Almati i el seu guardià daurat: la ciutat on 54 cultures que conviuen juntes

Un secret enterrat a les muntanyes d’Issyk

Tot va començar el 1969, quan un grup d’arqueòlegs kazakhs remenaven terres a Issyk, a uns 60 km d’Almati. El que es van trobar no era precisament un os polsós: era la tomba d’un guerrer escita d’uns 17 o 18 anys. Sí, un adolescent de l’època, però enterrat com un rei. O un influencer del seu temps.

Dins el túmul, hi havia més de 4.000 peces d’or. Botins, armadura i un barret impossible que faria enveja fins i tot al backstage de Chanel. El país encara no era independent, però aquest descobriment ja anunciava que aquí hi havia material per a símbol nacional.

L’armadura que es va convertir en icona

Aquell jove guerrer és avui conegut com el “Hombre de Oro”, i s’ha convertit en el logo no oficial del Kazakhstan. Tant és així que la seva silueta daurada presideix la Plaza de la República d’Almati, com si fos el Cobi olímpic però en versió arqueològica. Avui, qualsevol kazakh el veu com un recordatori de les seves arrels.

Encara que l’original es conserva sota set claus, el Museu Central del Kazakhstan exposa una rèplica a mida real. Davant del vidre, la guia Viktorya confessa: “És el símbol més potent de la multiculturalitat del país” (entrevista a guia oficial, 2023).

De les yurtas a la Ruta de la Seda

A més del guerrer daurat, el museu et planta davant d’unes iurtes reconstruïdes. Cases nòmades de fusta i feltre que encara avui s’utilitzen fora de les ciutats. Són com els Airbnbs originals, amb decoració de catifes de colors i una història que barreja escites, perses, turcs i soviètics. Tot plegat és un crash cultural digne de Netflix.

Almati, la ciutat de la poma

El nom d’Almati prové de “alma”, que en kazakh vol dir “poma”. I no és postureig: aquí hi creix encara la varietat silvestre que, segons els botànics, és l’origen de totes les pomes del planeta. Sí, aquella Golden del súper té avantpassats en aquestes muntanyes. Steve Jobs estaria orgullós.

El mercat verd i el mosaic de cultures

Si vols tastar la diversitat de la ciutat, el lloc és el Mercado Verde. Allà hi ha des de piràmides d’espècies que et transporten a l’Índia fins a cubs gegants de kimchi que recorden l’arribada de la comunitat coreana en temps soviètics. En total, 54 nacionalitats conviuen a Almati. El mercat és, literalment, una Wikipedia amb gust i olor.

Arquitectura que resisteix terratrèmols

Al passejar per Almati descobreixes més icones culturals: la Catedral de l’Ascensió, tota de fusta i sense un sol clau metàl·lic, que va sobreviure al terratrèmol de 1911. O la Mesquita Central, una de les més grans d’Àsia Central. Aquí l’arquitectura també és un manifest multicultural.

Si encara et queda energia, la Òpera Abay, oberta el 1934, et fa veure com el repertori kazakh es barreja amb els clàssics europeus. Un altre mix, però aquest amb música i sense fronteres.

Per què Almati és el cor multicultural d’Àsia Central

Amb Xina, Uzbekistan i Kirguizistan com a veïns, Almati ha estat sempre cruïlla de cultures. Avui la ciutat mostra murals amb les lletres QZ, una llengua kazakh cada vegada més reivindicada i un ambient on pots trobar-te amb una poma silvestre i un plat de plov al mateix carrer. El Hombre de Oro no és només arqueologia: és la metàfora d’aquesta barreja brutal.

Com deia una responsable de turisme local el 2024: “Almati és l’ànima d’Àsia Central”. I si no, només cal passejar pel mercat i veure com aquí conviuen, literalment, totes les cultures en una mateixa ciutat.

Organitza el teu viatge a Turisme de Kazakhstan i llegeix les recomanacions del Ministeri d'Afers exerior.