Restaurant Suzaku Barcelona: el nou “maid café” que sorprèn amb una decisió lingüística que ningú s’esperava
Al centre de Barcelona, entre turistes despistats i modernets que encara busquen un cafè amb gel digne, ha obert un nou local que vol jugar a la fantasia japonesa. Un d’aquells espais que et fan preguntar si estem en un maid café o en un spin-off del Saló del Manga.
La seva obertura ha despertat curiositat —i algun alçament de cella— perquè hi ha un detall que el Suzaku ha preferit explicar a mitges. Un d’aquells punts que fan pensar si la modernitat, de tant fer voltes, ha acabat en un carreró lingüístic.
Un maid café a l’Arc de Triomf amb una estètica de fantasia
El Suzaku ha aterrat a l’Arc de Triomf amb la discreció típica dels projectes que volen semblar molt cool però encara no saben si atrauran la comunitat otaku o els modernets del barri. El local combina cafeteria de dia i bar musical de nit, una mena de “doble personalitat” que recorda aquells llocs on el brunch i el gintònic conviuen en un matrimoni estrany però funcional.
Però la veritable sorpresa no és la decoració, ni les ales de disfressa de les cambreres, ni el menú de pastisseria asiàtica que vol fer-se un lloc entre les brioixeries de l’Eixample. La sorpresa arriba quan els clients descobreixen un detall que, en teoria, no hauria de ser destacable en plena Barcelona del 2025.
I sí, aquí arriba el gir que tothom comenta: la carta del Suzaku és només en castellà. No per manca de temps, no per oblit, no perquè la impressora els hagi fallat. Sinó per una decisió explícita: el castellà, segons l’establiment, és “més universal a Barcelona”.
La justificació del Suzaku i el dilema lingüístic
La resposta, descoberta per un usuari que va preguntar per Instagram, ha desencadenat un petit terratrèmol de gastronomia i identitat. El local assegura que les cambreres parlen català i poden atendre’l sense problema si es demana, però que la carta es manté en castellà “per incloure tothom”. Una frase que ha provocat reaccions de tota mena, com si haguessin servit una truita de patates amb pinya.
Fonts del sector —un gestor cultural que va preferir no identificar-se, 09/11/2025— expliquen que cada any hi ha “uns quants establiments que confonen la inclusió amb la reducció lingüística”, i que sovint, més que universalitat, és qüestió d’evitar-se feina. Afegeix que “el català no genera problemes, genera feina; i la feina no sempre ven”.
Des del punt de vista normatiu, el Codi de Consum de Catalunya estableix clarament que les cartes i informació bàsica han d’estar disponibles en català. Un detall que alguns usuaris han recordat a xarxes i que fins i tot podria acabar en denúncia, segons apuntaven comentaris adreçats a Plataforma per la Llengua.
– Adreça: Arc de Triomf, Barcelona
– Horari: 9:00–19:00 cafeteria / 19:00–01:00 bar musical
– Especialitat: Pastisseria asiàtica i begudes temàtiques
– Punt polèmic: Carta només en castellà
– Normativa aplicable: Codi de Consum (Generalitat de Catalunya)
Què ofereix realment el Suzaku?
Curiosament, enmig de la polèmica lingüística, pocs han destacat la part estrictament gastronòmica del Suzaku. El local serveix dorayakis farcits, matcha lattés que volen competir amb els del carrer Trafalgar, i unes torrades japoneses tan gruixudes que fan enveja al pa de motlle del mercat de Santa Caterina.
Els productes estan pensats per al públic jove que busca una experiència “kawaii”, més propera a Instagram que no pas als manuals de gastronomia. Segons una cambrera consultada informalment (10/11/2025), “la majoria de clients venen a fer fotos, no a mirar la carta. Potser per això ningú havia comentat gaire el tema idiomàtic fins ara”.
Taula de productes més demanats
| Producte | Preu (€) |
|---|---|
| Dorayaki clàssic | 4,50 |
| Matcha latté | 3,90 |
| Torrada japonesa (shokupan) | 5,20 |
Les reaccions: de l’humor al malestar
A Twitter, Instagram i BlueSky, les respostes al cas del Suzaku han anat des del sarcasme fins a la indignació. Molts usuaris han assenyalat la contradicció entre un espai que presumeix de fantasia i cura estètica però que, quan toca llengua, aposta per la via més descafeïnada. Un usuari de Barcelona escrivia que “si poden imprimir cues d’oreneta en brillantor, també poden imprimir ‘latte’ en català”.
Experts en política lingüística consultats per mitjans locals asseguren que aquest tipus de casos s’han incrementat lleugerament en zones de turisme intens, i que sovint es basen en percepcions que no coincideixen amb la realitat sociolingüística. Segons dades del Govern de Catalunya, més del 94% de la població entén el català. “Universal, el que es diu universal, és el desconeixement de la normativa”, comentava un docent universitari (05/11/2025).
La Barcelona que vol menjar bé… i viure en català
Aquest cas del Suzaku és un exemple més de la tensió entre la Barcelona global i la Barcelona real. La ciutat on pots trobar ramen a Gràcia, un brioche de marisc al Born i una botifarra d'ou reinterpretada a Sant Antoni, però on, sorprenentment, encara hi ha establiments que no veuen la necessitat de tenir la carta en la llengua del territori.
Per als clients modernets que defensen el país amb més entusiasme que els polítics, l’assumpte sona a déjà-vu. “No és qüestió de fer bandera”, deia un arquitecte que hi va anar el primer dia (08/11/2025), “és qüestió de no haver de fer arqueologia quan busques la versió catalana d’un dora latté”.
Un cas menor… amb un significat major
El Suzaku probablement actualitzarà la carta aviat —ells mateixos han dit que és “provisional”—, però la discussió ha tornat a posar sobre la taula un tema recurrent: la relació entre gastronomia, identitat i llengua. Un triangle que, a Barcelona, mai és neutre.
I, al final, potser el debat no és si un maid café ha de tenir carta en català, castellà o japonès. El debat és com una ciutat que presumeix de creativitat pot continuar ignorant la llengua que li dóna caràcter. I com els modernets, entre un matcha espumós i un dorayaki fotogènic, encara acaben sent els que recorden que la universalitat real comença per respectar el lloc on obres la porta.
