NVIDIA i Jensen Huang apunten a l’ofici: per què “els milionaris seran fontaners i electricistes”
A l’AP-7, entre caravanes i podcasts, tothom parla de IA com si vingués del núvol i prou. Però el núvol, ja saps, té cables, tubs i formigó.
En aquest context, el cap de NVIDIA ha deixat anar una idea que fa cruixir tòpics: el futur ric podria dur mono de treball. El perquè real… no el trobaràs al coding bootcamp.
- Jensen Huang (NVIDIA) trenca el tòpic del “tot codi”
- Per què Huang diu que els ‘rics’ poden portar mono
- El context macro: 7 bilions i 10 GW
- En 5 punts ràpids
Jensen Huang (NVIDIA) trenca el tòpic del “tot codi”
Que un CEO d’una big tech recomani mirar cap als oficis sona a paradoxa d’anunci de televisió. Però Jensen Huang ho ha dit clar: el boom de la intel·ligència artificial necessita mans molt concretes. I no, no parlem només de data scientists. Parlem de electricistes, fontaners i fusters, la gent que fa possible que el núvol no sigui només un PowerPoint.
La pregunta que queda a l’aire entre la N-340 i el pàrquing de l’IKEA és senzilla: si la tecnologia és la més avançada del planeta, per què l’ocupació que es dispara és la més tradicional? Huang hi posa un titular fàcil: “els milionaris del futur podrien ser plumbers i sparks”. El detall que ho explica arriba a partir d’aquí.
La clau és material: la IA no viu en una idea abstracta, sinó en centres de dades físics que s’han de construir, cablejar, refrigerar i mantenir. En una entrevista recollida per Fortune, Huang va afirmar que “necessitarem centenars de milers d’electricistes, fontaners i fusters per aixecar totes aquestes fàbriques de computació”. Aquesta és la part del futur que fa olor de soldadura i soroll de tubs d’aigua gelada. (Font: resum d’entrevista, 30/09/2025)
El diner és al formigó: les xifres del boom
Les estimacions independents són contundents: segons McKinsey, l’ecosistema de centres de dades podria exigir fins a 6,7–7 bilions de dòlars d’inversió fins a 2030. Això inclou maquinari, energia, immobles i mà d’obra, i una bona part recau en infraestructures “IA-ready”. Traduït: més obres, més cablejat, més refrigeració, més personal qualificat. (Anàlisi 28/04/2025 i 08/08/2025)
I no és només teoria. NVIDIA ha anunciat una inversió de fins a 100.000 milions de dòlars per impulsar noves instal·lacions d’OpenAI i desplegar almenys 10 GW de capacitat a partir de 2026. És la versió “XLSX” d’aquell “necessitarem mans”: compromisos concrets i calendaris amb noms i cognoms. (Comunicació corporativa, 22/09/2025)
Mercat laboral: menys PowerPoint i més EPI
Als Estats Units, la indústria de la construcció acumula dèficits crònics de personal: informes sectorials parlen de la necessitat d’atraure prop de 439.000 treballadors addicionals el 2025, i 9 de cada 10 empreses declaren dificultats severes per contractar. Amb el boom de data centers, la tensió s’accentua: cada campus pot requerir més de 1.000–1.500 operaris durant la fase d’obra, amb salaris que sovint superen els 100.000 dòlars anuals en perfils especialitzats. (Dades d’associacions sectorials, 2025)
Una analista laboral consultada a finals d’octubre de 2025 ho resumí així: “La IA no destrueix aquests oficis; els dignifica perquè en depèn físicament. El que canvia és la complexitat dels projectes i la traçabilitat del risc”. El soroll de fons: empreses com BlackRock o Ford han alertat també de la manca de perfils qualificats per seguir el ritme de la inversió.
Per què Huang diu que els ‘rics’ poden portar mono
Hi ha una lògica econòmica darrere el titular: si creix la demanda de perfils escassos i no hi ha prou oferta, pugen salaris i condicions. Si a més aquestes feines s’alimenten de megaprojectes amb pressupostos tancats i terminis rígids, el valor de cada electricista industrial o tècnic de refrigeració s’incrementa encara més. És el mateix efecte que veus als semiconductors o a la logística quan hi ha coll d’ampolla.
Un enginyer de disseny de centres de dades ens deia el 30/10/2025: “Abans discutíem racks. Ara discutim subestacions elèctriques, línies d’alta tensió i cicle de l’aigua. Sense això, la IA no rutlla”. No hi ha metàfora més clara de com la infraestructura s’ha tornat protagonista.
Què es construeix exactament (i qui ho fa)
| Peça clau | Perfil necessari | Comentari de risc |
|---|---|---|
| Distribució elèctrica (subestacions, UPS) | Electricistes alta/baixa tensió, tècnics de proteccions | Crític per uptime; qualsevol error implica caigudes i sobrecostos |
| Refrigeració (chillers, water loops) | Fontaners industrials, especialistes HVAC | Clau per a PUE i eficiència; impacte directe en costos energètics |
| Estructures (naus, racks, seccions MEP) | Fusters, ferrallistes, equips MEP integrats | Riscos de termini i coordinació multiofici |
El context macro: 7 bilions i 10 GW
Les xifres que ballen al mercat ajuden a entendre la magnitud: les consultores projecten prop de 7 bilions de dòlars d’aquí a 2030 per sostenir el cost del còmput que exigeix la IA. I mentre això passa, NVIDIA i socis industrials anuncien 10 GW de nova capacitat per a la propera onada d’infraestructura. És el que els manuals en diuen un cicle de capital de rècord.
Un directiu d’infraestructura entrevistat el 30/10/2025 ho va clavar: “Els algoritmes són glamourosos, però la rendibilitat es guanya al món MEP”. En altres paraules: sense electricistes i fontaners, no hi ha GPU que valgui.
Com aterra a casa nostra (i què estudiar)
Si ets jove a Catalunya i mires què estudiar, el mapa canvia: FP d’electricitat, refrigeració o MEP té més sortides del que diu el mite. Amb la nova onada de centres de dades a Europa i les normes energètiques més estrictes, el perfil qualificat guanya punts. I sí, pots acabar treballant en un camp on la IA és la clienta final.
“No tot és codi”, diria Huang. El mercat demana certificacions, seguretat, coneixement de normativa i capacitat per coordinar-te en equips grans. Si t’agrada la tecnologia però també el món físic, aquest és un shortcut més realista que perseguir unicòrnis.
En 5 punts ràpids
- NVIDIA posa el focus en oficis per construir la infraestructura d’IA.
- El mercat projecta fins a 6,7–7 bilions $ en centres de dades fins el 2030.
- Hi ha dèficit de mà d’obra en construcció i instal·lacions especialitzades.
- Els salaris poden superar els 100.000 $/any en perfils escassos i crítics.
- Si busques futur laboral, mira cap a FP i certificacions MEP.
Conclusió? El missatge de Jensen Huang no és postureig: és una lectura realista d’un món on l’algoritme s’aguanta amb tubs, cables i formigó. I on el teu futur pot olorar a WD-40 mentre la GPU escalfa l’ambient.
Fonts oficials i informes: consulta el comunicat de NVIDIA i l’anàlisi de McKinsey per a dades de capex i demanda.
