El Mèdol, la pedrera que encara amaga secrets sota la Tarraco romana
Si mai has quedat atrapat a la cua d’entrada a la Sagrada Família o t’has barallat amb la maleta de cabina a Ryanair, sabràs que el patrimoni té un preu. A Tarragona, aquest “peatge històric” es diu El Mèdol: una pedrera romana que sembla més un festival indie que un jaciment.
Però, com passa amb tots els llocs que tenen cartell de Patrimoni Mundial, la història no és tan senzilla. Entre cedències d’empreses privades, canvis de gestió i excavacions interrompudes, aquest tros de pedra monumental ha viscut més drames que un serial de la tele. I encara queden moltes preguntes obertes…
El nou “management”: del peatge a la cultura
Des del passat mes de maig, la pedrera del Mèdol ha passat a ser gestionada pel Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT). Fins fa poc, la titularitat era d’Abertis, sí, els dels peatges, que un dia van decidir que una pedrera de dos mil anys no entrava dins del “pack autovia”. Ara, sota la batuta del museu, s’obren noves perspectives de recerca i visites.
Segons fonts del MNAT, aquesta nova etapa ja ha començat amb visites guiades experimentals a l’estiu, que volen ser l'entradeta d’una futura reobertura completa. Els experts somien amb tornar a excavar i treure a la llum més secrets d’aquest espai, reconegut per la UNESCO dins del conjunt arqueològic de Tarraco.
📍 Ubicació: N-340, a 6 km de Tarragona
⏳ Origen: Època romana (segle II aC - IV dC)
🪨 Volum extret: 150.000 m³ de pedra
🏛 Ús principal: Muralla, Fòrum de la Colònia, Fòrum Provincial
🌍 Patrimoni: Conjunt arqueològic de Tarraco (Unesco, 2000)
Una agulla de 20 metres que encara sorprèn
El símbol de la pedrera és la famosa Agulla del Mèdol, un monòlit de 20 metres que es va deixar al mig com a recordatori de fins on havien tallat els romans. El detall morbós? Té 4 metres enterrats sota els residus de la pròpia extracció. És a dir, els romans també feien “abocadors” sense Instagram.
L’arqueòloga Anna Gutiérrez (ICAC) recorda que “encara queden moltes parts per entendre”. De fet, en excavacions entre 2011 i 2013 es va comprovar que al voltant de l’Agulla hi havia carrers de circulació i zones de treball, possiblement dedicades a comptar blocs, reparar eines o simplement fer el cafè amb gel versió romana.
Quanta pedra va sortir d’aquí?
Els càlculs parlen de 150.000 metres cúbics de pedra extreta. Amb aquests blocs es van aixecar les muralles de Tarraco, el Fòrum de la Colònia i fins i tot el Fòrum Provincial. En resum: si Tarraco va tenir un “skyline romà” és gràcies al Mèdol.
Ara bé, els investigadors sospiten que encara no s’ha descobert tot el volum real. A mesura que s’entra més a l’interior, la cota del terreny puja misteriosament. Encara no se sap si és perquè hi ha menys profunditat natural o perquè els reblerts romans van jugar al Tetris amb els residus.
El costat “espiritual” d’una pedrera
Les excavacions també van treure a la llum dues hornacines dins de la pedrera. No eren magatzems ni taquilles de baix pressupost, sinó possibles espais de culte. Potser a Hèrcules, Diana o Silvana, divinitats protectores de la natura. Una mena de “perdó per destruir la teva muntanya” en versió romana.
Segons Gutiérrez, aquests detalls demostren que no només es tractava d’una pedrera, sinó també d’un espai amb significat social i simbòlic. I això obre la porta a imaginar com era la vida quotidiana dels treballadors, més enllà de tallar pedra com a CrossFit de l’època.
Un transport amb més logística que un concert a l’Estadi Olímpic
Els blocs extrets del Mèdol no es quedaven a prop. Es calcula que viatjaven fins a 8 quilòmetres fins al port antic de Tarraco. Alguns investigadors situen aquest embarcador a la zona de la Roca Plana. Des d’allà, els blocs navegaven cap al cor de la ciutat. El debat encara obert? Si existia una zona d’emmagatzematge portuària i quina capacitat tenia.
En paraules de Gutiérrez, “ens interessa conèixer el vincle entre la pedrera i la ciutat, perquè estem parlant d’una producció constant i massiva”. O sigui, que els romans movien pedra amb la mateixa intensitat que avui movem contenidors a un port modern.
Què et trobaràs avui si hi vas?
El recorregut actual pel Mèdol és exterior i autoguiat, amb cartells informatius i accés relativament senzill des de la N-340. Ara bé, la veritable “segona vida” del jaciment encara està en construcció. El MNAT està elaborant informes biològics i geològics per determinar l’estat real de la pedrera i preparar noves fases de recerca i posada en valor.
En resum: visitar el Mèdol avui és com anar a un festival abans del cartell oficial. Encara hi ha misteri, encara hi ha feina pendent, però ja s’intueix que aquest espai té potencial per convertir-se en una de les joies del patrimoni de Tarragona.
Com arribar-hi i què cal saber
| Aspecte | Detall |
|---|---|
| Ubicació | N-340, sortida a 6 km de Tarragona ciutat |
| Accés | Entrada lliure, espai exterior sense tancament |
| Durada visita | 30-45 minuts recorregut exterior |
| Millor moment | Primavera i tardor, sense la calor romana d’estiu |
Un patrimoni que encara escriu la seva història
El Mèdol és més que una pedrera: és una finestra oberta a com funcionava Tarraco i a com els romans entenien la relació amb el paisatge. I ara, sota la gestió del MNAT, podria entrar en una etapa de nova esplendor. Però, com sempre, els misteris encara són més grans que les respostes.
Així que la pròxima vegada que passis amb el cotxe per l’N-340 i vegis el cartell de Pedrera romana del Mèdol, pensa que allà dins encara hi ha històries amagades sota la pedra. Històries que, potser, només els arqueòlegs del futur podran explicar del tot.
