Koh Samui i The White Lotus: l’illa tailandesa que amaga més que resorts i còctels de coco
Un vol barat de llarg recorregut, una escala eterna a Bangkok i aquella sensació de maleta feta amb presses. Tot per aterrar a una illa que, d’entrada, podria semblar només un resort amb infinity pool i un mojito massa car. Però aquí hi ha més.
Els rumors de passadís ja corrien: la sèrie televisiva The White Lotus havia triat aquest escenari per a la seva nova temporada. I, com passa amb les cues de les aerolínies de baix cost, quan un lloc es posa de moda, la cosa només pot anar a més. Però, què té realment aquesta illa tailandesa que enganxa tant?
Seguint les passes de The White Lotus a Tailàndia
Fins al tercer paràgraf ningú vol revelar res, però sí: la famosa sèrie d’HBO Max va aterrar a Koh Samui. Una illa que ja vivia de l’etiqueta de “paradís” i que ara s’ha guanyat un altre títol: el de plató cinematogràfic del hedonisme. I sí, quan hi arribes entens per què.
Després de passar per Hawaii i Sicília, Mike White i el seu equip buscaven un lloc que combinés espiritualitat budista, resorts d’ultra luxe i platges on et podries perdre literalment (o metafòricament). I aquí és on Koh Samui juga fort.
Fitxa ràpida de viatge
| Clima | Tropical, amb estacions plujoses i seques. Millor època: desembre a març. |
|---|---|
| Moneda | Baht tailandès. Sí, et sentiràs ric amb tants zeros. |
| Accés | Aeroport propi amb vols des de Bangkok i Phuket. Res de tren, això és illa. |
Els hotels: el veritable personatge
A diferència d’altres temporades, aquí no hi ha exclusivitat amb una sola cadena. La sèrie va repartir joc entre el Four Seasons Koh Samui, l’Anantara Bophut i l’Anantara Lawana. Tots ells davant del mar, amb villes privades i piscines infinites que fan que el teu apartament de Salou sembli un cubicle IKEA.
Jo vaig decidir allotjar-me a l’Anantara Lawana, no tant per postureig com per comprovar com es tradueix la hospitalitat tailandesa a la pantalla. I sí: el detall d’un coco fresc servit a peu de sorra no és ficció, és literalment part del guió quotidià.
Espiritualitat en mode sèrie
Entre escenes de còctels i discussions de parella, la sèrie també va buscar escenaris de calma. El Wat Phu Khao Thong, amb la seva escala custodiada per serps i el Buda fosc sota pavelló daurat, hi té un paper destacat. A la ficció, acompanya la crisi espiritual d’una protagonista; a la realitat, és un recordatori que Koh Samui no és només platja.
Les platges: entre el paradís i el plató
Algunes escenes es van rodar a caletes accessibles només en barca, convertint-les en un nou must de llistes d’Instagram. Choeng Mon Beach és una de les més recognoscibles, amb sorra daurada i aigua translúcida. Però el que realment et deixa sense alè és el Parc Marí de Mu Ko Ang Thong, amb més de 40 illes que semblen inventades per un dissenyador gràfic.
Mercats i vida nocturna
El Fisherman’s Village de Bophut no només surt a la sèrie: és també un festival de menjar de carrer, artesania i aquella vida nocturna que balla entre el kitsch i el divertit. Una barreja de tuk-tuks amb neó, còctels servits en galledes i mercats que obren quan aquí ja tancarien les terrasses de la Plaça del Mercadal.
Turisme cinematogràfic: quan la ficció mana
Després de l’emissió de la temporada, l’illa ha vist augmentar un boom de visitants. Un representant del Turisme de Tailàndia va admetre al setembre de 2025 que “les reserves s’han disparat especialment en els resorts filmats, amb una ocupació de rècord”.
I és que, al final, The White Lotus ha fet més per Koh Samui que qualsevol campanya de màrqueting. La sèrie retrata amb ironia i humor negre les contradiccions humanes, i l’illa es converteix en el seu mirall perfecte: espiritual però comercial, paradisíaca però massificada. Una mica com la Costa Daurada a l’agost, però amb palmeres i budes.
