Les rutes d’Osca que fan trempar als senderistes de Tarragona
A Tarragona hi tenim el mar, la platja... Però quan la calor apreta o simplement volem fugir del soroll de la N-340, molts miren cap amunt: cap al Pirineu aragonès. Allà, la província d’Osca (Huesca pels puristes toponímics, malgrat que a la Franja hi ha catalanoparlants i se l'ha anomenat Osca des de fa segles) desplega un catàleg de rutes que semblen tretes d’un catàleg d’Instagram abans dels filtres.
El contrast és brutal: passes del Mediterrani amb paella a la sorra a cascades alpines que et deixen amb el coll torçat mirant amunt. I és que les rutes d’Osca tenen un punt d’epopeia que enganxa: no són només camins, són excuses perfectes per perdre’t entre ibons, fagedes i passarel·les penjades que no recomanaries a la teva àvia.
Per als senderistes de Tarragona, Osca és com aquell veí que sempre va amb sabates més cares: tens enveja però també ganes de copiar-li l’estil. I és que a només unes hores en cotxe, els Pirineus aragonesos obren un menú degustació de rutes per a tots els gustos. Des de caminades suaus amb família fins a maratons de desnivell que et fan maleir la teva decisió de no anar al gimnàs.
Un clàssic: la "Senda" dels Caçadors
Si ets dels que pensen que “la muntanya és dura, però jo també”, aquesta és la teva. La "Senda" dels Caçadors a Ordesa és circular, intensa i amb premi: la cascada de Cola de Caballo. Un recorregut que comença amb pujada heavy fins al mirador de Calcilarruego, però que després et recompensa amb la Faja de Pelay i vistes d’aquelles que et fan oblidar les cames.
Les "Gradas de Soaso" i la "Cola de Caballo"
No vols patir tant? Doncs hi ha alternativa. El camí de les Gradas de Soaso et porta al mateix destí però amb menys drama físic. Són 17 km de passeig alpí amb cascades de regal. El recorregut és llarg, sí, però apte per aquells que volen tornar a Tarragona amb fotos que semblen tretes d’un catàleg de la National Geographic.
Aigües Turtes i l’ibón d’Estanés
Només el nom ja fa poesia. Aquesta ruta comença al vall de la Guarrinza i et porta a un dels ibons més espectaculars: Estanés. El camí és llarguet però gens avorrit: meandres glaciars, rius que juguen a fer corbes i un final que et deixa sense bateria al mòbil de tant fer fotos.
Passarel·les del Vero: Indiana Jones en versió low cost
A Alquézar, dins del Parc Natural de la Serra i els Canons de Guara, han muntat unes passarel·les que converteixen un barranc en un passeig vertical. Són només 4 km, es fan en 2 hores i, si no tens vertigen, és un "planazo". Ideal per a famílies, parelles o per impressionar aquella cita que diu que no li agrada caminar.
Montfalcó i el Congost de Mont-rebei
Aquí entrem en terreny mític. La ruta de les passarel·les de Montfalcó i el Congost de Mont-rebei uneix Aragó i Catalunya amb un escenari de pel·li d’aventures. Dos trams diferenciats: un primer amb passarel·les que semblen escales al cel i un segon que et porta al congost més famós d’Instagram.
Forau d’Aiguallut: el forat màgic
Un clàssic del Pirineu: curteta (4,5 km), assequible i amb final sorpresa. El Forau d’Aiguallut engoleix l’aigua del riu Ésera que… reapareix a França. Un fenomen geològic que et fa sentir com si haguessis descobert un secret de la natura. I a sobre, amb paisatge alpí de postal.
Les tres cascades de Cerler
Si les rutes llargues no són "lo" teu, Cerler et té preparada una caminada circular de 7 km on cada mitja hora "et cau una cascada a sobre" (figurativament). Mascarada, El Clotet i El Bom. Tres salts d’aigua que et fan sentir dins d’un anunci d’aigua mineral.
Ibón de Piedrafita: fàcil i instagramejable
Des del parc de Lacuniacha surt un camí que en dues horetes et porta a un ibón preciós. És una de les rutes més agraïdes: poc esforç, molt resultat. A l’hivern fins i tot amb raquetes. Perfecta per inaugurar el teu nou bastó de senderisme comprat al Decathlon del Tecnoparc.
Cascada del Cinca i llanos de La Larri
A la vall de Pineta s’hi amaga una ruta circular de 12 km amb cascada inclosa i prats que semblen dissenyats per un director d’art. En quatre hores ho tens fet, amb opcions per adaptar la tornada i acabar a l’ermita de la Pineta com qui no vol la cosa.
Ibón de Plan: la Basa de la Mora
Considerat un dels ibons més bonics del Pirineu, i no és exageració. Curt (5 km), fàcil i amb llegenda inclosa: diuen que només el veuen net els cors purs. Així que si el trobes brut… potser t’has de revisar.
Miradors de Revilla
A Ordesa també hi ha opcions light. Una volta curta de 4 km que et porta a dos miradors amb panoràmiques del vall. Poca suor, moltes vistes. Ideal per a un dissabte tranquil abans d’una calçotada de diumenge.
Valle d’Otal des de Bujaruelo
Ruta circular de 10 km amb vistes a tresmils d’Ordesa. No massa desnivell, però suficient per sentir que has fet esport abans de premiar-te amb una cervesa al refugi de Bujaruelo. Recomanable per grups d’amics amb nivell físic variat.
La ruta de San Úrbez
La més curta de totes, però no menys interessant. Un parell de quilòmetres que et porten a l’ermita de San Úrbez i un pont medieval que sembla tret d’una novel·la històrica. Apta per a famílies amb criatures, i també per a aquells que volen fer veure que fan senderisme però sense suar gaire.
La clau, aquí, està en planificar-se bé: algunes rutes requereixen accés amb busos llançadora, altres tenen pàrquings de pagament i algunes millor evitar-les si tens vertigen. La recompensa, però, és enorme: tornaràs a Tarragona amb el cap ple de muntanyes, els pulmons nets i la sensació d’haver fet una escapada èpica.
Més informació i detalls actualitzats dels accessos i condicions al web oficial del Turisme d’Aragó.
