Marroc: el destí exòtic que tens a tocar de casa teva
T’arriba l’olor d'espècies abans fins i tot d’aterrar. Hi ha llocs que semblen a l’altra punta del mon, però que en realitat els tens a un salt d’avió des de Barcelona. I Marroc n’és el millor exemple.
El contrast és brutal: aquí un te a la Rambla Nova i, al cap de poques hores, te'l prens, amb menta, acompanyant un tajín en una plaça plena de tambors i encantadors de serps. Un viatge curt en distància però infinit en sensacions.
Marroc: tan a prop i tan lluny
Des de Tarragona, la idea de fer un viatge “llunyà” sovint passa per creuar l’Atlàntic o travessar mig planeta. Però resulta que el més exòtic pot estar al costat de casa. Marroc és aquesta paradoxa: el tens a menys d’una hora i mitja de vol, però quan hi arribes sembla que hagis aterrat en una altra galàxia cultural.
No hi ha res més mediterrani que anar a veure el veí, i en aquest cas el veí del sud és d’allò més intens. Medines, desert, muntanyes i Atlàntic tot en un mateix mapa. La combinació perfecta per qui vol aventura sense hipotecar-se en dies de vacances ni fer cues eternes al Prat.
Els sentits a màxima potència
Marroc no s’explica, es respira. L’olfacte et guia pels socs (zoco en castellà i سوق o sūq en àrab darija): cuir recent curtit, espècies barrejades com un perfum natural i, evidentment, la omnipresent menta. L’oïda també s’activa: la crida a l’oració ressona des de minarets que semblen germans de la Giralda de Sevilla. I la vista? Impossible no quedar atrapat pels blaus de Xauen (regió de Tànger-Tetuan) o el vermell del desert de Merzouga (regió de Meknès-Tafilalet).
És com posar el Movistar Plus i trobar-se una barreja entre Aladdin i un documental de la 2 amb camells. L’exotisme hi és, però sense la necessitat de creuar mig món.
Ciutats imperials i medines que et desorienten (bé)
El país ofereix quatre protagonistes de pes: Marràqueix, Fes, Meknès i Rabat. Totes comparteixen un caos ordenat on perdre’s és l’objectiu i no pas un problema. La medina de Fes és un laberint que deu fer plorar als de l'Street View. I Marràqueix, amb la plaça Djemaa el Fna, és una escena viva declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Però no tot és història. La capital discreta, Rabat, sorprèn amb ruïnes romanes habitades per cigonyes, mentre que Meknès demostra que ser “la germana petita” no li treu gens de caràcter. I, si vols cinema, Ait-Ben-Haddou és l’escenari de mig Hollywood, amb films de la talla de Lawrence de Arabia, La Mòmia, Gladiator, Alexandre Magne, Sàhara, Babel…i fins i tot el conegut serial de Joc de Trons.
Del Rif al desert
Si ets dels que a la platja de la Pineda ja et sembla que hi ha massa sorra, prepara’t per a Merzouga. Aquí les dunes no s’acaben mai i el cel de nit sembla un planetari gratuït. La ruta fins al desert passa per l’Atlas, amb pobles d’adob, kasbahs de postal i carreteres que recorden al Coll de Lilla, però multiplicades per cent.
El viatge és tan variat que pots començar veient neu al Toubkal i acabar menjant dàtils a la vora d’un oasi. Tot això sense perdre el ritual sagrat del te, que t’ofereixen amb tanta insistència que acabes pensant que el teu cos ja té un 40% de menta.
Connexions fàcils (i ràpides)
Des de Barcelona tens vols setmanals a Marràqueix, Casablanca, Fes, Nador o Tànger. En una estoneta estàs creuant el Mediterrani. I si ets més de cotxe, sempre queda l’opció del ferry, que té el seu punt “road trip” i et deixa amb la sensació d’haver travessat un autèntic llindar cultural.
La clau és que Marroc és un destí que et permet improvisar: pots fer-hi una escapada de cap de setmana o una ruta llarga de dues setmanes. Tot depèn de si vols només tastar el país o empapar-te’n fins al moll de l’os.
Consells útils (i un de vital)
A les xarxes, una viatgera espanyola que va anar sola a Marroc va donar un consell bàsic: deixa els prejudicis a casa. El país és molt més segur i hospitalari del que molts i moltes es pensen. La gent t’entén (molta gent parla castellà), t’ajuda i sempre hi ha algú disposat a compartir una conversa i un te.
I per evitar drames, porta sempre internet al mòbil per no perdre el contacte amb casa. Això i sabates còmodes: entre pedres, sorra i medines, el “mode flip-flop” no és el més recomanable.
Per què Marroc enganxa
El secret és senzill: és un lloc on cada cantonada sembla un escenari nou. On pots passar d’un palmerar a una fortalesa, d’un mercat ple de colors a una platja atlàntica. I tot plegat amb la sensació que has viatjat molt lluny sense necessitat de fer escala a Doha.
Si et decideixes a anar-hi, llegeix aquests consells pràctics i planifica't bé la ruta que prefereixis. Si busques un destí que combini aventura, cultura, història i proximitat, Marroc és el viatge exòtic més accessible que pots fer des de Tarragona.
