Pinell de Brai amaga un celler modernista que al·lucina fins i tot als locals
Al Pinell de Brai hi ha un edifici que, quan el veus per primer cop, et fa dubtar si t’has equivocat de carretera o si Google Maps ha entrat en mode irònic. L’aire de catedral i l’olor de terra humida i most arriben abans que el cartell de benvinguda.
Els locals el miren amb aquella barreja de rutina i orgull silenciós, com qui conviu cada dia amb una obra massa gran per fer-li justícia. I els visitants, sobretot els del Camp i el Tarragonès, el descobreixen amb cara de “això aquí?”. Però la història que s’hi amaga dins és encara més inesperada.
Un edifici que no vol dir el que sembla
A primera vista, el volum i la presència del celler del Pinell de Brai generen aquella estranya sensació que tens quan arribes a l’aeroport de Reus en hora punta: tot és més solemne del que esperaves. Entre les façanes monumentals, el so de les rodes de maletes i el vent que puja de l’Ebre, costa d’imaginar què s’hi feia aquí fa un segle.
Els arcs, el maó vist i aquella llum que rebota sobre la ceràmica verda preparen l’escena com si haguessis entrat en un temple dedicat als déus del raïm. Però no: encara no saps quin paper juga aquest edifici en la història del territori... i, irònicament, és això el que el fa tan irresistible.
I ara sí, és aquí on entra en escena la part que ho explica tot: aquest celler no és només un celler. És una de les anomenades “Catedrals del Vi”, una obra mestra construïda al segle XX i que resumeix com el cooperativisme agrari va donar aire nou a les Terres de l’Ebre després del drama de la fil·loxera. El Celler Cooperatiu del Pinell de Brai és una peça única del modernisme rural català.
La mà de Cèsar Martinell: deixeble, innovador i enginyer de llum
Entre 1919 i 1922, l’arquitecte vallenc César Martinell —deixeble directe d’Antoni Gaudí— va dissenyar aquest edifici amb un equilibri gairebé absurd entre funcionalitat agrícola i bellesa escultòrica. Un tècnic de l’època ho va descriure com una obra “avançada i valenta”, segons recullen fonts municipals.
Martinell va aplicar tècniques apreses del seu mestre, però adaptades a la realitat dura del camp: dipòsits de formigó armat, sistemes per garantir una bona ventilació i fins i tot canalitzacions subterrànies per regular la temperatura del vi i de l’oli. No era només arquitectura; era enginy agrícola de primera línia.
L’edifici s’organitza en tres naus frontals i dues transversals a diferent nivell. La nau de l’esquerra, amb dues plantes i coberta de fusta, era el territori dedicat a l’oli. Les centrals i la dreta, les sales de tines. Els arcs parabòlics creen aquesta sensació de lleugeresa que molts visitants descriuen com “entrar en un espai que respira”.
Del treball dur al patrimoni cultural
Amb el pas de les dècades, la producció va disminuir, però l’edifici va créixer en significat. Avui el celler és un espai de turisme cultural i enoturístic on s’organitzen visites, tastos i activitats. És un lloc que ha sabut transformar el seu passat en futur, amb aquell orgull tranquil que tenen els pobles que s’han reinventat sense perdre’s.
A fora, la façana és un catàleg de símbols: pedra, totxo i una potent cornisa ceràmica de color verd. A dalt, una gelosia de maó i un fris de Xavier Nogués narren escenes humorístiques de la verema, les premses i fins i tot uns caçadors massa contents. És l’art fent broma sobre el treball dur.
• Any de construcció: 1919–1922
• Arquitecte: César Martinell
• Estil: Modernisme – Noucentisme Agrari
• Elements destacats: arcs parabòlics, fris ceràmic de Xavier Nogués
• Web oficial: catedraldelvi.com
Horaris, preus i què t’hi trobaràs
El celler funciona com un espai cultural amb visites guiades i tastos aptes tant per fans del vi com per turistes que només volen fer fotos per Instagram. Tot amb aquest toc de “joia amagada” que tant agrada al públic de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona.
| Tipus de visita | Inclou | Preu |
|---|---|---|
| Visita guiada | Recorregut per les naus i explicació històrica. També podeu avançar-vos i escoltar les àudioguies de la visita. | Consultar web oficial |
| Visita + tast | Tast de vins i oli del territori | Consultar web oficial |
Un espai per tornar-hi: arquitectura, memòria i territori
Visitar el celler del Pinell de Brai és retrobar-se amb una peça clau de la identitat agrícola de Catalunya. Un lloc on la força del cooperativisme es va convertir en arquitectura, i on l’estètica modernista es va posar al servei d’un territori que volia tirar endavant.
Des del Camp de Tarragona, el trajecte és curt i amable: una carretera que serpenteja entre vinyes i ametllers i que, com passa sovint a les comarques del sud, et recorda que aquí el temps i la llum tenen un ritme propi. És una escapada ideal per a caps de setmana tranquils o per aquell dia que vols allunyar-te del soroll de les cues de la Sagrada Família i del caos del boarding de Ryanair.
El celler continua funcionant com un punt de trobada cultural i emocional. Si vens, mira la façana amb calma: els frisos de Nogués, els arcs de Martinell, el somriure que se t’escapa en veure com l’humor i l’arquitectura es donen la mà. Aquí, més que vi, s’hi embotella memòria col·lectiva.
Aquest vídeo elaborat per Cinto Pagà us mostrarà la gran bellesa del Celler. Fa venir ganes d'anar-lo a visitar!
I és aquesta suma —modernisme, cooperativisme i orgull rural— la que fa que el Celler Cooperatiu del Pinell de Brai segueixi sent un referent per al territori i una parada obligada per a qualsevol amant del patrimoni i del vi que passi per les Terres de l’Ebre o el Camp de Tarragona.
