12 lectures curtes que fan passar els trajectes de viatges i escapades volant
Hi ha qui es passa mitja vida viatjant en tren o fent cua a la Renfe. Altres prefereixen allargar el cafè amb gel a la terrassa del bistró com si fos un ritual zen. I en tots dos casos, la pregunta és la mateixa: què llegeixo sense que em caigui la son ni se m’acabi el trajecte abans que el capítol?
Les lectures curtes tenen aquest superpoder: són com píndoles literàries que no pesen, no espanten i, sobretot, t’asseguren que el llibre no acabarà abandonat a mitja bossa de mà. El millor? Que n’hi ha per a tots els gustos, des de clàssics exprés fins a veus tarragonines que mereixen més terrassetes llegint-les.
Lectures que entren amb un bon tè o cafè
El ritual de la lectura curta té una màgia pròpia. No es tracta d’empassar-se novel·les de 600 pàgines (que també tenen el seu moment), sinó de trobar textos que tinguin el ritme adequat per acompanyar el temps d’un viatge amb bus exprés o d’un parell de canyes al parc. Llibres que, com una bona tapa, no et deixen buit però tampoc et saturen.
Clàssics que es llegeixen en dues sentades
Començar per Kafka sempre queda bé, però La metamorfosi (traducció de Jordi Llovet) és molt més que postureig intel·lectual. És breu, contundent i encara avui colpeja com una bufetada. El mateix passa amb Ha anat així, de Natalia Ginzburg: menys de 100 pàgines i un tret que marca tota la història. Lectura ràpida, però amb ressaca emocional assegurada.
Quan la prosa sembla música
Hi ha autors que escriuen amb un pols poètic sense que faci mandra. Ferran Garcia ho demostra amb Guilleries, un western a la catalana amb aroma de pólvora i boscos humits. I Eva Baltasar, amb Boulder, continua el seu tríptic de dones que viuen al límit, en un text que es llegeix amb la mateixa intensitat amb què es viu.
Contes per consumir en píndoles
Si el que busques és una lectura que encaixi amb el temps d’un cafè (o d’un tren de rodalies que sempre arriba tard), els contes són ideals. Des de les bogeries intel·ligents de Juan José Millás amb Articuentos (gruixut però de lectures ràpides) fins als relats foscos i magnètics de Mariana Enriquez. Cada conte és com obrir una finestra que no saps si et portarà llum o ombra.
Poesia sense complicacions
La poesia no ha de ser un sudoku en vers. Adrià Targa amb Arnau aconsegueix una veu que se sent propera i fonda alhora. És el llibre ideal per tastar en petites dosis, deixant que cada pàgina et ressoni. I si vols una experiència diferent, els assajos breus de la sèrie Pecats capitals (editorial Fragmenta) et fan reflexionar en menys temps del que trigues a refrescar la birra.
Veus tarragonines que cal portar al bistró
Tarragona té plomes realment interessants que mereixen sortir de la llibreria per arribar a les bosses de mà dels lectors viatgers.
- Jesús M. Tibau amb els seus microrelats i reculls de contes, com A la barana dels teus dits o Una sortida digna, ideals per llegir en minuts i quedar-te pensant tota la tarda.
- Olga Xirinacs, autora prolífica de contes i poesia, amb llibres com Al meu cap una llosa, que encaixen perfectament en lectures de trajecte curt.
- Isabel Olesti, amb reculls com Desfici o Dibuix de dona amb ocells blancs, que aporten una narrativa intensa i breu, plena d’imatges potents. O l'interessant relat sobre el paper de les dones a la Guerra Civil amb Les Dones del 36.
- Marcel Pey, amb poemaris com Enfilall o Runa plena, que es poden llegir com un glop de vi fort: curt però que et deixa marca.
- Margarida Aritzeta, amb la intrigant i emocionant novel·la negra L'Hort de les ànimes, tracta de la investigació de la misteriosa mort d'un capellà contradictori.
- Premi TINET de narrativa curta, amb reculls com Escut i altres contes (Cossetània Edicions), que reuneixen les millors veus emergents en relats breus.
A més, Jordi Prat i Coll amb Pinçaments d’un home de teatre, publicat per Arola Editors, ofereix reflexions curtes sobre l’escena i la vida amb una prosa lírica i propera. Ideal per llegir entre estació i estació. I parlant d’Arola Editors, val la pena recuperar la seva aposta pel teatre amb autors com Toni Gomila i el seu Acorar, que combina humor i reflexió sobre identitat mallorquina, però que té el ritme perfecte per llegir a salts.
Lectures que no pesen (ni a la motxilla ni al cap)
La clau està en trobar llibres que et deixin bon regust però que no et facin sentir atrapat en una marató literària. Per això, un bon combinat és barrejar gèneres: un conte aquí, un poema allà, una novel·la curta al metro i un assaig breu a la terrassa del parc. El resultat? Una dieta equilibrada de lectures ràpides, sense remordiments ni presses.
On trobar-los
Tots aquests llibres es poden aconseguir a llibreries locals (sí, aquelles on encara et recomanen amb criteri i no amb algoritmes). Per exemple, a l'Adserà, La Capona o Abacus a Tarragona, Libreries Galatea, Gaudí o Domingo de Reus, Petit Imperi, Llibreries Roca o Tram de Valls. O a qualsevol llibreria de proximitat del teu barri. L’important és començar i deixar que cada trajecte, cada terrassa i cada banc del parc es converteixin en el teu club de lectura improvisat.
El temps mort no existeix
Sigui a la N-340, esperant el bus a la plaça Imperial Tarraco, durant l'escapada als Pirineus o a l’ombra d’un plataner, sempre hi ha un llibre breu que pot convertir l’espera en experiència. Perquè al final, el que importa no és la llargada del llibre, sinó la intensitat amb què ens acompanya.
