Un arc romà solitari i un poble on la història es menja a cullerades
Hi ha pobles que amaguen tresors curiosos. Camines tranquil·lament per un camí rural i, de sobte, et trobes un arc romà plantat com si fos un “photocall” sense festa major.
La paradoxa és que la història aquí no només es contempla: també es mastega. Perquè a la mateixa terra on els romans van deixar pedres sense manual d’instruccions, avui et serveixen olles de poble i pastissets de moniato que pesen tant com un tàrtar de llagostí de Vinaròs.
Enmig de la Plana Alta, a tocar de la Vía Augusta, s’aixeca un monument que fa segles que posa cara de “què faig jo aquí?”. Es tracta de l’Arc Romà de Cabanes, una construcció del segle II d.C. que va aparèixer, segons la llegenda, d’un dia per l’altre sota la llum d’una lluna plena. Els arqueòlegs encara discuteixen si era un arc honorífic, funerari o un experiment romà d’urbanisme random. Però, mentrestant, els visitants hi arriben, el miren, se’n fan quatre fotos i marxen pensant que no hi ha millor definició de la paraula “enigme”.
El monument, de gairebé sis metres, es conserva en un estat sorprenent i continua alineat amb el traçat de la Vía Augusta. És com si algú hagués deixat un “checkpoint” històric enmig dels camps. I clar, a Tarragona no tenim res a envejar: qui no ha pensat que les pedres antigues també haurien d’anar amb senyalització “Zona de Misteri”?
Però Cabanes no és només pedra romana. El poble té una segona vida molt més terrenal i deliciosa: la gastronòmica. Aquí el temps passa lent, entre passejades pel Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca, visites a l’església de Sant Joan Baptista i dinars que et fan oblidar la dieta mediterrània... perquè la vius en versió XXL.
Un entorn de contrastos
La ruta comença entre humedals plens de flamencs i garces, castells amb llegendes islàmiques i ermites fortificades que semblen tretes d’un videojoc medieval. El Castell de Vilafamés, per exemple, ofereix unes vistes immenses de la plana i una història que barreja moros, cristians i tardes eternes de sol. Tot plegat fa que la visita cultural tingui banda sonora d’ocells i olor de terra molla.
Quan la cultura es menja
Si hi ha un moment on Cabanes et sedueix de veritat és a taula. Els restaurants familiars del poble serveixen arrossos al forn, olles de poble i, de postres, aquells pastissets de moniato que et fan pensar que les calories també haurien de computar com a patrimoni de la humanitat. És la cuina que només demana gana i paciència per pair-la.
I és que la combinació de cultura i gastronomia aquí és tan natural com demanar un digestiu després de la paella. Camines per carrers estrets amb balcons plens de flors, entres a una forneria on encara couen amb llenya i, sense adonar-te’n, estàs vivint una experiència històrica... però amb oli d’oliva i un toc d’anís.
La Mediterrània sense artificis
Les platges de Torre la Sal, Cudolà i Quarter Vell són el contrapunt mariner a l’interior. A l’estiu, la gent del poble s’hi escapa per refrescar-se, però sense l’ambient massificat de Benicàssim o Peníscola. Aquí l’escena és més modesta: neveres blaves, ombrel·les retro i alguna partida de cartes mentre es fa la digestió.
Una altra curiositat però més moderna
A banda del curiós arc romà, tenim una curiositat del territori que val l'alegria de ser visitada. Es tracta de les 7 cadires gegants que estan escampades per la zona. Es tracta de 7 monuments gegants, de colors diferents, que pretenen retre homenatge al fet d'asseure’s a la fresca, de la conversa tranquil·la, de la mirada al paisatge, en definitiva, al moviment slow. Estan fabricades amb materials naturals de fusta i cànem i que porten "tatuades" les 7 plantes més representatives de la Plana de l’Arc. Però aquestes cadires tenen altres secrets amagats, altres 7 representacions de 7 coses diferents, que només visitant-les podràs descobrir.
Per què val la pena l’escapada?
Perquè Cabanes és el típic lloc que combina història sense museu i cuina sense artificis. L’Arc Romà et recorda que les civilitzacions passen i les pedres queden. Els plats locals et recorden que, si vols entendre un territori, primer has de tastar-lo. I junts fan un pack irresistible per a una escapada de cap de setmana des de Tarragona: a menys de dues hores de cotxe, prou a prop per anar-hi en dissabte i tornar diumenge amb el maleter carregat de pastissets. Planifica la teva escapada a la pàgina oficial de la Plana de l'Arc.
Consell "modernet"
Deixa’t perdre pels carrers sense rumb, fes la foto obligada a l’arc i reserva taula per dinar. Si tens sort, acabaràs parlant amb algun veí que t’explicarà històries de quan el poble era encara més tranquil. I si no, sempre et quedarà la sensació d’haver visitat un lloc on la història no s’exhibeix, sinó que es respira... i es menja.
En definitiva, Cabanes és un d’aquells llocs on el viatge es fa amb l’estómac tan ple com la memòria de fotos. I això, a la fi, és el que busquem quan sortim de Tarragona a fer un “reset” vital: pedres, paisatge i plats que expliquen més que qualsevol guia turística.
