El poble del Baix Camp on encara busquen ombres pels carrers
Hi ha pobles que semblen trets d’un conte i altres que semblen trets d’una llegenda fosca explicada pels avis a la vora del foc. En aquest racó del Baix Camp, entre oliveres, ametllers i muntanyes, la història s’explica més amb silencis que amb paraules.
El que sorprèn no és només la seva arquitectura de pedra i carrers estrets, sinó la sensació que aquí el temps té un altre ritme. Un lloc on els caminants hi troben natura, però també símbols enigmàtics que conviden a aixecar el cap i preguntar-se: què hi ha darrere d’aquests ulls brillants?
En ple cor del Baix Camp, allunyat del soroll de la costa però a pocs minuts en cotxe, hi ha un poble que no surt a tots els mapes turístics però que desperta murmuris entre qui el descobreix: Pratdip. El seu nom ja fa pensar en alguna cosa fora del normal, i si un mira amb atenció el seu escut municipal, la sorpresa és majúscula: un gos negre de mirada intensa et rep sense dissimulació. I aquí comença el joc.
La llegenda parla dels “dips”, uns gossos espectrals que recorrien els camins de nit buscant ramats o viatgers despistats. Una imatge inquietant, però també fascinant, que ha quedat gravada a les pedres, als relleus i fins i tot a les rajoles que decoren cases i places del poble. Passejar pels seus carrers és un “Where’s Wally” rural, però amb dimonis de quatre potes com a protagonistes.
Senderisme amb premi
Però Pratdip no és només llegenda. Està enclavat a la serra de Llaberia, un paradís per als amants del senderisme. Des d’aquí surten rutes que connecten amb la Mola de Colldejou, autèntic balcó natural on es veu el mar i fins i tot la silueta del Delta. També hi ha camins que condueixen al Santuari de Santa Marina, una capella menuda envoltada de bosc mediterrani que sembla feta per esmorzar-hi entrepans i deixar passar el temps.
Les opcions varien: hi ha rutes suaus per a famílies amb nens (i gos, sempre que no sigui un dip), i altres més exigents per qui busca desnivells i suar de valent. La millor època per fer-les és la primavera i la tardor, quan els colors de la natura posen de la seva part. L’estiu és dur a migdia, però a primera hora del matí es gaudeix igual. I a l’hivern, amb boira i fred, Pratdip recupera el seu aire més místic i cinematogràfic.
Arquitectura amb encant rural
El nucli antic és compacte, amb carrers estrets, cases de pedra i racons que semblen fets per fotografiar amb filtre vintage. Passejant-hi, un es pot trobar amb la església de Santa Eulàlia, d’origen medieval, o amb petites places on la vida passa lentament. És d’aquells llocs que no necessiten grans monuments per fer-te sentir que hi ha una història escrita en cada cantonada.
On dormir i on menjar
Com tot poble petit, Pratdip no té grans hotels, però sí cases rurals i allotjaments que et fan sentir part del paisatge. Algunes masies ofereixen habitacions amb vistes a la serra i esmorzars amb productes locals.
Per dinar o sopar, els bars i restaurants del voltant són una descoberta: plats de cuina casolana amb oli d’oliva del Baix Camp, carn a la brasa i postres que recorden els de l’àvia. A la mateixa plaça del poble hi ha opcions senzilles però honestes, i a pocs quilòmetres, cap a Colldejou o Mont-roig, l’oferta s’amplia amb cellers i restaurants amb més proposta gastronòmica.
Un joc de misteri pels carrers
Una de les activitats més divertides és buscar les figures dels dips amagades pel poble. Hi ha escultures, rajoles i relleus que recreen aquests gossos mítics. És com una gimcana turística que agrada tant a adults com a criatures. I si algú et diu que encara n’ha vist algun per les muntanyes… bé, potser és hora d’anar-hi de nit amb una llanterna i comprovar-ho per tu mateix.
Si vols saber més coses d'aquesta misteriosa llegenda sobre els Dips, llegeix Pratdip Llegendari i descobreix el que Joan Perucho ja va documentar a les seves "Històries Naturals".
Un lloc per tornar-hi
Pratdip és d’aquells pobles que enganxen per la barreja de natura, llegenda i autenticitat. No és només un destí per fer una excursió puntual, sinó un lloc on pots tornar cada estació i trobar-hi una cara diferent. A la primavera, les flors; a l’estiu, els matins frescos; a la tardor, els colors rogencs; i a l’hivern, l’encant de la boira que el converteix en un escenari gairebé gòtic.
Si busques un lloc on combinar senderisme, bona taula i una història que encara posa la pell de gallina, aquest poble del Baix Camp et deixarà més preguntes que respostes. I potser, al final, això és el que més enganxa: que sempre et queden ganes de tornar a veure si, aquesta vegada, ets tu qui s’ensopega amb la mirada d’un dip.
Per a més informació pràctica sobre rutes i activitats, pots consultar el web oficial de Turisme Pratdip.
