Un racó d’Itàlia on l’estiu encara no s’ha acabat (i tampoc la cartera)
A Tarragona ja hem guardat el flotador del Lidl i les neveres de platja del Carrefour, però encara hi ha un lloc on la sorra crema i el gelat no es desfà abans d’arribar a la tovallola.
No cal hipotecar-se per seguir vivint com si fos agost. Hi ha racons del Mediterrani on la birra encara és barata, el mar sembla un filtre d’Instagram i la música no és el fil musical del Corte Inglés. Però... on exactament?
Resulta que mentre a la Costa Daurada tanquen els "xiringuitos" i l’N-340 recupera la seva calma d’embús permanent, a Sicília hi ha un poble on l’estiu es resisteix a marxar. San Vito Lo Capo, un nom que sona a processó però que en realitat és un paradís costaner, és el destí que et permet allargar vacances sense vendre’t el cotxe a Wallapop.
El luxe de viure amb 40 € la nit
La idea sona massa bonica per ser veritat, però aquí l’allotjament es troba per 30-40 € la nit. I no parlem d’una pensió de carretera estil “hostal Manolo” sinó d’habitacions a tocar de la platja amb ventilador que no sembla del segle passat. Per a una parella tarragonina que ha sobreviscut a la Festa Major de Santa Tecla, això és gairebé un spa.
Menjar de rei per 15 €
El menú del dia a Sicília no és pizza amb pinya. Aquí pots trobar Cous Cous de peix, menjar deliciós que et pot salvar la vida després d’una nit de concerts i espasa a la brasa que faria plorar al mateix Neptú. I tot això per uns 15-20 €, el que de vegades ja et trobes aquí per unes braves i una birra, en aquest llogarret italià te'l donen en forma de felicitat feta plat.
La platja de postal (i no és Salou)
San Vito Lo Capo té una platja de tres quilòmetres de sorra blanca que sembla feta per un becari de Photoshop. Al fons s’aixeca el Monte Mónaco, i si camines una mica més entres a la Reserva Natural del Zingaro, un lloc que no té res a envejar a segons quines cales del Pacífic.
Històries al fons del mar
No tot és sol i "mojito". Aquí hi ha passat històries dignes de sèrie d’HBO. Al costat de l’antiga Atunera del Secco hi ha les restes del carguer Kent, enfonsat el 1978. La llegenda diu que portava llibres sagrats, però a tu el que t’interessa és que pots fer snorkel amb una història èpica sota els peus. A Torredembarra, amb sort, veus algun pop despistat.
La festa del Cous Cous
El setembre, quan aquí només queden els últims concerts de la Setmana Santa Tecla i el record d’un "pet" de "mamadeta", allà celebren la Festa del Cous Cous. Xefs de tot el món competeixen per cuinar la millor recepta, hi ha concerts, espectacles i fins i tot la Couscuola: un taller exprés per aprendre a fer-lo tu mateix en 30 minuts. Sí, com el “MasterChef” però sense l’ansietat televisiva.
El clima perfecte per a "plaierus" tardans
Aquest racó de Sicília és com un setembre etern: 26º de mitjana, cel blau i zero sensació que l’hivern estigui a la cantonada. És la combinació ideal per a qui encara no està preparat per tornar a la rutina del trànsit de la Imperial Tàrraco, de la Pastoreta o de la Font de la Manxa.
Com arribar-hi sense morir d’ensopiment
Des de Barcelona hi ha vols directes a Palerm i Trapani, i d’allà a San Vito tens bus o cotxe de lloguer. Una mica més llarg que anar fins a Salou, sí, però et prometo que no trobaràs el mateix reggaeton de guingueta a tot volum. Pots consultar els horaris i tarifes a la pàgina oficial de Visit San Vito Lo Capo.
En fi, això és com donar una segona vida de l’estiu
San Vito Lo Capo és aquell after que no t’esperaves: barat, autèntic i amb prou cultura per fer veure que ets un viatger i no només un turista de sol i platja. És l’oportunitat de dir-li al setembre que encara no estàs preparat per a pantalons llargs ni per a la tornada al gimnàs. Encara és estiu, però en versió italiana.
