Sant Petersburg: la ciutat imperial que sembla PortAventura però sense "express pass"
Arribar a Sant Petersburg és una mica com aterrar a Reus: hi ha aeroports amb nom llarguíssim, fred que et talla la respiració i gent amb pressa. Però aquí no trobes cues per agafar el Ryanair ni cap bus cap a Salou. El primer que notes és que tot és desmesurat: palaus, canals, avingudes. I tu, amb la maleta petita de cabina, et sents una mica de poble.
A diferència de Tarragona, on el tema romà domina, a Sant Petersburg el que domina és el drama imperial. És una ciutat pensada per fer postureig, però també per recordar-te cada dos minuts que aquí va començar i acabar un imperi. Com passar del vermut de diumenge a la Plaça de la Font a una festa privada amb els Romanov: exagerat, però atractiu.
Arquitectura de “PortAventura” però en versió imperial
Les façanes són tan carregades que semblen un decorat de l’Horror a la Selva, però en marbre i or. Les perspectives són llargues com la Rambla Nova, però amb més cavalls i generals pintats en retrats. I els canals… sí, recorden una mica a Cambrils quan plou massa, però aquí es fan selfies amb estil.
🌡️ Clima: fred polar a l’hivern, humit a l’estiu
💰 Moneda: ruble (oblida’t dels euros)
✈️ Vol: mínim 6h amb escala
🕐 Millor època: juny – “nits blanques”
🎭 Ambient: més òpera que discoteca
El Palau d’Hivern i l’Hermitage
Visitar el Palau d’Hivern és com entrar al Gran Teatre Imperial de PortAventura, però amb tres milions d’obres d’art i fantasmes de tsars. Hi ha tantes sales que et passa com quan entres a IKEA: t’hi perds, t’hi canses i al final només vols sortir a menjar unes mandonguilles.
El museu Hermitage ocupa cinc edificis, i diuen que necessitaries vuit anys per veure-ho tot. És com comprar-te l’express pass per totes les atraccions, però aquí ni amb diners pots estalviar-te les cues. “Un dels museus més rics del món”, recorda el web oficial del Museu Hermitage.
El Palau de Catalina i la Cambra d’Ambre
A 25 km, a Pushkin, trobem el Palau de Catalina, on les emperadrius feien estades d’estiu. Imagineu-vos una masia del Priorat però amb sis tones d’ambre natural enganxat a les parets. Sí, la Cambra d’Ambre està feta absolutament tota amb pedres semiprecioses. Reconstruïda el 2003, perquè algú la va robar sencera a la Segona Guerra Mundial. Això sí que és fer neteja d’un pis.
Peterhof: el Versalles rus
El Palau de Peterhof té més fonts que la Imperial Tàrraco. És un complex amb jardins que fan ombra a qualsevol boda de luxe a Tamarit. I per arribar-hi, ni bus ni taxi: hi pots anar amb un hidroala pel Neva, com si agafessis el catamarà de Cambrils però amb final imperial.
Catedrals i més catedrals
La Catedral de Sant Isaac té una cúpula daurada gegant que va costar 400 quilos d’or. És com si algú hagués decidit daurar el Monument als Castellers de la Rambla Nova. L’Església del Salvador sobre la Sang Derramada, plena de mosaics, sembla la versió deluxe de la Catedral de Moscou però plantada aquí, amb més colors que les llums del Parc d’Atraccions de Salou als 90.
La Catedral de Kazan copia directament la Plaça de Sant Pere de Roma. Un “copiar-pegar” imperial que faria enveja fins i tot a algun arquitecte de Salou quan va veure el Hard Rock project.
La Fortalesa i el Monestir
La Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau no és només un monument: és un cementiri reial. Aquí hi ha enterrats els Romanov, i fins i tot el tsar Nicolau II. Al costat, el Monestir d’Aleksandr Nevski, on descansen Dostoievski, Txaikovski i altres cracks. Com si al cementiri de Reus hi tinguéssim Gaudí, Miró i Bartrina junts. Una mica fort, la veritat.
El Teatre Mariinski: aquí debutava el Trencanous
El Teatre Mariinski és on van sonar per primer cop “El Cascanous” i “El Llac dels Cignes”. Res a veure amb les actuacions al Tòful de Cambrils. Encara avui s’hi representen òperes i ballets amb una temporada més intensa que les Decennals de Valls, que ja és dir.
Consells pràctics per gent del Camp
- Com arribar: no hi ha AVE directe des de Perafort, toca vol directe des de Barcelona amb Turkish Airlines o Emirates. Calcula unes 6h de trajecte.
- Clima: oblida’t de la samarreta de màniga curta del Miracle. Aquí fins i tot a l’estiu refresca.
- Preus: cafè més barat que al bar de poble, però museus a preu europeu.
- Millor moment: juny i juliol per viure les “nits blanques”, quan el sol no es pon del tot.
Ciutat XXL
Sant Petersburg és un mix estrany: una mica PortAventura, una mica Rambla Nova, una mica cementiri il·lustre. Però tot en versió XXL, amb canals, palaus i històries que semblen tretes d’una superproducció europea. Quan tornis del viatge, al cor, ja hi hauràs guardat un trosset de la Rússia imperial.
