Un ritual dominical a la Part Alta que encara sorprèn
Diumenge al matí a Tarragona. A la Part Alta passa alguna cosa que té més a veure amb la memòria col·lectiva que amb les tapes d’anxoves.
És un ritual tranquil, de remenar i badar, que es barreja amb el so de les campanes i l’olor de cafè recent fet. I sí, la cosa comença a la plaça més monumental de la Ciutat…
Quan arriba el diumenge, el Pla de la Seu es transforma. Allà, als peus de la Catedral de Tarragona, els paradistes munten taules plenes d’objectes que semblen sortits d’un altre segle: rellotges de butxaca, càmeres analògiques, postals que ja ningú envia i vinils que tornen a sonar. És el Mercat de Brocanters, un petit univers dominical que comença a les 8 del matí i s’allarga fins a les 14h.
Si ets de Tarragona o dels voltants, de ben segur que l'has sentit anomenar -o fins i tot t'hi has firat algun llibre-. Però si ets de més lluny, des del Modernet et recomanem que facis el viatge i que et miris Tarragona amb uns altres ulls, no només el de les restes romanes (aquestes les pots deixar per un proper diumenge, que no es mouran d'aquí). Però, atenció, la gràcia no és només comprar. La gràcia és deixar-se sorprendre. Pots trobar aquella joguina que tenies de petit, un llibre que fa dècades que no veus o una rajola antiga que podria anar perfecta a la cuina del teu piset de la Part Baixa. És un mercat que juga amb la memòria: tot sembla tenir una història darrere, i tu decideixes si vols inventar-te-la o escoltar la del venedor.
Un passeig amb banda sonora de campanes
El mercat té una ubicació privilegiada. No és només que estigui a la Part Alta, és que està just davant de la Catedral. Això vol dir que mentre tafaneges pots sentir les campanes, observar els turistes que intenten fer-se un selfie amb la façana gòtica i saludar algun veí que baixa amb el diari sota el braç. Un escenari de diumenge perfecte.
El mercat és també una excusa. Excusa per sortir de casa d’hora, fer un cafè amb llet a la Plaça del Fòrum i allargar la passejada cap a altres rituals tarragonins. Perquè ningú diu que la ruta s’hagi d’acabar al mercat.
De “tocar ferro” al Serrallo
Si ets dels que creu en supersticions, el següent pas és clar: baixar pel carrer Major i arribar fins al Balcó del Mediterrani. Allà, toca ferro i fes veure que l’endemà dilluns serà lleuger. És part de la litúrgia local, gairebé com anar a missa.
Un cop complert el ritual, la gana començarà a apretar. Solució? Anar al Serrallo. El barri mariner, amb les seves barques i terrasses, ofereix arrossos i peix fresc que fan oblidar qualsevol ressaca. El diumenge és llarg, i la combinació “mercat de brocanters + arròs al Serrallo” podria ser considerada patrimoni immaterial de la humanitat.
El Miracle com a postres
Per acabar la jornada, res millor que treure's les sabates i caminar per la platja del Miracle. Sí, potser no t’hi banyaràs, ara que arriba la tardor i a la tarda ja baixen les temperatures, però mirar el mar després d’un matí de mercat i un dinar contundent té efectes gairebé terapèutics. El blau horitzontal et recorda que el diumenge encara no ha acabat i que encara pots allargar la tarda amb un gelat italià o amb un bon tè.
El valor del diumenge “sense pressa”
El mercat de la Catedral no és només un lloc per comprar. És una manera de viure el diumenge amb calma, sense presses i sense necessitat de planificar massa. És passejar, remenar, deixar-se sorprendre i després veure on et porta el dia. Una proposta senzilla però amb un encant especial.
I sí, Tarragona té moltes activitats, festivals i rutes per fer. Però de vegades, la combinació d’un mercadet amb ànima, un dinar mariner i una estona davant del mar és tot el que necessites per recordar perquè vius aquí… o perquè hi vols tornar sempre que pots.
Informació pràctica
- Lloc: Pla de la Seu, Part Alta, Tarragona
- Horari: Diumenges de 8.00 a 14.00h
- Accessos: pel Pla de la Seu, carrer Major, carrer de les Coques i carrer Merceria
Així que ja ho saps: si busques un diumenge diferent a Tarragona, vine a remenar al mercat, toca ferro, dinar al Serrallo i deixa que el Miracle faci la resta.

