Una ruta inesperada d’Edimburg a les Terres Altes que no surt a les guies
Quan penses en Escòcia, ve al cap whisky, gaiters i un monstre amb mala fama que viu al fons d’un llac. Però la veritat és que aquest país et pot sorprendre molt més, sobretot si el recorres al teu aire, volant baix amb un cotxe de lloguer.
El trajecte d’Edimburg a les Terres Altes no és només un roadtrip d’Instagram. És un viatge que barreja paisatges impossibles, pobles que semblen trets de les escenes de la pel·li dels Immortals i un ritme que no apareix als fulletons turístics. Però anem a pams, perquè la ruta té més trucs que un pub d’Inverness.
La majoria de rutes que trobes per internet sobre Escòcia semblen fotocopiades: Edimburg, un castell, un llac i gràcies. Però la gràcia d’aquesta ruta és que juga amb els tempos i et deixa descobrir racons que sovint passen desapercebuts. Una mena de “versió alternativa” del viatge clàssic, pensada per a qui vol anar una mica més enllà del tòpic.
Edimburg: molt més que el castell
La capital escocesa és un d’aquells llocs que sembla dissenyat per fer postals. El castell, la Milla Reial, els pubs amb cervesa fosca i els gaiters que semblen contractats per l’ajuntament... tot això hi és. Però si grates una mica més, descobreixes raconets amagats, carrers empedrats sense turistes, on el temps va a un altre ritme. Si tens un matí lliure, puja a l’Arthur’s Seat i mira la ciutat des de dalt. Sembla un pessebre però amb accent escocès.
Cap al nord: el viatge comença a l’asfalt
Deixar Edimburg vol dir creuar el Pont del Forth, un monstre d’acer vermell que t’anuncia que ara sí, entres en territori “Highlands incoming”. La carretera cap a Perth és amable, amb verds que semblen retocats amb Photoshop i poblets on sempre hi ha un pub amb nom impronunciable.
Perth i la porta de les Highlands
A Perth, la calma ja té accent escocès de debò. L’Scone Palace recorda que aquí es coronaven els reis, però la realitat és que la ciutat respira tranquil·litat i té aquell aire de lloc on ningú té pressa. Perfecte per fer la primera parada i agafar aire abans del que ve.
Cairngorms: natura XXL
El Parc Nacional de Cairngorms és com el Pirineu, però amb whisky i menys turistes de Salou. Aquí pots fer rutes a peu, en bici o, si hi vas a l’hivern, fins i tot esquiar. És un d’aquells llocs que et fa sentir petit davant tanta immensitat. I si tens sort, veuràs cérvols i àligues com si fossin coloms a la Rambla Nova.
El llac Ness i Inverness
Arribar al Loch Ness és inevitable: tothom vol veure si apareix la Nessie. El que ningú explica és que el llac, fins i tot sense monstre, ja impressiona de per si. Les ruïnes del castell d’Urquhart hi posen el toc històric, i la ciutat d’Inverness, amb pubs que semblen sales d’estar, és la base ideal per explorar la zona.
La ruta del whisky
Si hi ha un moment en què el viatge es converteix en experiència cultural de veritat, és aquí. A Speyside trobaràs destil·leries que són gairebé temples del whisky. Pots fer tastos, entendre el procés i, amb una mica de sort, trobar aquell single malt que et reconciliarà amb la vida després d’un dia llarg de carretera.
Les Terres Altes: el plat fort
Les Highlands són tot allò que imagines quan penses en Escòcia: muntanyes que semblen decorats, valls dramàtiques com Glencoe i pobles que viuen a un altre ritme. A Fort William pots intentar pujar el Ben Nevis, el cim més alt del Regne Unit. I si vols flipar de veritat, creua fins a l’Illa de Skye: penya-segats, cascades i paisatges que semblen trets d’un videojoc de fantasia.
Detalls pràctics que salven viatges
Conduir per l’esquerra és el primer xoc. Però després hi ha el tema del temps: a Escòcia pots viure les quatre estacions en un sol dia. Porta impermeable, capes i paciència. També ajuda contractar una bona assegurança de cotxe i portar un mapa offline (dels de paper de tota la vida, vaja), perquè el GPS aquí té més humor britànic que en Rowan Atkinson.
Per cert, pensa a sol·licitar la ETA (Electronic Travel Authorisation). Ho pots fer a través de l'aplicació per smartphone UK ETA (para Android y iPhone) o al lloc web GOV.UK.
Perquè no és només conduir i parar. És viure Escòcia a ritme propi, sense pressa, sense llistes de “coses a fer” en majúscules. Et permet combinar clàssics turístics amb racons menys trillats. I sobretot, és la manera més lliure de sentir aquest país, més enllà de la postal.
Si vols detalls més pràctics sobre allotjaments i rutes secundàries, pots donar un cop d’ull a la web oficial de VisitScotland, que sempre va bé per planificar sense perdre l’esperit improvisador.
El retorn a Edimburg
Quan tornes cap al sud, la sensació és estranya: tens la motxilla plena de records, fotos i anècdotes, però la ruta deixa ganes de més. I és que Escòcia té aquest efecte: et regala paisatges de pel·lícula i et fa sentir que encara no has vist res.
Si alguna vegada t’has plantejat un viatge amb cotxe que sigui més que quilòmetres, aquest és el teu. No cal esperar la Nessie per flipar: només cal agafar les claus, posar gasolina i deixar que Escòcia faci la seva màgia. Això sí, no te'n oblidis: condueix per l'esquerra!!!
