5 pobles de Tarragona que els de fora valoren quasi més que nosaltres

La tardor arriba i amb ella aquell moment de l’any en què l’aire refresca, els boscos es pinten d’ocres i la idea d’una escapada de cap de setmana deixa de sonar a “missió impossible”. És llavors quan uns quants visitants de fora de Catalunya ens recorden que vivim en un territori ple de racons espectaculars. I nosaltres, en comptes d’aprofitar-los, sovint els tenim mig oblidats. El resultat? Que venen d’altres llocs a dir-nos que el nostre pati del darrere és digne de postal.

Potser és el moment de fer cas als estrangers —i als de Madrid, Saragossa o Logroño— que arriben, treuen fotos i ens diuen “qué maravilla”. Potser cal reconèixer que tenen bon gust i que si ells s’emocionen davant d’un poble del Priorat, nosaltres podríem fer-hi l’esforç d’una escapadeta i "xulejar" per les xarxes.

Porrera: la rebel del Priorat

Porrera, a la vall del riu Cortiella, al Priorat històric i proper a les muntanyes del Montsant, no és només sinònim de vi. És també història de revolta, de gent que va plantar cara als abusos delmaris (impostos) imposats per la Cartoixa d'Escaladei, ja al segle XIII, i a partir de llavors se la coneixeria per "la població més revoltosa de Catalunya". Passejar-hi vol dir trobar rellotges de sol que encara aguanten com si el temps no hagués passat, i tastar vins que s’han guanyat un nom arreu del món. A la tardor, el poble es transforma amb la verema i les rutes entre vinyes. Curiosament, els de fora ho aprecien com si fos la Toscana, i nosaltres encara diem “ja hi anirem”.

Montblanc: muralles i llegendes

La Conca de Barberà té una capital que no s’ho acaba: Montblanc. És el poble on, segons la tradició, Sant Jordi va clavar-li l’espasa al drac. Però més enllà del mite, hi ha muralles imponents, carrers medievals i un ambient que respira història a cada cantonada. Al bell mig de la Ruta del Cister, els visitants hi veuen un decorat perfecte per a un serial històrico-fantàstic. Nosaltres? Hi anem un cop l’any quan toca la Setmana Medieval i prou.

Prades: la vila vermella

Prades és coneguda per les seves pedres roges, però també per ser el lloc on la cervesa de llúpol de Prades té el millor gust del mon, sobretot després d’una bona excursió per les muntanyes de la vora. A gairebé 1.000 metres d’altitud, la plaça Major convida a seure i mirar passar el temps. Els boscos que l’envolten són un festival de colors a la tardor i una cita obligada per als buscadors de bolets (i per als que després se’ls mengen amb truita). Els turistes al·lucinen amb l’encant medieval i la natura. I nosaltres, encara pensant que és “massa lluny” des de Tarragona ciutat (alerta: menys d'una hora des de Tarragona i Reus, i 3/4 d'hora des de Valls).

Horta de Sant Joan: Picasso hi va veure la llum

Si Picasso va dir que tot el que sabia ho havia après a Horta, potser és que el poble té alguna cosa especial. Situat a la Terra Alta, als peus del Parc Natural dels Ports, Horta de Sant Joan té un casc antic medieval impecable i una connexió brutal amb la natura dels Ports. L’oli d’oliva és de categoria i els paisatges, d’aquells que et deixen sense paraules. Els de fora arriben i s’enamoren de seguida. Nosaltres? Potser no hi hem estat mai, perquè “queda a la punta”.

Siurana: el mirador de llegenda

Hi ha pobles que són gairebé un miratge, i Siurana n’és un. Penjat dalt d’un penya-segat, amb un embassament al peu i unes vistes de postal, sembla increïble que encara hi hagi gent de Tarragona que no hi hagi anat mai. Els estrangers el coneixen com un paradís de l’escalada, els de Barcelona hi fan cap cada cap de setmana... i nosaltres ens conformem amb veure’l a les fotos dels altres. A més, la llegenda de la Reina Mora li dona aquell punt èpic que fa que els turistes surtin amb cara de “uoooou...”.

Redescobrir casa nostra

Potser la lliçó és senzilla: no cal anar a Islàndia, ni pagar-se un vol a Escòcia, per trobar paisatges de pel·lícula. A vegades només cal agafar el cotxe, posar la ràdio, i fer uns quilòmetres fins a aquests pobles que els de fora ja han après a estimar abans que nosaltres. La tardor és el moment ideal: menys gent, més calma i aquell aire fresc que et fa pensar “quina sort tenim de viure aquí”.

Si encara no tens plans pel cap de setmana, oblida’t del centre comercial i fes cas als de fora: a Tarragona hi ha racons que qualsevol influencer italià convertiria en viral. I potser és hora que nosaltres també els donem el like que es mereixen.