, però no impossible si s’embolcalla amb narrativa atractiva.
I és que a nivell institucional, el discurs sona molt bé: vincular cultura, patrimoni i desenvolupament econòmic. Però tots sabem que, al final, el que compta és si el turista es fa un selfie amb les ruïnes abans d’anar al Pachito.
El Mediterrani, sempre al centre
Per entendre el valor del jaciment, cal recordar que el Mediterrani era, literalment, l’autopista comercial de l’antiguitat. Els grecs, cartaginesos i ibers no hi eren per fer turisme, sinó per negociar, controlar i expandir influències. Salou, amb la seva badia natural, era un lloc estratègic. En aquell moment, no hi havia creuers amb piscines infinites, però sí vaixells plens de mercaderies que feien escala a la Costa Daurada.
Que el Port de Tarragona aposti ara per excavar la seva part és, en certa manera, una manera de reconnectar amb aquest paper històric: tornar a mirar-se com a punt clau de connexió, no només de mercaderies modernes, sinó de la pròpia memòria col·lectiva.
Un futur amb més preguntes que respostes
El més probable és que les excavacions obrin més interrogants del que tanquin. Així és l’arqueologia: cada pedra aixecada és un “cliffhanger” digne de sèrie. Però la diferència és que aquí no hi ha temporada final, només més capítols per descobrir.
El que està clar és que Kal·lípolis ja no és només un mot antic en llibres polsosos. És una història que connecta la Salou de sol i platja amb una Costa Daurada que va ser molt més que això: un punt clau en la història del Mediterrani. I potser, només potser, el futur de Salou passa per mirar més cap al seu passat.
Per saber-ne més, pots consultar la pàgina oficial del Port de Tarragona, que sovint actualitza informació sobre els projectes patrimonials i culturals en marxa.
