La silueta que vigila el Glastonbury Festival des de fa segles
Imagina que puges a un turó envoltat de boira, on l’únic que queda d’una antiga església és una torre que sembla esperar-te des de fa segles. I al mateix temps, a pocs quilòmetres, sona el festival de música més famós d’Europa.
Aquest contrast entre rave i espiritualitat és el que trobes a Glastonbury Tor, un dels paisatges més icònics del sud d’Anglaterra. Però la seva història i les llegendes que l’envolten són encara més potents que qualsevol escenari del festival.
Una torre que ressona més enllà de la música
Quan pensem en Glastonbury, la majoria visualitza fang, botes, carpes i concerts infinits. Però hi ha un altre element que vigila la festa des de la distància: la torre de Sant Miquel, situada al cim de la Glastonbury Tor. Aquesta construcció solitària és tot el que queda d’una església medieval destruïda per un terratrèmol al segle XIII. El resultat és una silueta tan poderosa que molts l’identifiquen ja com un símbol espiritual de la zona.
Amb els seus 158 metres sobre el nivell del mar, el turó s’eleva com un far natural dins del paisatge del comtat de Somerset. Qui puja fins a dalt no només es troba amb restes arquitectòniques, sinó amb un escenari carregat de mites artúrics, llegendes celtes i sospites arqueològiques. I, entre nosaltres, és difícil decidir què pesa més: si la història real o la imaginada.
Rei Artús, el Sant Greal i altres històries
Un dels grans reclams de la Glastonbury Tor és la seva connexió amb el cicle artúric. S’explica que el Sant Greal podria estar enterrat als seus peus, gràcies a Josep d’Arimatea, qui segons la tradició va portar algunes relíquies de Terra Santa fins aquí. També hi ha qui defensa que la llegendària illa d’Avalon es trobava exactament en aquest indret, en una dimensió paral·lela o a l'anomenada quarta dimensió (fades, follets, etc.), on també hi habiten els éssers elementals. No cal dir que, amb tanta narrativa mítica, la torre es converteix en un escenari ideal per a qualsevol imaginació desbordada.
Altres històries parlen d’una cova subterrània que portaria al món màgic d’Annwn, governat per Gwyn ap Nudd, senyor de l’inframón gal·lès. Entre tu i jo, sona molt a guió de sèrie del Senyor dels Anells. Però si tens la sort de visitar el turó en un dia de boira espessa, et serà fàcil creure que sota els teus peus s’amaga alguna porta dimensional secreta. I és que l'ambient, amb la torre, les restes de la catedral d'Elgin, conviden a somiar o, fins i tot, a fer una partida de joc de rol en aquell entorn.
Les set terrasses que ningú entén
Un altre dels grans misteris són les set terrasses que envolten la muntanya. Ningú sap exactament per què es van construir. Alguns arqueòlegs apunten que podrien haver servit per al cultiu de vinya, mentre que altres defensen que formaven part d’un laberint cerimonial amb milers d’anys d’antiguitat. La idea d’un “Stonehenge vertical” no sona gens malament i encaixa perfectament amb l’aura mística de l’indret.
Un magnetisme compartit: de pelegrins a festivalers
La Glastonbury Tor ha estat un lloc de peregrinació des de fa segles. Primer pels pagans, després pels cristians, i avui pels festivalers que, sense adonar-se’n, comparteixen aquesta experiència de comunitat i transcendència. Al capdavall, ballar 12 hores seguides davant d’un escenari també té alguna cosa de ritual.
De fet, només hi ha 20 minuts en cotxe entre la Worthy Farm, on es celebra el festival, i el turó. No és estrany que molts assistents aprofitin l’aventura per escapar-se un matí i respirar un altre tipus d’energia. Si el festival és excés, la torre és silenci.
Somerset: més que un festival
Visitar Glastonbury és també una excusa per descobrir el comtat de Somerset, conegut per les seves praderies, la sidra i un paisatge que combina tradició rural amb història antiga. El nom mateix, “Summer-set”, fa referència als mesos d’estiu, quan la zona era habitable abans que les inundacions d’hivern la cobrissin d’aigua.
I aquí és on tot torna a connectar: molts creuen que la Glastonbury Tor formava part d’un conjunt d’illes antigues, la més famosa anomenada “Illa de Cristall”. Quan la boira cobreix la vall, la sensació és exactament aquesta: que el turó sura com una illa perduda enmig d’un mar invisible.
Línies "Ley" i energies invisibles
Alguns defensen que el turó és creuada per les famoses línies llei, connexions magnètiques que unirien punts energètics del planeta. Concretament, la “línia de Sant Miquel” passaria exactament per la torre. Un motiu més per explicar per què tants visitants parlen d’una estranya sensació de pau —o d’hipnosi col·lectiva, depèn de com es miri.
Com arribar-hi sense perdre’t
La bona notícia és que visitar la Glastonbury Tor és relativament fàcil. Des del centre de la ciutat pots arribar-hi a peu en uns 15 minuts, i si et fa mandra caminar, hi ha un autobús disponible de primavera a setembre. L’entrada és gratuïta, tot i que les vistes i la càrrega simbòlica no tenen preu.
Un cop dalt, el millor consell és senzill: atura’t, respira i deixa que la boira i el vent facin la resta. Tant si hi vas buscant espiritualitat, fotos per a Instagram o una excusa per escapar del soroll del festival, acabaràs trobant el que necessites. Mira't el vídeo d'aquesta viatgera, crec que encara t'agafaran més ganes d'anar-hi!
Per què visitar la Glastonbury Tor?
Perquè és un d’aquells llocs on història, llegenda i cultura pop es barregen sense demanar permís. On pots passar de parlar de Josep d’Arimatea a veure un fan de Coldplay amb purpurina en qüestió de minuts. I perquè, en el fons, tots necessitem una mica de màgia, encara que sigui envoltats de fang i guitarres elèctriques.
Si t’animes a descobrir més sobre la zona, pots consultar la pàgina oficial de turisme de Somerset (Visit Somerset), plena de rutes, mapes i propostes culturals. També pots planificar el teu viatge aquí.
La Glastonbury Tor és molt més que una foto bonica: és un mirall on Anglaterra reflecteix la seva cara més espiritual, amb les tradicions artúriques i druídiques, i la més festivalera alhora. I això, companys i companyes, no ho aconsegueix qualsevol turó.
